La producció cinematogràfica catalana continua creixent i arriba als 124 films qualificats el 2025
L’Acadèmia del Cinema Català presenta el balanç de la producció del 2025 coincidint amb la Festa d’estiu d’aquest vespre al Castell de Montjuïc
- Producció: Continua a l’alça, tot i la reducció del grau de participació de les productores catalanes
- Teixit productiu: 142 productores catalanes actives el 2025, màxim històric de participació empresarial
- Gènere: L’Informe confirma la tendència al retrocés de les dones en rols de producció i direcció, i manté la pujada en guió
- Públic: El cinema català recupera públic el 2025 amb més de 4,5 milions d’espectadors, liderats per Los domingos, La cena, Wolfgang i Sirat
- Finançament: Augmenta un 13,5% el suport públic al cinema català
Coincidint amb la celebració de la Festa d’estiu, l’Acadèmia del Cinema Català presenta el balanç anual de la producció cinematogràfica amb participació catalana corresponent a l’any 2025. L’acte, que reunirà aquesta tarda al Castell de Montjuic acadèmics i acadèmiques i representants del sector cultural, inclourà el lliurament del 13è Premi Pepón Coromina. Serà també l’escenari de presentació de l’Informe sobre la producció de cinema a Catalunya 2025, un estudi elaborat per l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) de la Universitat Pompeu Fabra, que compta amb el suport de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), a partir de les dades recopilades per Carles José i Solsona.
124 llargmetratges, xifra rècord de produccions amb participació catalana
El 2025 la producció cinematogràfica catalana va tornar a assolir un màxim històric, amb 124 llargmetratges qualificats amb participació de productores catalanes, la xifra més alta registrada i un nou rècord per segon any consecutiu, que suposa un augment del 8,8% respecte 2024 i consolida la tendència ascendent de la producció, en paral·lel a l’increment de producció a Espanya. Més enllà del creixement del volum de producció, també s’observa una tendència a l’alça en l’última dècada en la participació minoritària de productores catalanes (inferior al 20%), mentre que les pel·lícules amb participació única o majoritària representen el 72% del total.
En termes de pes relatiu de la producció catalana dins del conjunt espanyol, els films de ficció representen el 34% del total, quatre punts menys que l’any anterior. També disminueix la quota dels documentals, que passa del 21% al 19%. En canvi, els films d’animació guanyen pes fins a representar el 62,5% de tota la producció espanyola d’aquest gènere.
Creixement de la participació en les coproduccions internacionals
La coproducció continua sent la fórmula predominant. De les 124 pel·lícules qualificades, 93 van ser coproduccions, entre les quals destaquen 47 coproduccions internacionals, un 15% més que l’any anterior. Les productores catalanes van establir acords amb empreses de 19 països, especialment amb França, Bèlgica, els Estats Units i l’Argentina.
Més pressupost
Pel que fa al pressupost, el 58% de les pel·lícules analitzades se situen en la franja d’entre 1 i 4 milions d’euros, amb 32 títols, la xifra més elevada dels darrers tres anys (25 el 2024 i 24 el 2023). També destaca l’increment de les produccions de pressupost mitjà, especialment en la franja d’entre 0,5 i 2 milions d’euros, així com un augment dels films amb pressupostos d’entre 5 i 6 milions.
En conjunt, s’observa una tendència a l’alça dels pressupostos de producció, amb una major concentració de projectes en les franges mitjanes i mitjanes-altes, amb l’excepció del documental.
Atomització i màxim històric de participació empresarial
La radiografia de l’estructura de producció del cinema català dibuixa un diagnòstic complex. D’una banda, la cinematografia catalana continua caracteritzant-se per una forta atomització del teixit empresarial. El 2025 assoleix el seu màxim històric de participació: 142 productores catalanes van intervenir en la collita de llargmetratges, 18 més que l’any anterior, mentre que només cinc empreses van participar en tres o més títols d’aquesta mateixa collita.
Al mateix temps, el 70% de les pel·lícules qualificades van comptar amb una única productora catalana, cinc punts percentuals més que el 2024, mentre que es redueix el pes de les obres impulsades per dues productores catalanes.
El públic del cinema català del 2025
Les pel·lícules catalanes qualificades el 2025 i estrenades fins al 31 de maig de 2026 van superar els 4,5 milions d’espectadors a les sales espanyoles, un 22% més que les produccions qualificades l’any anterior i unes xifres similars al 2022, però encara lluny dels registres anteriors a la pandèmia. Aquest creixement es deu principalment al bon comportament de les coproduccions internacionals.
La ficció concentra pràcticament la totalitat del públic, mentre que els documentals i els films d’animació representen l’1,5% de les entrades venudes. Entre els títols més vistos destaquen Los domingos (776.000 espectadors), La cena (624.000), Wolfgang (596.000) i Sirat (475.00), tot i que només aquests dos darrers compten amb una participació catalana significativa.
Menys directores i productores, i més guionistes
La presència de dones en els principals rols professionals vinculats a la producció cinematogràfica catalana del 2025 confirma una tendència clara: mentre que la participació femenina en la direcció cau fins al 28% (set punts menys que l’any anterior, retornant als nivells de 2022) i també disminueix la presència de dones en la producció, que passa del 38% al 34%, augmenta la representació femenina en el guió, que arriba al 39%, tres punts més que el 2024.
Inversions públiques
El 2025 ha augmentat un 13,5% el suport públic al cinema català qualificat respecte al 2024. D’una banda, l‘ICEC va incrementar un 23% els recursos destinats a la producció cinematogràfica, fins als 13,8 milions d’euros, que van beneficiar 35 pel·lícules, set més que l’any anterior. També va crèixer de manera molt significativa el suport a la promoció del cinema en català, que va superar els 2,5 milions d’euros, un 80% més que el 2024. Aquesta aportació va beneficiar 45 títols catalans, el mateix nombre que el 2024.
Per altra banda, l‘ICAA va elevar un 10,7% l’aportació als films amb participació catalana, fins als 34,7 milions d’euros, mantenint el mateix nombre de pel·lícules beneficiàries (45). L’increment es va concentrar principalment en la línia d’ajuts generals a la producció.
La inversió de la CCMA es va reduir un 12%, fins als 3,9 milions d’euros, després de diversos anys de creixement, passant de 36 a 30 títols recolzats.
El cinema que vindrà
El Castell de Montjuïc acollirà avui la festa a partir de les 20.30 h. Al seu photocall es donaran cita algunes de les cares protagonistes de les estrenes catalanes de l’any, sota el títol El cinema que vindrà. Entre elles, cineastes com Aina Clotet (Viva), David Moragas (Un altre home), Bàrbara Mestanza (Sucia), Carlo Padial (Pizza Movies), Fernando Trullols (Balandrau), Meritxell Colell (Lejos de los árboles) i Marta Duran (Les culpables); productors i productores com Miriam Porté, Gerard Marginedas i Àngels Masclans (Corredora), Tono Folguera (Forastera), Bernat Manzano (Les culpables), Xesc Cabot (Tanit), Alba Bosch (Un altre home) i Pau Sanclemente (Sucia); guionistes com Daniel Schleif (Balandrau), Alberto Marini (Cronos), Guillem Clua (Viatge al país dels blancs) o Valentina Viso (Viva), i intèrprets com Lluís Homar (Forastera), Marina Salas i Alba Saez (Corredora), Marc Martínez (Balandrau), Sara Espígul i Dolça Salvans (Tanit), Ousman Umar (Viatge al país dels blancs), Younes Tisghiti i Marwa Bakhat (L’escletxa).
Els acadèmics i acadèmiques també estaran acompanyats pels guionistes que participen en la quarta edició de la Residència de guions: Denise Duncan, Ulises Porra, Lola Clavo i Mariana Portela, Marga Almirall, Matías Paz i Josep Cabo, Manel Raga, Anna Cornudella, Clara Serrano, Jofre Viaplana, Blanca Camell. Se’ls sumaran els deu intèrprets de la cinquena edició del Catalyst for Talent, una iniciativa coorganitzada per l’Acadèmia del Cinema Català i Catalunya Internacional: Andrea Guasch, Anna Maruny, Christian Caner, Christian Rodrigo, Edu Lloveras, Irina Bravo, Jiana Awwad, Maria Salarich, Mireia Rey i Nicole Torres. Al llarg del programa, han tingut l’oportunitat de participar en diversos tallers impartits per destacats professionals del càsting internacional, com Patricia Vasconcelos (Portugal), Makis Gazis (Grècia), Maurilio Mangano (Itàlia) i Carolyn McLeod (Regne Unit).
El text íntegre elaborat per l’OPA es pot consultar a la web de l’Observatori:
