Peter Jackson torna al Festival més de tres dècades després de Braindead, mentre Danny DeVito i Amy Irving rebran el Gran Premi Honorífic. Robert Eggers, Yuen Woo-ping i Takashi Shimizu completen una edició que converteix la història del fantàstic en una mirada cap al seu futur.
Sitges 2026 va començar a dibuixar-se al juliol, quan el Festival va presentar al juliol el primer avançament de la seva 59a edició, el Festival va dibuixar una idea força clara: mirar enrere per entendre com està mutant avui el cinema fantàstic.
El 50è aniversari de Carrie, les restauracions de clàssics com Scanners, The Devils o Tesis i una nova generació de pel·lícules permetien llegir Sitges 2026 com un diàleg entre memòria i transformació.
La segona i definitiva presentació completa ara aquella idea posant-hi noms i trajectòries.
Peter Jackson, Danny DeVito i Amy Irving rebran el Gran Premi Honorífic. Robert Eggers, Yuen Woo-ping, Takashi Shimizu, Bob Murawski i Mark L. Lester seran distingits amb el Premi Màquina del Temps. Al seu costat apareixen també figures com Rick Baker, Michael Ironside, Nicolas Winding Refn o Pino Donaggio.
El resultat és més que una acumulació de convidats. Sitges construeix una mena de genealogia del fantàstic contemporani: del splatter artesanal a la fantasia èpica, del J-Horror a les arts marcials, del maquillatge d’efectes al muntatge i la preservació del cinema de culte.
Peter Jackson torna a Sitges 2026, 34 anys després de Braindead
La presència més simbòlica de Sitges 2026 serà probablement la de Peter Jackson.
Abans de convertir The Lord of the Rings en un dels grans fenòmens de la fantasia cinematogràfica contemporània, el director neozelandès havia construït una filmografia marcada per l’excés, l’humor negre i l’artesania dels efectes amb Bad Taste, Meet the Feebles i Braindead.
Aquesta última ja havia passat per Sitges el 1992.
Més de tres dècades després, Jackson tornarà al Festival per rebre el Gran Premi Honorífic i presentar una primera versió de la nova restauració en 4K de Braindead.
El retorn té una força particular perquè permet observar una de les trajectòries més extraordinàries del cinema de gènere recent: del cinema fet des dels marges a la construcció d’alguns dels universos cinematogràfics més ambiciosos de Hollywood.
Però entre aquell Jackson i el de The Lord of the Rings hi ha un fil que no desapareix: les criatures, els efectes especials i la voluntat de convertir allò impossible en alguna cosa físicament present davant de la càmera.
De King Kong a Rick Baker: reivindicar els artesans del fantàstic
La visita de Jackson tindrà un segon moment especialment significatiu.
El cineasta compartirà amb Rick Baker una sessió dedicada a King Kong, una criatura que forma part tant de la història del cinema fantàstic com de la mateixa iconografia de Sitges.
Baker representa, a més, una de les idees més interessants que apareixen en aquesta edició: el fantàstic no el construeixen només els directors.
Maquilladors, tècnics d’efectes, muntadors, compositors o coreògrafs d’acció han estat essencials per definir com imaginem els monstres, les mutacions o els cossos impossibles.
I Sitges 2026 sembla voler reconèixer aquesta autoria ampliada.
Danny DeVito: molt més que el Pingüí
Danny DeVito rebrà també el Gran Premi Honorífic.
La seva relació amb el fantàstic pot quedar immediatament associada al Pingüí d’Oswald Cobblepot de Batman Returns, però la seva trajectòria permet una lectura molt més àmplia.
Actor, director i productor, DeVito ha transitat entre la comèdia negra, la sàtira, el cinema popular i personatges que sovint habiten els marges de la normalitat.
La seva visita tindrà, a més, connexió directa amb la programació.
DeVito és productor de Drag, inclosa a la Secció Oficial Fantàstic a Competició i protagonitzada per la seva filla Lucy DeVito. El Festival recuperarà també Matilda, dirigida i protagonitzada per ell mateix, coincidint amb el seu 30è aniversari.
I aquí Sitges torna a connectar amb el leitmotiv de l’edició: una nena que descobreix uns poders extraordinaris davant d’un món adult hostil.
Amy Irving completa el cercle de Carrie
Si Carrie continua sent la gran icona visual i conceptual de Sitges 2026, la presència d’Amy Irving completa el cercle.
Irving rebrà el Gran Premi Honorífic mig segle després del seu debut cinematogràfic com Sue Snell al film de Brian De Palma.
El personatge ocupa una posició particular dins de Carrie: forma part del grup que participa en la humiliació inicial de Carrie White, però intenta posteriorment reparar el dany.
La seva trajectòria amb De Palma continuaria amb The Fury, que Irving presentarà també al Festival. Les dues pel·lícules connecten amb un moment especialment fecund del fantàstic nord-americà dels setanta, marcat per la fascinació pels poders psíquics, la telequinesi i la por davant d’una ment impossible de controlar.
La seva presència reforça, així, la coherència amb el primer avançament del Festival: els aniversaris no funcionen només com a exercicis de nostàlgia, sinó com una manera de reconstruir el cànon del gènere.
Robert Eggers: del llegat al present del fantàstic
La incorporació de Robert Eggers evita, alhora, que aquesta edició quedi atrapada únicament en la celebració del passat.
Eggers manté una relació estreta amb Sitges des que The Witch va inaugurar el Festival el 2015.
Després arribarien The Lighthouse, The Northman i Nosferatu, consolidant una filmografia on el rigor històric, el folklore, la superstició i l’horror comparteixen una identitat visual molt recognoscible.
Ara tornarà per rebre el Premi Màquina del Temps i presentar un avançament de Werwulf.
La seva presència resulta especialment significativa perquè representa una possible resposta a la pregunta que plantejava el primer article sobre Sitges 2026:
quines són les pel·lícules i els autors que poden transformar avui el cinema fantàstic?
Yuen Woo-ping i Takashi Shimizu: dues revolucions arribades d’Àsia
El pes del cinema asiàtic, un altre dels grans eixos identificats en el primer avançament, es concreta ara també en els homenatges.
Yuen Woo-ping rebrà el Premi Màquina del Temps després d’haver transformat la gramàtica moderna de l’acció cinematogràfica.
Des de Drunken Master fins a la coreografia de combats de The Matrix, Crouching Tiger, Hidden Dragon o Kill Bill, la seva influència va modificar profundament la manera com Hollywood va començar a imaginar i filmar el moviment i el combat.
També serà reconegut Takashi Shimizu, creador de Ju-On i una de les figures essencials de l’expansió internacional del J-Horror.
La seva presència reforça una relació històrica entre Sitges i el cinema asiàtic que, més que funcionar com una secció territorial, ha acabat convertint-se en una part estructural de la identitat del Festival.
Sitges 2026 recupera Tesis amb Alejandro Amenábar, Eduardo Noriega i Fele Martínez
La celebració del 30è aniversari de Tesis, ja anunciada en el primer avançament, guanya ara una dimensió més gran.
Alejandro Amenábar rebrà el Premi Méliès Career i estarà acompanyat a Sitges per Eduardo Noriega i Fele Martínez, dos dels protagonistes de la pel·lícula.
Tesis es projectarà en una còpia restaurada amb una nova remasterització del so.
Tres dècades després, el debut d’Amenábar manté una vigència difícil d’ignorar.
La fascinació per les imatges violentes, el voyeurisme i la conversió de l’horror en espectacle que articulaven la pel·lícula han deixat de ser qüestions marginals per convertir-se en part del consum audiovisual quotidià.
Si al primer article apuntàvem que Tesis continuava interrogant la frontera entre mirar i participar, la seva recuperació al costat dels seus protagonistes reforça aquesta lectura.
Carlota Pereda farà història inaugurant Sitges 2026
La mirada cap al present apareix també en l’elecció de la pel·lícula inaugural.
Found Alive, de Carlota Pereda, obrirà la 59a edició amb Chloë Grace Moretz com a protagonista.
La decisió incorpora una dada especialment significativa: serà la quarta vegada que Sitges inauguri amb una pel·lícula dirigida per una dona i la primera que ho faci amb un llargmetratge d’una directora espanyola.
Després de Cerdita i La ermita, Pereda continua explorant el terror des del cos, els personatges i els conflictes emocionals.
Found Alive parteix de la història d’una supervivent d’un segrest que participa en la investigació destinada a salvar una nova víctima d’un assassí psicòpata.
La pel·lícula competirà també a la Secció Oficial Fantàstic.
Wicker tancarà Sitges entre fantasia, humor i estranyesa
La pel·lícula de clausura serà Wicker, dirigida per Alex Huston Fischer i Eleanor Wilson i protagonitzada per Olivia Colman i Alexander Skarsgård.
El film parteix d’una premissa que sembla especialment adequada per tancar un festival fantàstic: una pescadora solitària, cansada de convertir-se en objecte de burla, encarrega un marit construït amb vímet.
A partir d’aquí, la pel·lícula combina fantasia fosca, comèdia i faula per parlar del desig, la diferència, l’amor i les convencions socials.
Inauguració i clausura acaben dibuixant dos extrems del fantàstic actual: d’un terror físic i íntim a una fantasia més híbrida i difícil de categoritzar.
Una Secció Oficial travessada per família, cos i tecnologia
La programació definitiva permet també ampliar algunes de les tendències que ja apareixien al juliol.
Maternitat, família i identitat atravessen diversos dels nous títols.
Kakeru (Sheep in the Box) porta Hirokazu Koreeda al territori de la ciència-ficció amb una parella que, després de perdre el seu fill, rep un robot humanoide idèntic al nen.
Hot Spot, d’Agnieszka Smoczyńska, imagina un futur governat per una intel·ligència artificial conscient.
I DreamQuil, d’Alex Prager, situa la IA i la vida virtual dins d’un relat familiar en un món on la mala qualitat de l’aire ha empès part de la societat cap a l’existència digital.
La mutació del fantàstic que apuntava el primer avançament sembla, per tant, confirmar-se: el monstre ja no és necessàriament una criatura externa. Pot ser també una tecnologia, una família reconstruïda artificialment, un cos que canvia o una nova forma de definir què significa ser humà.
Sitges incorpora per primera vegada el Premi FIPRESCI
Entre els anuncis menys espectaculars mediàticament però més significatius institucionalment hi ha una novetat: Sitges tindrà per primera vegada un Jurat FIPRESCI.
La Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica valorarà les pel·lícules de la Secció Oficial Fantàstic a Competició i concedirà el seu propi premi.
La incorporació reforça el reconeixement crític del Festival dins del circuit internacional i introdueix una mirada específica de la crítica professional sobre la competició oficial.
Sitges 2026: quan el passat ja no és només passat
La primera presentació de Sitges 2026 permetia identificar un Festival interessat a reforçar el seu cànon mentre intentava detectar les noves mutacions del gènere.
La segona confirma que aquesta idea no era només una construcció programàtica.
Peter Jackson torna amb la pel·lícula que el va situar dins de l’imaginari més salvatge del fantàstic. Amy Irving recupera Carrie i The Fury. Rick Baker representa l’artesania dels efectes. Yuen Woo-ping, la transformació del cinema d’acció. Takashi Shimizu, l’expansió mundial del J-Horror. Robert Eggers, una de les possibles formes del seu present.
I, al mateix temps, Carlota Pereda inaugura el Festival mentre noves pel·lícules exploren la intel·ligència artificial, les mutacions del cos, la família, la identitat i els límits de la humanitat.
Sitges 2026 sembla voler demostrar així que celebrar la història del fantàstic només té sentit si aquesta història serveix per entendre què està canviant ara.
La qüestió que queda oberta és una altra: si una edició amb una concentració tan extraordinària de mites serà capaç de deixar prou espai perquè apareguin els noms i les pel·lícules que, d’aquí a trenta anys, mereixin també tornar a Sitges convertits en clàssics.
