La 59a edició del Festival de Sitges celebrarà del 8 al 18 d’octubre els cinquanta anys de Carrie, recuperarà obres de culte i presentarà una nova generació de pel·lícules que expandeixen els límits del fantàstic.
El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha presentat un primer avançament de la seva 59a edició, que se celebrarà a Sitges del 8 al 18 d’octubre de 2026. La programació anunciada combina la recuperació de grans clàssics del gènere amb noves produccions que exploren les transformacions contemporànies del terror, la ciència-ficció i el fantàstic.
Encara falten convidats, jurats, seccions completes i bona part de la programació, però el relat inicial és clar: Sitges 2026 vol mirar enrere per entendre com està mutant avui el cinema fantàstic.
Quan se celebra el Festival de Sitges 2026?
La 59a edició del Festival de Sitges tindrà lloc del 8 al 18 d’octubre de 2026.
El primer avançament inclou restauracions de clàssics, aniversaris cinematogràfics, produccions internacionals, cinema asiàtic, talent emergent i activitats vinculades a la indústria audiovisual.
Carrie, la gran icona de Sitges 2026
El principal eix simbòlic de l’edició serà el 50è aniversari de Carrie, la pel·lícula dirigida per Brian De Palma a partir de la primera novel·la de Stephen King.
El film inspira el cartell oficial de Sitges 2026 i es projectarà en una nova restauració en 4K. La seva presència, però, no serà només commemorativa.
El Festival situa al centre de l’edició la idea de les infàncies i adolescències maleïdes: personatges travessats per l’aïllament, la humiliació, la repressió i la violència.
Mig segle després, Carrie White continua sent una de les figures més poderoses del terror contemporani: víctima i monstre, adolescent reprimida i força destructiva davant d’un món adult incapaç de protegir-la.
La celebració inclourà també el primer episodi de la nova adaptació televisiva de Carrie, impulsada per Mike Flanagan com a showrunner, guionista, productor executiu i director de quatre episodis.
Infàncies maleïdes i fracàs del món adult
L’altre gran títol que articula aquest eix és ¿Quién puede matar a un niño?, de Narciso Ibáñez Serrador, que també celebra cinquanta anys i torna restaurada en 4K.
Parcialment rodada a Sitges, la pel·lícula converteix la rebel·lió dels infants en un malson mediterrani a plena llum del dia.
Més que una fantasia de venjança, el film exposa el fracàs d’un món adult que sotmet els nens a la guerra, l’abús i la violència, però després és incapaç de comprendre la seva resposta.
El diàleg entre Carrie i ¿Quién puede matar a un niño? dona coherència al primer relat de Sitges 2026: el terror no neix necessàriament del monstre, sinó de les estructures que acaben produint-lo.
Els clàssics restaurats de Sitges 2026
Una part important del primer avançament està dedicada a la recuperació de clàssics.
Sitges no els presenta únicament com a peces de culte o exercicis de nostàlgia, sinó com a obres que continuen dialogant amb les pors i els conflictes del present.
Scanners i les mutacions del cos
Entre les restauracions més destacades hi ha Scanners, de David Cronenberg, una de les grans fites del body horror.
La nova versió remasteritzada en 4K permetrà redescobrir un univers en què el cos i la ment es converteixen en espais de mutació, control i violència.
The Devils: religió, repressió i poder
També es projectarà The Devils, de Ken Russell, una obra extrema sobre religió, corrupció, repressió sexual i poder polític.
La versió restaurada parteix del muntatge del director reconstruït sota la supervisió del mateix Russell.
Cannibal Holocaust i King Kong
La selecció de clàssics es completa amb Cannibal Holocaust, de Ruggero Deodato, i King Kong, de John Guillermin, totes dues restaurades en 4K.
La primera continua sent una de les obres més polèmiques de la història del cinema. La segona recupera el gran mite popular com a metàfora de la colonització, l’explotació dels recursos i l’ambició occidental.
Restaurar aquestes pel·lícules també és una manera de construir cànon: decidir quines obres mereixen tornar a la gran pantalla i des de quina lectura les revisitem.
Tesis, trenta anys després
El cinema fantàstic espanyol tindrà un pes destacat amb la celebració dels trenta anys de Tesis, d’Alejandro Amenábar.
La pel·lícula tornarà en una edició remasteritzada supervisada pel mateix director, que, segons l’avançament del Festival, serà present a Sitges.
La restauració recupera la velocitat original de rodatge, ajusta les dinàmiques d’àudio i amplia el so a formats com Dolby Atmos.
La recuperació de Tesis reforça una de les idees centrals de l’edició: el cinema espanyol no apareix com una presència complementària, sinó com una tradició pròpia amb capacitat per renovar el gènere i influir en l’imaginari contemporani.
Tres dècades després, la pel·lícula continua interrogant la fascinació per la violència audiovisual, el consum d’imatges extremes i la frontera entre mirar i participar.
Quines pel·lícules noves s’han anunciat a Sitges 2026?
Al costat dels clàssics, Sitges ha avançat una primera selecció de novetats que confirma la diversitat actual del cinema fantàstic.
Terror, culpa i repressió
Leviticus, d’Adrian Chiarella, utilitza el terror sobrenatural i l’imaginari bíblic per explorar la culpa, el fanatisme religiós i la repressió del desig homosexual.
Her Private Hell, de Nicolas Winding Refn, promet un nou exercici visual sobre l’obsessió, el desig i la violència.
Kill Me, debut de Peter Warren en el llargmetratge, combina comèdia negra, misteri i autodestrucció.
Cos, sang i intel·ligència artificial
Entre les òperes primes destaca Sanguine, de Marion Le Coroller, una proposta centrada en el cos, la sang i la supervivència.
The End of It, de Maria Martínez Bayona, imagina un futur en què la mort és opcional per reflexionar sobre la immortalitat, la intel·ligència artificial i el sentit de continuar sent humans.
Aquest primer grup de títols apunta cap a un fantàstic interessat no només en provocar por, sinó també en explorar les tensions entre tecnologia, identitat i transformació humana.
Criatures, folk horror i terror psicològic
La selecció de Sitges 2026 es desplega a través de diversos subgèneres.
Hungry, de James Nunn, recupera l’esperit dels creature features amb un grup de turistes perseguit per un hipopòtam assassí als pantans de Louisiana.
Nightborn, de Hanna Bergholm, converteix la maternitat en un malson de folk horror ambientat als boscos de Finlàndia.
Forbidden Fruits, de Meredith Alloway, combina folk horror i terror corporal a partir d’un aquelarre de dones joves.
Victorian Psycho, de Zachary Wigon, adapta la novel·la de Virginia Feito en clau de terror gòtic i humor negre.
També formen part de l’avançament:
- Drag, de Raviv Ullman i Greg Yagolnitzer.
- The Birthday Party, de Léa Mysius.
- The Carpenter’s Son, de Lotfy Nathan.
- Karma, de Guillaume Canet.
- Never After Dark, de Dave Boyle.
La producció estatal estarà representada també per Apocalipsis Z: Parte II, dirigida per Carles Torrens i basada en la saga literària de Manel Loureiro.
El cinema asiàtic torna a ser territori Sitges
El cinema fantàstic asiàtic manté una posició central dins de la identitat del Festival.
Entre els principals anuncis figura Colony, de Yeon Sang-ho, director de Train to Busan. La pel·lícula planteja un thriller de ciència-ficció sobre un virus que provoca mutacions durant una conferència de biotecnologia.
Joko Anwar presentarà Ghost in the Cell, una barreja de terror, acció i humor negre ambientada en una presó.
La programació inclourà també:
- Salmokji: Whispering Water, de Lee Sang-min.
- The Eyes, de Yeom Ji-ho, remake de Los ojos de Julia.
- The Mouths, de Takashi Shimizu.
Un dels anuncis més singulars és Kokurojo: The Samurai and the Prisoner, la primera incursió de Kiyoshi Kurosawa en el cinema de samurais.
Finalment, The Origin of Ultraman, dirigit per Yutaka Nakamura i Kazuki Yoshida, recorrerà la història i el llegat del personatge coincidint amb el seu 60è aniversari.
Sitges exhibeix múscul industrial
El primer avançament no parla només de cinema. També busca projectar la força industrial del Festival.
Sitges assegura haver rebut prop de 3.800 pel·lícules, entre llargmetratges i curtmetratges, procedents de plataformes, distribuïdores i productores de tot el món.
Segons les dades facilitades pel Festival, la recaptació ha crescut un 20% respecte de l’any anterior, mentre que les obres rebudes a través de plataformes han passat de 2.947 a 3.273.
Aquestes xifres reforcen la voluntat de Sitges de presentar-se no només com un espai d’exhibició, sinó com una plataforma internacional capaç de detectar tendències, impulsar talent i articular la indústria del cinema de gènere.
WomanInFan, Weird Market i suport al talent emergent
La 59a edició mantindrà també les seves línies d’investigació, indústria i promoció del talent.
WomanInFan presentarà el volum Horror Girls Amèrica Llatina, dedicat a recuperar la contribució de les cineastes al desenvolupament del fantàstic llatinoamericà.
També se celebrarà la segona edició del Premi Josefina Molina de Guió de Llargmetratge Fantàstic d’Autoria Femenina, dotat amb 10.000 euros.
En l’àmbit professional, Sitges acollirà una edició especial de Weird Market, centrada en l’animació, els videojocs, les conferències i el networking.
La jornada tindrà lloc el 16 d’octubre dins de Sitges Industry.
Què defineix, de moment, Sitges 2026?
Aquest primer avançament encara no permet valorar la programació completa. Falta conèixer els jurats oficials, la major part dels convidats, els premis honorífics i la configuració definitiva de les seccions.
Sí que permet, però, identificar una estratègia clara.
Sitges 2026 vol:
- reforçar el seu cànon;
- reivindicar el cinema fantàstic espanyol;
- mantenir Àsia com un territori privilegiat;
- impulsar el talent emergent;
- presentar el gènere com una eina per parlar de repressió, identitat, colonialisme, tecnologia, adolescència, cos i poder.
La gran qüestió serà comprovar si els pròxims anuncis amplien aquesta diversitat o si el pes dels aniversaris i les restauracions acaba condicionant excessivament la identitat de l’edició.
De moment, Sitges situa la memòria i la mutació en un mateix pla: recuperar les pel·lícules que van transformar el fantàstic per intentar detectar quines poden tornar a transformar-lo.
