Alcarràs i Un año, una noche, totes dues amb catorze nominacions, són les pel·lícules que parteixen com a favorites en la quinzena edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. Les segueixen ben de prop Pacifiction (amb onze nominacions), Suro (amb deu) i Los renglones torcidos de Dios (amb vuit). El palmarès es donarà a conèixer a la gala que tindrà lloc el diumenge 22 de gener de 2023 a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), presentada per l’actriu Llum Barrera.
En la lectura celebrada dimecres 14 de desembre a l’Auditori de La Pedrera, l’actriu Maria Morera i l’actor Roger Casamajor han fet públiques les nominacions en les 25 categories dels guardons, en una edició que inclou com a principals novetats les categories de Millor direcció novella, Millor interpretació revelació i Millor guió adaptat. Dels 68 títols candidats (34 llargmetratges de ficció, 10 documentals, 3 pel·lícules per a televisió, 11 curtmetratges i 10 films europeus), un total de 31 (27 d’ells són produccions catalanes) han passat a la segona volta de votacions, que arrenca avui i es manté oberta fins al 16 de gener.
Per tercera vegada consecutiva en els seus quinze anys d’història, els Gaudí tornen a recollir unes nominacions amb una presència majoritària de dones finalistes, assolint un 53%.
Les millors pel·lícules catalanes del 2022
A la categoria de Millor pel·lícula competiran quatre produccions en llengua catalana: Alcarràs, de Carla Simón, parteix com a gran favorita amb 14 nominacions, en plena carrera per aconseguir la candidatura als Oscar de Hollywood i després d’haver fet història guanyant l’Os d’Or al Festival de Berlín. El film, rodat amb actors no professionals, proposa la crònica d’una mort anunciada, la de la pagesia tradicional, a partir de la peripècia d’una família que cultiva prèssecs i que ha de gestionar la pèrdua de les terres que treballen quan el seu propietari els en reclama la devolució. La potència de l’entorn rural també marca l’òpera prima de Mikel Gurrea: amb 10 nominacions, Suro planteja el xoc entre la fantasia d’una parella urbanita amb ideals de façana i la dura realitat, quan es traslladin a una masia per fer-se càrrec de la lleva de suro de les alzines que posseeixen. Maria Ripoll adapta l’obra de teatre homònima de Víctor Sánchez Rodríguez a Nosaltres no ens matarem amb pistoles, drama sobre les incerteses vitals d’una generació, la dels qui tenen trenta-i-tants, i que gira al voltant d’una trobada de vells amics que fa massa temps que no es veuen, obrint les portes a les abraçades i als retrets, a l’alegria i als comptes pendents. I, finalment, El fred que crema, primer llargmetratge de ficció de Santi Trullenque, qui també adapta una obra de teatre, Fred, per portar-nos fins a un poble dels Pirineus, l’any 1943, i explicar-nos com un matrimoni arrisca la vida quan decideix acollir una família jueva que fuig de la persecució nazi.
Estan nominades a Millor pel·lícula en llengua no catalana els films Un año, una noche, Pacifiction, La maternal i Mantícora. A Un año, una noche, Isaki Lacuesta reflexiona sobre com l’ésser humà gestiona els traumes a partir de l’experiència d’una parella que va sobreviure a l’atemptat a la sala Bataclan de París, la fatídica nit del 13 de novembre de 2015 en què la capital francesa va patir una cadena d’atacs terroristes. La pel·lícula va passar per la Secció Oficial del Festival de Berlín. També va concursar, en aquest cas al Festival de Cannes, el darrer llargmetratge d’Albert Serra, Pacifiction, film que acaba de guanyar el prestigiós guardó francès Louis-Delluc 2022, i que segueix els jocs de poder de l’alt comissionat de l’Estat Francès a l’illa de Tahití, i els seus intents de tranquilitzar la població davant els rumors que apunten a la represa de les proves nuclears franceses. Amb La maternal, el seu segon llargmetratge, Pilar Palomero continua oferint la seva mirada humanista cap a l’adolescència: en aquest cas, explicant-nos la història d’una nena embarassada que conviu amb un grup de noies en situacions similars en un centre per a mares menors d’edat. Tanca la categoria Mantícora, una mirada al costat fosc de l’ànima humana, que reflexiona sobre un món cada vegada més virtual a partir del dia a dia d’un home amb un terrible secret que el turmenta.
Cineastes experimentats i novells
Amb la novetat que suposa el Gaudí a Millor direcció novella, enguany tindrem vuit cineastes nominats que optaran a dos guardons de direcció. Pel que fa a la Millor direcció, se’l disputaran dues dones i dos homes que ja saben què significa rebre aquest premi: Albert Serra, que el va aconseguir per El cant dels ocells (2008) i va estar nominat per La mort de Lluís XIV (2016), hi opta ara per Pacifiction. Carla Simón, que se’l va endur per Estiu 1993 (2017), ho fa per Alcarràs. Isaki Lacuesta, que el té per Entre dos aguas (2018), està nominat per Un año, una noche. I Pilar Palomero, que el va guanyar amb el seu debut Las niñas (2020), és ara candidata per La maternal.
Quatre cineastes debutants, tres dones i un home, aspiren al Gaudí a Millor direcció novella: són Avelina Prat, per Vasil, una comèdia humanista sobre les dificultats de comunicació en la societat que vivim a partir de la improbable amistat, nascuda gràcies als escacs, entre un jubilat i l’immigrant búlgar a qui acull uns dies a casa. Carlota González-Adrio, per La casa entre los cactus, adaptació de la novel·la de Paul Pen, un drama de suspens situat a les Canàries als anys 70, sobre una parella que ha decidit aïllar-se del món amb les seves cinc filles, i la seva reacció davant una visita inesperada. Per la seva banda, Laura Sisteró es converteix en la primera cineasta que aspira a un Gaudí en categoria de direcció per un documental. En aquest cas, Tolyatti Adrift, sobre la decadència de la ciutat russa on es fabricaven els cotxes Lada, símbol de progrés de la URSS, i sobre el moviment juvenil que rescata els automòbils i els converteix en un crit de rebel·lia davant la manca de futur. Finalment, tanca la categoria Mikel Gurrea, director de Suro, en un debut en el llargmetratge que va ser premiat al Festival de Sant Sebastià.
Les grans interpretacions de l’any
La collita actoral de les pel·lícules catalanes de 2022 tindrà un nou reconeixement als Premis Gaudí. L’Acadèmia del Cinema Català aposta per un nou guardó, el de Millor interpretació revelació, que busca donar suport als nous talents davant de la càmera. Així doncs, la categoria de Millor protagonista femenina se la disputaran quatre actrius ben reconegudes: Anna Castillo pel seu paper a Girasoles silvestres, el film de Jaime Rosales que retrata una dona marcada per tres relacions sentimentals tòxiques. Castillo ja es va endur un Gaudí per Viaje al cuarto de una madre (2019), però com a secundària (categoria en la que també va estar nominada per La llamada i per Mediterráneo). Bárbara Lennie també té un premi de l’Acadèmia com a secundària, per El Niño (2014), i hi havia optat com a protagonista per Stella cadente (2014) i per Petra (2018). Enguany, Lennie està nominada per Los renglones torcidos de Dios. Vicky Luengo torna al pòquer de finalistes amb la seva feina a Suro, després d’optar-hi l’any passat amb Chavalas. I tanca el póquer de nominades l’actriu francesa Noémie Merlant, a la pell d’una supervivient dels atemptats terroristes a Bataclan a Un año, una noche.
La categoria de Millor protagonista masculí té els següents candidats: l’actor francès Benoît Magimel hi aspira per Pacifiction, on interpreta un calculador i ambigu diplomàtic a la Polinèsia. L’argentí Nahuel Pérez Biscayart està nominat per Un año, una noche, on viu l’infern dels terrorisme gihadista. Dos actors catalans tanquen la categoria: Pol López per Suro, el seu primer paper protagonista al cinema després d’una sòlida trajectòria professional als escenaris, i Oriol Pla Solina, una de les parelles tòxiques de la protagonista de Girasoles silvestres, que podria sumar el tercer Gaudí de la seva carrera, després dels que ja va guanyar com a secundari per Incerta glòria (2017) i per Petra (2018).
En la categoria de Millor actriu secundària, Ángela Cervantes podria repetir amb La maternal el premi que ja va endur-se l’any passat amb Chavalas. Les dues germanes del cap de família protagonista d’Alcarràs també aspiren al Gaudí: són Montse Oró, que dona vida a la Nati, i Berta Pipó, l’única actriu professional del repartiment, que interpreta la Glòria, la tieta que viu a Barcelona. Tanca la categoria una Anna Castillo que enguany fa doblet de nominacions, i, a banda de Girasoles silvestres, també hi opta com a secundària pel seu divertidíssim personatge a les Historias para no contar de Cesc Gay.
La categoria de Millor actor secundari se la disputaran tres intèrprets ja premiats per l’Acadèmia i un debutant. Amb Historias para no contar, Alex Brendemühl busca sumar un segon Gaudí al que va guanyar amb Les dues vides d’Andrés Rabadán (2008), i després de cinc nominacions més (El bosc, Stella cadente, Petra, Madre i L’ofrena). També Enric Auquer té un guardó, per Quien a hierro mata (2020), i enguany hi aspira amb la seva aparició a Un año, una noche. I si hi ha algú habitual a les nominacions dels Gaudí és Eduard Fernández, que amb el seu personatge de psiquiatra a Los renglones torcidos de Dios acumula l’onzena candidatura de la seva carrera. L’actor ja ha guanyat quatre premis, per La mosquitera (2011), Una pistola en cada mano (2012), El Niño (2014) i El hombre de las mil caras (2016). Tanca la categoria el veterà debutant Josep Abad, el padrí Rogelio d’Alcarràs.
Pel que fa a la nova categoria de Millor interpretació revelació, es disputaran el Gaudí un actor i tres actrius. Per un costat, Albert Bosch opta al premi per Alcarràs, on és el Roger, el fill gran dels Solé. La Mariona, la seva germana adolescent a la pel·lícula de Carla Simón, és el personatge al qui dona vida una altra nominada, Xènia Roset. També debutant al cinema és Carla Quílez, la menor embarassada a la ficció de La maternal, un personatge que li va suposar endur-se la Conxa de Plata al Festival de Sant Sebastià. I la darrera candidata en aquesta nova categoria és Zoe Stein, que a Mantícora és la noia que podria ser l’última esperança del protagonista.
Guió original i adaptat
Una altra de les novetats dels Gaudí 2023 la trobarem en el desdoblament dels guardons corresponents a Millor guió: enguany, hi haurà premi per textos originals i per adaptacions de treballs previs. La categoria de Millor guió original se la disputaran quatre escriptors també nominats com a directors, dos d’ells en solitari: Albert Serra per Pacifiction i Pilar Palomero per La maternal. Per la seva banda, Carla Simón i Arnau Vilaró comparteixen nominació per Alcarràs, i Mikel Gurrea i Francisco Kosterlitz ho fan per Suro.
Pel que fa a la candidatura a Millor guió adaptat, Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araújo hi opten per Un año, una noche, que parteix del llibre Paz, amor y death metal, escrit per Ramón González, supervivent de l’atemptat de Bataclan en qui es basa el personatge protagonista del film. Un altre trio comparteix nominació: són Raphaëlle Pérez, Carlos Marques-Marcet i Adrián Silvestre per Mi vacío y yo, una autoficció sobre el procés de transició d’home a dona de la pròpia Raphaëlle Perez, trànsit que ella mateixa va portar als escenaris en un muntatge teatral que inspira la pel·lícula. També s’autoadapta Víctor Sánchez Rodríguez, aquí amb la complicitat d’Antonio Escámez Osuna, ambdós nominats per Nosaltres no ens matarem amb pistoles, basada en l’obra teatral del primer. I finalment, la dupla Oriol Paulo i Guillem Clua opten al nou Gaudí per Los renglones torcidos de Dios, adaptació de la molt popular novel·la homònima de Torcuato Luca de Tena.
La riquesa del cinema català
La varietat del nostre cinema català en aquest 2022 que arriba a la seva fi es veu també representada en les categories de documental, pel·lícula d’animació, curtmetratge i pel·lícula per a televisió. Pel que fa a Millor pel·lícula documental, els acadèmics i acadèmiques han triat propostes que ens endinsen en dues extraordinàries històries personals, una compromesa mirada a la violència sexual i un retrat de la manca de futur de les noves generacions. D’una banda, Cantando en las azoteas, dirigida per Enric Ribes, segueix el dia a dia de l’Eduardo, més conegut com a Gilda Love, l’últim transformista del Barri Xino de Barcelona, que sobreviu amb una mísera pensió mentre tracta de seguir actuant als locals que encara el contracten. D’altra banda, Oswald. El falsificador, de Kike Maíllo, retrata la fascinant figura d’Oswald Aulestia Bach, artista català perseguit durant molts anys per la justícia nord-americana i finalment detingut en una de les operacions més importants de les darreres dècades contra la falsificació d’art. També estan nominades al Gaudí El sostre groc, compromesa pel·lícula d’Isabel Coixet sobre nou dones que van patir abusos sexuals quan eren menors per part de dos professors de l’Aula de Teatre de Lleida, una denúncia que va arribar quan el cas ja havia prescrit. Finalment, tanca la categoria Tolyatti Adrift, o la mirada de Laura Sisteró a la desesperança de part de la joventut russa.
Només una producció està nominada a Millor pel·lícula d’animació. Es tracta de Tadeu Jones 3. La taula maragda, d’Enrique Gato, la tercera entrega de la saga creada pel mateix cineasta, sobre aquest aspirant a Indiana Jones que viu aventures fantàstiques arreu del món.
El relleu al cinema català està assegurat amb una gran collita de curts. Quatre d’ells opten a endur-se el Gaudí a Millor curtmetratge: Demà ho deixem, dirigit i escrit per David Moragas, amb el que aprofundeix en l’intimisme del seu anterior llarg A Stormy Night (2020), i que explica la trobada de dos amants que mantenen una relació oberta a la que li comencen a trobar totes les costures. El día que volaron la montaña, curt documental d’Alba Bresolí Aliberch, retrata l’única família que va negar-se a abandonar el poble d’Escó, al Pirineu aragonès, quan va ser expropiat pel govern franquista per construir-hi un pantà, i que ara torna a veure amenaçada la seva forma de vida pel pla que pretén fer-hi passar una autopista. Amb Harta, de Júlia de Paz Solvas, la directora d’Ama (2021) reflexiona sobre l’impacte de la violència masclista en la infantesa, a partir de la reunió, en un Punt de Trobada Familiar, d’una nena i el seu pare, condemnat per maltractador. I finalment, Solo, d’Alberto Gross Molo, relata l’odissea d’un home que ha de gestionar al mateix temps les necessitats d’atenció d’un pare depenent i el comportament rebel d’un fill adolescent problemàtic.
Pel que fa a les candidates al Gaudí a la Millor pel·lícula per a televisió, hi haurà tres aspirants. Alguns dies d’ahir, de Kiko Ruiz Claverol, adapta l’obra teatral homònima de Jordi Casanovas, una crònica sobre el desencant amb el Procés a partir de les reaccions dels membres d’una família, representants de les diverses sensibilitats amb les que els catalans van viure aquells fets de finals de 2017. A El Metralla, de Jordi Roigé, Joan Pera i el seu fill Roger interpreten un mossèn i un milicià comunista, tots dos amagats a les golfes d’una casa en plena Guerra Civil Espanyola. I tanca la categoria Sis nits d’agost, de Ventura Durall, sobre el llibre de Jordi Lara, que reflecteix el procés de mort voluntària de l’activista i filòsof Lluís Maria Xirinacs, a qui interpreta Manel Barceló.
Consulta aquí el dossier de nominades als XV Premis Gaudí
