Dins de la cinquena edició del Festival de cinema francòfon de Barcelona, Ohlalà! (1-8 de març), avui hem tingut la sort de participar en una trobada amb el cinèfil Thierry Frémaux, director artístic del Festival de Canes.

Thierry Frémauh ha comentat com ha viscut la seva trajectòria des que es va posar al capdavant del Festival de Canes el 2001, pel que fa als canvis més significatius.

Justament, la seva arribada al festival es trobava ja en un moment de canvis tecnològics cabdal per a la transformació de la distribució i projecció cinematogràfica. Com a programador ha explicat com va passar en un no res d’haver d’anar personalment a participar en visionats de possibles pel·lícules per al festival, a accedir en un clic a infinitat de pel·lícules des de qualsevol lloc del planeta. El que semblava impossible i fins i tot inadmissible a priori, com pel festival de Venècia, per a Thierry va ser una aposta des del primer moment i explica amb orgull com va decidir projectar el 2002 en digital Star Wars i El arca russa de Sokurov. Continua amb aquesta línia, parlant d’aquests canvis tecnològics pel que fa a les plataformes digitals i insisteix que Netflix i companyia són “els cosins del cinema”, és així.

Una de les altres qüestions que ha comentat és el de la representació de dones cineastes. Bé, pel que fa als membres del jurat, ha comentat que això està força resolt i també per a la persona escollida que presideix el jurat. Ara bé, si parlem del nombre de pel·lícules comenta, que “no hem imposat una quota, arriben un nombre de pel·lícules dirigides per dones, i les programades serà el tant per cent sobre què hem rebut”. “Tot i que ens trobem en un moment millor, encara hi ha una mica de misogínia”.

La visió política del festival és ben present des dels seus inicis amb la seva aparició després de la Segona Guerra Mundial i Frémaux apunta que el festival “en sí és un espai geopolític amb caràcter universalista”. Hi han passat les obres de directors com Michael Moore o Ken Loach, cinema 100 % de denúncia social, però també Zelenski va participar digitalment en el festival l’any passat per denunciar la injustícia de la guerra.

En la nova era Frémaux del festival, ens comenta com ha dirigit la mirada a altres racons del continent asiàtic o africà, al cinema d’animació, tot i que Miyazaki es resisteix a venir, i al cinema de gènere, des de Guillermo del Toro a As bestas.

Certament, Frémaux transmet passió pel cinema i pel festival de Canes, on deixa ben clar que tot hi té cabuda i és benvingut. Conclou que: “La missió del festival és parlar de cinema, que Tom Cruise vingui al festival, també és parlar de cinema, per exemple”.

Enllaç amb tota la programació del festival