Diverses organitzacions catalanes han presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei general de l’audiovisual. Sigui des de la societat civil, des del món institucional o des del sector de la producció, el Ministeri d’afers econòmics i transformació digital ha rebut un seguit de propostes i reclamacions que tenen, com a un dels seus principals punts en comú, que la producció audiovisual en llengua catalana tingui garantits uns mínims percentatges del finançament total provinent dels operadors audiovisuals, siguin televisius o plataformes en línia.

CAC, FOLC i PROA en defensa de la producció en VO catalana

Tant el Consell Audiovisual de Catalunya, CAC, com la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, FOLC, i la patronal PROA plantegen que la futura llei estatal, estableixi unes quotes mínimes per a les produccions en llengua catalana dins el paquet d’obligada inversió en obres audiovisuals europees que actualment tenen regulades les televisions, operadores de serveis audiovisuals per internet (Movistar, Vodafone i Orange) i plataformes amb seu a l’Estat (com seria el cas de Filmin) i que s’estendria a les grans plataformes mundials en línia, que és un dels principals objectius de la Directiva europea de serveis audiovisuals que aquesta futura llei haurà de significar la seva transposició, la seva adaptació a la legislació estatal. Després, i no hauria de ser pas un tema menor, vindrà la reforma de la llei catalana de l’audiovisual, aprovada en un ja llunyà 2005.

Amb percentatges distints, CAC, FOLC i PROA proposen garantir uns percentatges mínims destinats a la producció en VO catalana. Així, mentre PROA proposa que allí on es faci referència a la versió original de les obres emeses o a disposició, les de VO en català, basc o gallec signifiquin si més no el 10% i el CAC ho augmenta fins al 50. Més complexa és la tercera proposta: la FOLC planteja un mínim d’un 30%; percentatge que estén  a les llengües  de les obres emeses o a disposició de les OTT -amb independència de l’origen territorial de la seva producció- cosa que tindria un impacte directe en tot el sector, directe per al doblatge, però també per a les productores catalanes davant un volum tan gran d’oferta en català que haurien d’oferir plataformes i televisions.

Pel que fa a les obligacions financeres de les plataformes audiovisuals a petició, el CAC proposa passar del 5% del seu negoci a la contribució a la producció d’obres europees a un 10% i per tant duplicar el percentatge que continuarien aportant les televisions privades. Tot i això, aquesta xifra quedaria molt lluny del que vol fer el govern Macron, que planteja una forquilla del 20 fins al 25%, segons uns barems vinculats als drets d’explotació dels films fora de les plataformes.

Cal apuntar que, en línia radicalment contrària a aquestes propostes, hi ha UTECA. La patronal de les televisions privades d’àmbit estatal demana rebaixar el percentatge del 5% actualment vigent, entenent que amb els diners que provindrien de les OTT no caldria que els canals de la TDT hi aportessin el mateix. Amb aquest feble argument de voler mantenir l’actual aportació global de diners –com si això fos un fet positiu per se– s’amagaria la voluntat de poder destinar l’actual contribució a la producció cinematogràfica a altres continguts, com les sèries de ficció, que són la seva actual prioritat inversora.

Més producció en català vol dir més producció catalana, valenciana i balear

En cas d’aconseguir que la futura llei incorpori una quota lingüística al finançament obligat del conjunt d’operadors de serveis audiovisual, es revertiria el pas enrere que va significar la llei vigent, del 2010, que va eliminar tota referència al pluralisme lingüístic i també a la territorialització de la producció de les televisions privades d’àmbit estatal; condicionants que sí que establí, tot i que molt limitadament, la Llei de la televisió privada de 1988. I fa una dècada, malgrat que el canvi legislatiu que s’estava gestant portaria al contundent reforçament de la indústria cap a Madrid, no va haver-hi cap mobilització extraordinària per intentar evitar que el redactat fet a mida del duopoli privat televisiu acabés al BOE.

De fet, més enllà d’un solitari acte a Barcelona, on vàrem intervenir diversos representants dels sectors professionals i institucionals del sector audiovisual en contra del text que havia de debatre el Congrés, poca cosa més es va fer. Veurem què passa ara, en un escenari més complex per a la producció catalana que no pas llavors.

Afavorir el sector del doblatge i el posicionament de l’audiovisual en català

A més, establir percentatges mínims de doblatges en català, significaria un impuls de primer ordre per a les empreses que s’hi dediquen i per al col·lectiu professional dels dobladors catalans –molts dels quals són alhora actrius i actors- juntament amb tècnics d’àudio i lingüistes. De retruc, davant la dinàmica d’estrenes simultànies en sala de cinema i plataforma o, si més no, un escurçament  molt notable del temps entre finestres d’explotació -que està accelerant la pandèmia i les decisions que estan prenent las majors- podria reduir l’abismal diferència entre ofertes de films doblats al castellà o al català a les nostres cartelleres.

I, indirectament, una mínima normalització de l’oferta en català tindria un doble efecte pedagògic, ben positiu, sobre el paper de referent cultural que ha de jugar l’audiovisual català dins el mateix país. Un efecte positiu cap al consum, deixant de situar les estrenes en català com una mena de cosa quasi excepcional. I un efecte positiu també dins el sector, ja que posaria definitivament en escac el prejudici ideològic per fer produccions en català és tancar-te les portes a l’exterior. Prejudici que esdevé, maluradament, discurs implícit en algun centre formatiu de referència.En un sector que viu canvis tan ràpids i profunds com l’audiovisual, el sector català té en aquesta futura llei estatal una, una, de les eines per fer un salt endavant i no haver de lamentar que Madrid s’ho endugui (gairebé) tot. I com en la resta d’eines, ens hi hem de posar de valent per aconseguir-les i fer-les funcionar. De temps no anem pas sobrats, però tenim bones oportunitats per davant.

Ens hi posem de valent?