Ja des del propi títol, el documental «La supervivent» juga amb el potencial espectador: La història que ens presenta justament no és la d’algú que ha sobreviscut a la caiguda de les Torres Bessones sinò algú -Tania Head- que s’ha fet passar per un «supervivent» d’aquella acció terrible… És una informació que ja se’ns dona als inicis d’aquest documental de Kike Maillo, produït per TV3: De fet, la proposta documental és coneguda i va aparèixer als mitjans de comunicació: Una dona la Tània, que es fa passar per supervivent de les Torres Bessones, a la qual investiga «The New York Times» i finalment demostra que era una impostora… Una història que recorda la de «Marco» magistralment representada per Eduard Fernàndez. 
Seguim amb la «impostora»: aquesta mateixa dona no és diu Tània sinò Alicia… i resulta que va néixer a Barcelona, en una família benestant, de mare americana. Alícia E. que com investiga inicialment la periodista Marta Forn de La Vanguardia i més tard el propi equip del documental, resulta que el 11-S estava a la nostra ciutat i que desprès de la seva «aventura americana» ha tornat i viu i treballa entre nosaltres, potser al costat de casa teva… Per tant, una bona recerca d’investigació de la periodista del grup Godó i, més tard, de l’equip del propi Kike Maillo i Markos Goikolea. Res a dir fins aquí… però certament -com ens diu Guillem Thorson en la seva crítica al Cinèfil- «El gran inconvenient de la pel·lícula és, precisament, l’absència de la protagonista. Tania Head no participa en el documental perquè no vol ser entrevistada, i això fa que sempre ens quedem amb una certa distància respecte al personatge que estem intentant entendre».
Clar: És evident que el treball  hauria quedat «rodó» si Alícia hagués explicat al darrer tram del docus que la va motivar a dissenyar i executar aquesta suplantació durant anys i sense despertar sospites… Una suplantació, val a dir, per la qual no hi ha conseqúències penals perquè no en va treure cap profit econòmic. Tan sols notorietat presidint, per exemple, com es veu al documental, l’Associació de Victimes del 11-S, o rebent reconeixements del propi president Obama…
Certament els espectadors hauríem agraït la seva explicació,com va fer al seu moment el propi Marco, en relació als camps nazis… però qué passa si l’interfecte no vol aparèixer davant d’una càmera per explicar-se i vol seguir en l’anonimat?  Està en el seu dret i tampoc s’entén massa que en el documental de Maíllo s’esborri el cognom en les imatges o fent un xiulet quan es parla d’ella i en canvi aparegui el seu nom i cognom en el dossier de premsa que ha enviat la pròpia TV3. De fet, nomes cal buscar a Wikipedia el nom de «Tania Head» perquè coneguem tota la seva història i la seva actual identitat… la història segueix oberta però és evident que a partir del passis de la peli i més quan aparegui a les plataformes de TV3, a l’Alicia E. «se li complica la vida…» És una persona que et pots trobar a la cua del supermercat…i no està obligada a explicar-te perquè va fer el que va fer…