24 de gener, 2023
Per segon any consecutiu, Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) ha interposat recurs de reposició contra la verificació realitzada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en relació a l’acompliment per part de la CCMA, SA, de la seva obligació de finançament anticipat d’obres audiovisuals europees.
La LGCA (Llei General de Comunicació Audiovisual) de 2010 (vigent als efectes de la verificació impugnada) estableix que els prestadors de serveis de comunicació audiovisual de titularitat pública han de contribuir anualment al finançament anticipat de la producció europea de pel·lícules cinematogràfiques, pel·lícules i sèries per a televisió, així com documentals i pel·lícules i sèries d’animació, amb el 6% dels ingressos meritats en l’exercici anterior conforme al seu compte d’explotació.
La presentació del recurs de Productors Audiovisuals de Catalunya es fonamenta en el fet que la CCMA no fa constar entre els ingressos computables les aportacions de la Generalitat de Catalunya que han anat a parar al compte de explotació de la televisió i el CAC fa costat a aquesta absència. L’any passat el Consell ens va desestimar el recurs argumentant que els diners rebuts dels pressupostos de la Generalitat no eren subvencions sinó aportacions de fons propis. Aquesta és una il·lusòria fantasia comptable, ja que l’auditoria dels comptes televisius efectuada per Ernst & Young mostra clarament que els diners rebuts de la Generalitat entren en el patrimoni net pel compte de “Subvencions, donacions i llegats rebuts” i no pas pels fons propis. Ben al contrari, els fons propis estan constituïts per un capital que ha patit dues intenses reduccions en els darrers anys, unes reserves escarransides i uns resultats d’exercicis anteriors en molsuts números vermells.
En el present recurs sobre la certificació de 2021, PAC es fonamenta en la inadequació de la normativa utilitzada pel Consell a l’hora de realitzar la verificació. EL CAC aplica el seu Acord 103/2008, que, des de la seva publicació, únicament ha experimentat, en el 2009, una lleu esmena gramatical en el seu text. Si tenim present que la LGCA és de l’any 2010 i que el Reial Decret (nº 988) que desplegà les normes relatives a l’obligació de finançament avançat és del 2015, resulta que el CAC està decidint els acompliments de la CCMA amb una instrucció redactada sota el guiatge d’una llei derogada (de 1994) i d’un reial decret (de 2004) igualment difunt.
Segons l’Acord 103/2008, seran ingressos computables les: “Subvencions o qualsevol altre ajut públic”. Pel seu costat, el Reial Decret 988/2015 comptabilitza els: ”Ingressos procedents dels ajuts i aportacions públiques, qualsevol que sigui la seva denominació, que tinguin la naturalesa jurídica de subvencions”. La comparació entre ambdós textos revela que l’epígraf corresponent a la normativa espanyola té un abast força més extens que no pas el seu homòleg català, atès que el reial decret manifesta que són indiferents les denominacions que tinguin els ajuts i les aportacions públiques i que no requereix (a diferència de l’estipulació del CAC) que siguin subvencions, sinó que la norma en té prou amb què ajuts o aportacions públiques en tinguin la naturalesa jurídica. I és ben palès que les aportacions de capital de la Generalitat de Catalunya compleixen fil per randa el tercet de condicions estipulades per l’article 3.1 de la Llei General de Subvencions.
És evident que la Junta de PAC no ha interposat el recurs només per seguir incitant un debat jurídic sobre la qüestió, sinó que, en acompliment de la seva missió estatutària, ha procedit a defensar els interessos econòmics de les seves empreses associades i, per extensió, de la indústria catalana de producció audiovisual. El restrictiu criteri del CAC ha aconseguit que la base de càlcul de l’obligació de finançament es reduís en 245,5 milions d’euros. Els càlculs presentats en el recurs, en fer les comparacions amb les inversions efectuades per la televisió, revelen un incompliment de 9,2 milions d’euros en finançaments anticipats de pel·lícules de cinema i una insuficiència inversora de 1,3 milions euros en films i mini-sèries per a la televisió. Aquesta xifra conjunta (10,5 milions) és una nova baula d’una llarga cadena de marginacions de les aportacions de la Generalitat abocades en els ingressos del compte d’explotació de la CCMA i que, en aquests tretze anys d’exclusió, han impedit l’arribada de més de cent milions d’euros al finançament de les nostres produccions cinematogràfiques i televisives.
La Junta de PAC és ben conscient que els recursos de reposició acostumen a ser desestimats, ja que, finalitzant la via administrativa, es presenten a la mateixa entitat que ha adoptat l’acció que es qüestiona. Tot i així, la Junta no ha volgut renunciar al dret de reclamació i, en qualsevol cas, continuarà exercint-lo en d’altres entitats o en d’altres fòrums que puguin decidir -o establir opinió- tocant a aquesta qüestió que tan perjudicial ha resultat, en minimitzar persistentment el potencial de creixement de la nostra indústria.
