S’han donat a conèixer les nominacions als Premis Gaudí d’enguany, a la gala que tindrà lloc el proper 6 de març a la sala Oval del MNAC.
Les majors nominacions han estat Las leyes de la frontera (amb 13 nominacions), El ventre del mar (amb 12) i Libertad (amb 11) són les pel·lícules més nominades a la catorzena edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. Les segueixen ben d’aprop Mediterráneo (amb 10 nominacions) i Sis dies corrents (amb 9). a Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
En la lectura celebrada a l’Auditori de La Pedrera, Maria Molins i Francesc Orella han fet públiques les nominacions en les 22 categories dels guardons. Dels 59 films candidats, un total de 28 títols han passat a la segona volta de votacions, que arrenca es manté oberta fins al 25 de febrer. Per segona vegada consecutiva en els seus catorze anys d’història, els Gaudí tornen a recollir unes nominacions amb una presència majoritària de dones finalistes, assolint un 54% vers el 46% d’homes.
Les millors pel·lícules del 2021
A la categoria de Millor pel·lícula competiran quatre produccions en llengua catalana: amb El ventre del mar, Agustí Villaronga proposa una història d’època sobre la supervivència d’un grup de nàufrags d’un vaixell, un film poètic i atmosfèric amb arrels experimentals i teatrals que dialoga amb altres naufragis més actuals, els d’aquells que moren al mar intentant arribar a Europa. Amb Sis dies corrents, Neus Ballús juga amb lleugeresa i comicitat en els límits del cinema documental i de la ficció per explicar una setmana de feina de tres lampistes a l’extrarradi de Barcelona. Cinema de terror sobrenatural, la claustrofòbica Visitant suposa el debut en el llargmetratge del director valencià Alberto Evagelio, després de signar curtmetratges com Casa (2019), Les 7 llums (2019) o El viatge (2017), que també jugaven amb les constants del cinema de gènere. Finalment, Tros és un altre debut en la direcció, el de Pau Calpe Rufat, que adapta la novel·la homònima de Rafel Vallbona per explicar la turbulenta relació entre un pagès i el seu fill en el marc d’un relat rural que posa el focus en les patrulles nocturnes de pagesos que miren d’evitar robatoris de maquinària agrícola.
Estan nominades a Millor pel·lícula en llengua no catalana Las leyes de la frontera, Libertad, Mediterráneo i Tres. Daniel Monzón posa imatges a la novel·la homònima de Javier Cercas, Las leyes de la frontera, i ens porta fins a la Girona de finals dels anys 70 per explicar la fascinació d’un jove per un grup de delinqüents, en un drama d’iniciació que és, també, la història d’un primer amor i un homenatge al cinema quinqui que va fer fortuna fa més de quatre dècades. La debutant Clara Roquet construeix amb Libertad un altre coming-of-age, el d’una adolescent de casa bona que pren consciència del seu privilegi de classe quan coneix i comença una relació d’amistat amb la filla de la cuidadora immigrant de la seva àvia. Compromesa amb el seu retrat de la crisi humanitària dels refugiats que arriben a les costes d’Europa en patera, Mediterráneo explica la gènesi de l’ONG Open Arms. El cineasta Marcel Barrena (que amb Món petit va guanyar el Gaudí a Millor documental) posa la mirada en el primer viatge d’Òscar Camps a Lesbos, obsessionat per ajudar a salvar vides. Finalment, Tres suposa l’esperat debut en el llargmetratge de Juanjo Giménez, després de conquerir la Palma d’Or a Cannes, una nominació a l’Oscar i un Gaudí amb el seu curt Timecode. Ara Giménez construeix un desconcertant relat al voltant de la peripècia d’una dissenyadora de so que comença a experimentar un estrany delay entre el que veu i el que escolta.
Cineastes experimentats i novells
Tres cineastes amb experiència i una debutant es disputaran el Gaudí a Millor direcció: guanyadora de quatre premis Gaudí amb la seva òpera prima, La plaga (2013), i amb quatre nominacions amb el seu segon film, El viatge de la Marta (2019), Neus Ballús aspira ara al guardó per Sis dies corrents. També té experiència recollint Gaudís el mallorquí Agustí Villaronga: en va guanyar dos amb Pa negre (2010), com a director i guionista, i Cartes a Eva (2012) es va endur el de Millor pel·lícula per a televisió. Nominat també per El rey de la Habana (2015) i per Incerta glòria (2017), ara Villaronga és candidat al premi per El ventre del mar. Un altre cineasta amb llarga trajectòria és Daniel Monzón, que, després de ser aspirant a Millor direcció per El Niño (2013), ara ho és per Las leyes de la frontera. I Libertad, l´òpera prima de Clara Roquet, col·loca la directora a la terna de nominats. Roquet ja té tres premis Gaudí: dos com a guionista, per 10.000 Km. (2014) i per Els dies que vindran (2019), i un pel seu curtmetratge El adiós (2016).
En categoria de Millor guió repeteixen Neus Ballús (amb una feina compartida amb Margarita Melgar, pseudònim sota el què s’amaguen les guionistes Montse Gangés i Ana Sanz Magalló), Agustí Villaronga (amb la seva particular adaptació del text d’Alessandro Baricco) i Clara Roquet (amb una història que connecta directament amb el seu propi curtmetratge El adiós), i també estan nominats Juanjo Giménez i Pere Altimira per Tres, un original experiment fílmic que juga amb la dessincronització entre la imatge i el so per aprofundir en una història de relacions emocionals bloquejades.
Les grans interpretacions de l’any
La collita de l’any 2021 ens deixa grans interpretacions. La categoria de Millor protagonista femenina se la disputaran quatre intèrprets que aspiren al Gaudí per primera vegada: la jove Maria Morera (La vida sense la Sara Amat) ho farà pel seu paper a Libertad, on la seva mirada és l’eix de la pel·lícula. Vicky Luengo, que l’any passat va acumular premis per la sèrie Antidisturbios, està nominada per Chavalas, la lluminosa òpera prima de Carol Rodríguez Colás. Marta Nieto buscarà el Gaudí per la seva desincronitzada feina a Tres. I Begoña Vargas, la femme fatale de Las leyes de la frontera, tanca el pòquer de nominades.
Pel que fa a la categoria de Millor actriu secundària, els acadèmics han volgut destacar la feina d’Anna Castillo, guanyadora fa tres anys per Viaje al cuarto de una madre, que torna a buscar el Gaudí amb Mediterráneo; Àngela Cervantes, una de les amigues de l’ànima de la protagonista de Chavalas; i dues actrius de gran recorregut que fan de mare i filla a Libertad i que també tenen premis Gaudí a casa: Vicky Peña, se’l va endur per Catalunya über alles! (2011), i Nora Navas, que en té dos, per Pa negre (2010) i per Tots volem el millor per ella (2013).
Com a Millor protagonista masculí, els nominats són Roger Casamajor per El ventre del mar, que torna a buscar el guardó després d’endur-se’l per Pa negre; l’actor no professional Mohamed Mellali, el lampista marroquí de Sis dies corrents; Chechu Salgado, el líder de la banda de Las leyes de la frontera, i un habitual de la gala, Eduard Fernández, nou vegades nominat i amb quatre premis al sarró, per La mosquitera (2010), Una pistola en cada mano (2012), El Niño (2014) i El hombre de las mil caras (2016). Fernández aspira ara al Gaudí per la seva interpretació de l’activista Òscar Camps a Mediterráneo.
I pel que fa a la categoria de Millor actor secundari, els candidats són el debutant Valero Escolar, el lampista de Sis dies corrents; Miki Esparbé, que amb Tres torna a aspirar al Gaudí després de dues nominacions anteriors per El rei borni (2016) i Les distàncies (2018), i dos dels coprotagonistes de Mediterráneo: Àlex Monner, que ja va aconseguir el Gaudí a Millor actor protagonista per Els nens salvatges (2012), i Sergi López, que buscarà el seu primer Gaudí després de vuit nominacions.
La diversitat del llenguatge cinematogràfic
La riquesa del cinema català del 2021 es veu representada en les categories de documental, pel·lícula d’animació, curtmetratge i pel·lícula per a televisió. Pel que fa a Millor pel·lícula documental, els acadèmics i acadèmiques han triat tres propostes que ens endinsen en les històries personals més extremes i una que ens descobreix un univers cultural fascinant. A Balandrau, infern glaçat, Guille Cascante relata en primera persona l’experiència dels supervivents d’una de les majors tragèdies viscudes a les muntanyes dels Pirineus, quan, l’any 2000, una inesperada tempesta de vent va acabar amb la vida de nou excursionistes. Amb El retorn: la vida després de l’ISIS Alba Sotorra ens porta fins al camp d’al-Roj, al nord-est de Síria, per mostrar-nos la dura realitat d’un grup de dones atrapades pel seu passat com a membres d’Estat Islàmic. Ignacio Acconcia construeix amb El niño de fuego una història de superació que dona veu al jove Aleixo Paz, supervivent d’un accident que va deixar cremades severes a quasi tot el seu cos, i que posa el focus en la seva lluita per recuperar les ganes de viure. Tanca les candidatures d’aquesta categoria Un blues per a Teheran, primer llargmetratge del periodista Javier Tolentino, que aposta per fer servir la música com a vehicle per retratar la realitat de l’Iran, fent alhora un homenatge als grans cineastes del país, com Abbas Kiarostami o Jafar Panahi.
Només una producció està nominada a Millor pel·lícula d’animació. Es tracta de Mironins (La pel·lícula), de Mikel Mas Bilbao i Txesco Montalt, que acosta el món de l’art als més petits, en una aventura protagonitzada per tres gotes de pintura d’una obra de Joan Miró que cobren vida.
El relleu al cinema català està assegurat amb una gran collita de curts. Quatre d’ells opten a endur-se el Gaudí a Millor curtmetratge: Facunda, on la directora Marta Romero Coll viatja fins al cor de Ciudad Real per visitar la seva carismàtica tia àvia, disposada a boicotejar el documental que està rodant la seva neboda; Farrucas, d’Ian de la Rosa, que segueix quatre noies d’un barri perifèric d’Almeria, orgulloses de les seves arrels marroquines i andaluses; Animal salvatge, de la cineasta Maria Besora, retrata la Janira, una nena de tres anys amb dificultats en el llenguatge però amb insòlits vincles amb els animals; i finalment L’estrany, d’Oriol Guanyabens, un relat sobre la solitud a la infantesa a partir de la mirada d’un nen introvertit que viu un fet traumàtic en un campament d’estiu.
Les candidates al Gaudí a la Millor pel·lícula per a televisió ens traslladen al passat més recent. A Tocats pel foc, Santi Lapeira adapta una novel·la curta de Manuel de Pedrolo sobre la història d’amor entre la filla d’una família que viu a una barraca i un jove activista en la clandestinitat en la Barcelona de postguerra. També se situa a la mateixa època, adaptant en aquest cas l’obra de Josep Maria Benet i Jornet Berenàveu a les fosques, de Sílvia Quer, que centra el relat en set inquilins d’un edifici de l’Eixample que viuen la postguerra i el règim franquista de forma diferent. També d’època és el retrat que Laura Mañá fa d’una figura històrica a Frederica Montseny, la dona que parla, sobre la líder anarcosindicalista convertida, durant la Segunda República, en la primera dona ministra d’Espanya. I molt més lluny, fins al Perú, ens porta Un mundo para Julius, de Rossana Díaz Costa, sobre la pèrdua de la innocència d’un nen de classe alta a la Lima dels anys cinquanta.
Una gala a la Sala Oval del Museu Nacional
L’Acadèmia ha encarregat a El Terrat (The Mediapro Studio) la producció de la gala dels XIV Premis Gaudí, que tindrà lloc el diumenge 6 de març a la Sala Oval del Museu Nacional. La productora audiovisual, amb més de trenta anys de trajectòria especialitzada en formats d’entreteniment i ficció, ha estat al capdavant de dues edicions dels Premios Goya, entre d’altres, i anteriorment de la gala dels Premis Gaudí en les edicions de 2013, 2018 i 2021. La direcció estarà enguany en mans d’Enric Cambray, actor i adjunt a la direcció creativa d’El Terrat i també codirector de dues gales dels Goya, David Lillo, director creatiu de la productora, i el realitzador Oriol Bosch. Televisió de Catalunya serà responsable de la realització audiovisual de la cerimònia, que s’emetrà en directe després del Telenotícies Vespre.
Més informació de les pel·lícules nominades aquí.
