L’edició d’enguany celebrada del 23 de juny al 2 de juliol de 2023 ha projectat 470 films en 35 mm, 16 mm i autèntiques joies restaurades en la que és una experiència única de visionat col·lectiu.
Per Bolonya han passat convidats il·lustres com:
Wim Wenders, Ruben Östlund, Luca Guadagnino, Barbet Schroeder, l’editora Thelma Schoonmaker, la fotògrafa i activista Nan Goldin, el productor Jeremy Thomas, Joe Dante…
Una amalgama de projeccions, classes magistrals, cineconcerts, visites guiades a l’espectacular Biblioteca Renzo Renzi della Cineteca di Bologna; tot plegat es converteix en una mena d’orgia fílmica, mai millor dit. Es va passar The Movie Orgy en la versió de 4 hores i 35 minuts presentada pel mateix Joe Dante, el qual va dir: “Podeu sortir de la sala en qualsevol moment a prendre una cervesa i tornar, no us haureu perdut res.” Aquí discrepo Sr. Dante, el muntatge amb més de 2000 talls és un espectacle que s’ha de veure de cap a peus.
Una de les seccions que més em cridava l’atenció d’enguany va ser la de “Cinemalibero” amb la projecció de The Ballad of Tara (1979) del director iranià B. Beyzaie. La sessió la va presentar el codirector del festival Ehsan Khoshbakht i culpable de la seva restauració. La projecció d’aquest film és tan important! Mai s’ha projectat a l’Iran; es va projectar el 1980 al Festival de Cannes i el seu director va ser multat per això (!); al segon dia de rodatge, el cinema Rex al sud-est de l’Iran va patir un atac terrible en el qual van morir 400 persones que eren a dins veient una pel·lícula… allò va ser el principi de la fi del cinema en aquell país i va comportar moltes dificultats tècniques per poder acabar el film de Beyzaie. A Cannes van dir que era la versió feminista de Rashomon, bé, hi veig similituds en la teatralització de la narrativa. The ballad of Tara és una aventura èpica, feminista, sí, farcida de folk horror i amb moments sublims com l’escena final que anticipa el que patiran les dones en aquell país. La protagonista interpretada per la magnífica Susan Taslimi és una vídua que rep en herència una espasa; ella ‘instrumentalitza’ aquesta herència històrica, utilitzant l’espasa per conrear, defensar els seus fills d’un gos enrabiat i defensar-se de fantasmes ferotges.
Una altra de les projeccions que no em podia perdre va ser Revenge of the creature (Jack Arnold, 1955) en 3D! Pel·lícula de sèrie B visualment espectacular i també psicològicament molt interessant. El monstre protagonista, part amfibi, part humanoide, sembla clarament heterosexual i sexuat, potser fins i tot monògam, obstinat i fins i tot gelós a la recerca de la seva desitjada amant, arriscant la vida, caminant sobre la terra tot i que només pot ser fora de l’aigua una poca estona. Una relació dramàtica entre la bella i la bèstia.
A la sessió “1903, l’auge de la violència” dins la secció “Un segle del cinema”, es van projectar 10 films (curts) del 1903, amb l’acompanyament musical de piano d’Stephen Horne. Un petit resum d’aquests films violents:
A Horrible fin d’un concierge, algú li dona un cop de porta a la cara a una altra persona i queda una gran taca de sang a la porta. A Le Mannequin vivant, una dona és brutalment copejada, en un canvi de pla, l’actriu és canviada per una nina, que és maltractada, i després es converteix novament en la dona real. La transformació del truc permet cops més forts i la misogínia en la forma més violenta. A Desperate Poaching Affray, els caçadors furtius disparen frívolament els policies, i The Great Train Robbery presenta diversos trets letals i el final icònic, en què s’apunta amb una arma i es dispara a l’audiència. Certament, molts films d’slapstick fan esclafir de riure l’audiència gràcies als accidents, baralles i destrucció que pateixen els seus protagonistes. A la sessió van plantejar: les pel·lícules violentes motiven les persones a cometre actes violents?
Com assenyalava al títol, la crònica és ben petita, només amb una mostra de tres propostes diferents que he gaudit i que es poden trobar en aquest paradís dels cinèfils. Espero que us serveixi d’esquer per venir l’any que ve.
Aquí mateix trobareu tota la informació del festival: https://festival.ilcinemaritrovato.it/en/
