Albert Prieto a l’espai de la publicació digital Tot Economia, del grup MON fa una valoració de l’audiovisual català que recomanem llegir:
Ens diu…
El director general d’Integrated Systems Europe, Mike Blackman, explica a tothom qui vulgui escoltar que l’ecosistema audiovisual a Barcelona gaudeix d’una salut de ferro. Segons explica el dirigent del principal congrés mundial del sector –el Mobile World Congress de les càmeres, els altaveus i les pantalles– assegura sovint que “la presència d’ISE a la capital catalana ja hi ha portat sis empreses internacionals, i n’hi ha moltes més que ens observen”. Si bé Catalunya encara no ha assolit els nivells de producció de mercats com l’alemany o el britànic, el directiu assegura que “la tendència és ascendent”: qui vol créixer a l’audiovisual europeu, ho farà al sud. I l’avantguarda de la regió la copen empreses catalanes.
No és estrany sentir el lament empresarial i institucional sobre les profundes mancances que pateix el cinema i la televisió catalans –un sector, des del punt de vista industrial, superat per altres mercats de l’Estat i culturalment en fase de resistència–. L’audiovisual més visible a l’ecosistema productiu català, però, no és el de consum final. Segons explica el president del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, el bon rendiment de l’ecosistema d’alta tecnologia al país dona suport a un audiovisual menys present en l’imaginari col·lectiu però, irònicament, amb molta més presència pública: l’audiovisual professional. “El desenvolupament de noves tecnologies –argumenta Rutllant– obre el camp a moltes més activitats”. Les branques productives són infinites: des de sistemes de so per a esdeveniments fins a circuits de vídeo interns per a celebrar reunions híbrides a oficines; passant per les pantalles d’hospitals, botigues o mitjans de transport públic; Catalunya ocupa un lloc privilegiat en una infraestructura cada cop més present.
ACCEDIU A L’ARTICLE COMPLERT EN AQUEST ENLLAÇ
