Amb una Festa al Disseny Hub Barcelona, el dijous 27 l’Acadèmia del Cinema Català ha volgut arrencar, la primera ronda de votacions dels propers Gaudí. Serà una ronda que romandrà oberta fins al 2 de desembre, en la qual seixanta-vuit títols (trenta-quatre llargmetratges de ficció, un d’ells animat; deu documentals; tres pel·lícules per a televisió; onze curtmetratges i deu films europeus) competiran enguany per les 25 estatuetes en la gran nit del cinema català, el 22 de gener de 2023.
Aquesta quinzena edició dels guardons de l’Acadèmia incorpora tres noves categories: Millor guió adaptat (que es sumarà al de Millor guió original), Millor direcció novella i Millor interpretació revelació. A més, el Premi especial del públic s’obre a les finalistes a Millor pel·lícula documental i Millor pel·lícula d’animació, que hi optaran juntament amb les produccions nominades a Millor pel·lícula i Millor pel·lícula en llengua no catalana.
En l’acte del Dissseny Hub, Judit Colell, presidenta de l’Acadèmia també va donar a conèixer l’estadística dels darrers cinc anys de Gaudís i que poden suposar certa dificultat d’interpretació per la pròpia realitat de la pandèmia que ha endarrerit rodatges i estrenes…
BALANÇ DE LES PEL·LÍCULES CANDIDATES ALS PREMIS GAUDÍ (2019- 2023)
| XI PREMIS GAUDÍ 2019 | XII PREMIS GAUDÍ 2020 | XIIIPREMIS GAUDÍ 2021 | XIVPREMIS GAUDÍ 2022 | XVPREMIS GAUDÍ 2023 | |
| PEL·LÍCULES EN LLENGUA CATALANA | 7 | 14 | 6 | 6 | 9 |
| PEL·LÍCULES EN LLENGUA NO CATALANA | 26 | 15 | 20 | 17 | 24 |
| PEL·LÍCULES DOCUMENTALS | 10 (23 inscrits) | 10 (20 inscrits) | 10 (23 inscrits) | 10 (19 inscrits) | 10 (21 inscrits) |
| PEL·LÍCULES ANIMACIÓ | 2 | 0 | 0 | 1 | 1 |
| CURTMETRATGES | 10 (44 inscrits) | 10 (50 inscrits) | 14 (58 inscrits) | 15 (64 inscrits) | 11 (61 inscrits) |
| PEL·LÍCULES PER A TELEVISIÓ | 4 | 4 | 4 | 4 | 3 |
| PEL·LÍCULES EUROPEES | 6 | 6 | 6 | 6 | 10 |
| TOTAL PEL·LÍCULES CANDIDATES | 65 | 59 | 60 | 59 | 68 |
Candidates a encapçalar el palmarès dels Gaudí
Nou títols opten a la nominació a Millor pel·lícula de 2022: Alcarràs, de Carla Simón; El fred que crema, de Santi Trullenque; El sabater d’Ordis, de David Ruiz Arroyo i Pitu González; Escape Room: La pel·lícula, d’Héctor Claramunt; Jusqu’ici, tout va, de Francesc Cuéllar; L’últim salt, de Nando Caballero; Nosaltres no ens matarem amb pistoles, de Maria Ripoll; Toscana, de Pau Durà, i Suro, de Mikel Gurrea.
En l’altra categoria que corona el palmarès, la de Millor pel·lícula en llengua no catalana, competeixen vint-i-quatre llargmetratges: 42 segundos, de Dani de la Orden i Àlex Murrull; Asombrosa Elisa, de Sadrac González-Perellón; Culpa, d’Ibon Cormenzana; Dúo, de Meritxell Colell Aparicio; El color del cielo, de Joan-Marc Zapata; Espejo, Espejo, de Marc Crehuet; Girasoles silvestres, de Jaime Rosales; Historias para no contar, de Cesc Gay; La amiga de mi amiga, de Zaida Carmona; La casa entre los cactus, de Carlota González-Adrio; La cima, d’Ibon Cormenzana; La maternal, de Pilar Palomero; La voluntaria, de Nely Reguera; Lagunas, la guarida del diablo, de Marc Carreté; Live is Life, de Dani de la Torre; Los renglones torcidos de Dios, d’Oriol Paulo; Malnazidos, de Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro; Mantícora, de Carlos Vermut; Mi vacío y yo, de Adrián Silvestre; Pacifiction, d’Albert Serra; Sinjar, d’Anna M. Bofarull; Un año, una noche, d’Isaki Lacuesta; Un novio para mi mujer, de Laura Mañá, i Vasil, d’Avelina Prat.
En aquesta quinzena edició, un film competeix en la categoria d’animació. Es tracta de Tadeo Jones 3: La tabla esmeralda, d’Enrique Gato. Pel que fa als documentals, els deu títols preseleccionats, d’entre els 21 inscrits, han estat Amateur, de Martín Gutiérrez; Cantando en las azoteas, d’Enric Ribes; El sostre groc, d’Isabel Coixet; El vent que ens mou, de Pere Puigbert; Estimada Sara, de Patricia Franquesa; Francesca i l’amor, d’Alba Sotorra Clua; L’Eternitat, de Christophe Farnarier; McCurry, The Pursuit of Color, de Denis Delestrac; Oswald. El falsificador, de Kike Maíllo, i Tolyatti Adrift, de Laura Sisteró.
Tots aquests llargmetratges inscrits opten també a les diferents categories nominals dels premis.
Pel·lícules europees, curtmetratges i pel·lícules per a televisió
Les pel·lícules europees, els curtmetratges i les pel·lícules per a televisió només opten a estar nominats en les seves respectives categories. Tres títols opten al Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió: Alguns dies d’ahir, de Kiko Ruiz Claverol; El Metralla, de Jordi Roigé, i Sis nits d’agost, de Ventura Durall.
Els onze curtmetratges seleccionats, d’entre els 61 inscrits, són Ayúdame, de Cristian Beteta; Demà ho deixem, de David Moragas; El día que volaron la montaña, d’Alba Bresolí Aliberch; El matí del Sr. Xifró, de Marc Riba i Anna Solana; Harta, de Júlia de Paz Solvas; Nàdia, de Sofia Farré Flotats; Night Breakers, de Gabriel Campoy i Guillem Lafoz; Oro rojo, de Carme Gomila; Pocos, buenos y seguros, d’Ales Payá i Gorka Lasaosa Oleaga; Sine die, de Camila Moreiras, i Solo, d’Alberto Gross Molo.
Les deu pel·lícules europees seleccionades d’entre les estrenades a Catalunya són: ¿Qué vemos cuando miramos al cielo?, d’Alexandre Koberidze (Geòrgia); Cinco lobitos, d’Alauda Ruiz de Azúa (Espanya); Compartimento Nº 6, de Juho Kuosmanen (Finlàndia); El acontecimiento, d’Audrey Dewan (França); Flee, de Jonas Poher (Dinamarca); Hive-Colmena, de Bierta Basholli (Kosovo); La isla de Bergman, de Mia Hansen-Løve (França); La peor persona del mundo, de Joachim Trier (França); Petit Maman, de Céline Sciamma (França), i Un pequeño mundo, de Laura Wandel (Bèlgica).
El català en la collita candidata als guardons
Després de dos anys amb unes xifres molt baixes (el 2020 i el 2021 n’eren sis, dades només superades per la primera edició dels Gaudí, amb quatre pel·lícules candidates), la producció de llargmetratges de ficció en català puja en aquesta quinzena edició, amb nou títols en llengua catalana.
Si fem recompte de la resta de categories, comprovem que 19 de les 58 produccions catalanes candidates enguany s’han rodat en català, i 39 en altres llengües. A banda de les tres pel·lícules per televisió, cal destacar que quatre dels deu documentals i tres dels deu curtmetratges preseleccionats són en versió original catalana. Això equival a un percentatge del 32,76% de produccions de l’any en versió original catalana, que suposa un descens respecte a l’any passat, quan vint-i-dues de les cinquanta-tres produccions candidates, un 41,5%, estaven rodades en català.
El sostre de vidre per a dones directores, productores i guionistes
El balanç de gènere en la direcció de les produccions de l’actual convocatòria, incloent-hi llargs de ficció i documentals, pel·lícules per a televisió i curtmetratges, confirma un lleuger augment respecte a les xifres de passades edicions en termes globals, tot i que encara hi ha moltíssim camí per recórrer. Si l’any passat a les candidatures participava un 31,1% de dones cineastes, enguany hi trobem una presència femenina del 35% en la direcció i guió de les pel·lícules que opten a nominació als XV Premis Gaudí. Si observem aquesta dada específicament en la direcció de llargmetratges de ficció, el percentatge de direcció femenina és del 29%, i de guió escrit per dones, del 25%, xifra molt similar a la de la darrera edició.
El creixement és encara més rellevant quan ens fixem en les persones que han impulsat les produccions catalanes candidates: en aquesta edició, hi ha una presència del 40% de dones en la producció, dada que millora significativament el 30,7% de l’any 2021.
El finançament, un altre cavall de batalla
Si analitzem la producció catalana segons el seu pressupost i la contextualitzem en clau europea, arribem a una dada valuosa per entendre la situació que viu la nostra indústria: dels 33 llargmetratges de ficció catalans que conformen les actuals candidatures, n’hi ha set que superen els tres milions d’euros de pressupost. D’aquests set, només un és en versió original catalana, Alcarràs. No incorporem en aquesta anàlisi la pel·lícula d’animació candidata, Tadeo Jones 3: La tabla esmeralda.
Vuit dels llargmetratges de ficció candidats tenen un pressupost que oscil·la entre el milió i mig i els tres milions, tots ells rodats en llengua no catalana. Entre 1,5 i mig milió d’euros de pressupost hi ha onze pel·lícules (cinc en català i sis en altres llengües). I n’hi ha set que no arriben als 500.000 euros (tres en català i quatre en altres llengües).
Aquestes xifres queden lluny del pressupost mitjà de llargmetratges europeus que s’estrenen a sales, fixat el 2020 per l’Observatori Audiovisual Europeu i la European Film Agency Research Network (EFARN) en 3 milions d’euros. Si analitzem les pel·lícules en català, observem que el pressupost mitjà de les nou produccions supera per molt poc el milió d’euros. En castellà i altres llengües, estan lleugerament per damunt dels dos milions, mateixa xifra que el 2021. En tots dos casos, han pujat respecte a edicions anteriors, millorant la salut del nostre cinema.
Gènere i finançament
Si ens fixem en la relació entre gènere i finançament en els llargmetratges candidats, veiem que el pressupost dels films dirigits per dones s’ha incrementat, i la bretxa amb els signats per homes s’ha escurçat. Si la mitjana en pel·lícules dirigides per homes és d’1.878.000 euros, la de dones està en 1.591.000 euros. Aquestes diferències per gènere són menors que el 2021, gràcies a títols com Alcarràs, de Carla Simón, Un novio para mi mujer, de Laura Mañá; La casa entre los cactus, de Carlota González-Adrio, o La maternal, de Pilar Palomero. Els llargmetratges de més de 4 milions d’euros de pressupost són terreny exclusiu de cineastes homes.
L’Acadèmia del Cinema Català continua posant el focus en la diversitat
En la línia d’altres acadèmies europees i fruit de la comissió de treball engegada l’any passat amb Dones Visuals i el Col·lectiu Ficcial, l’Acadèmia catalana continua ferma en el seu compromís en matèria de diversitat, recollint dades de les produccions inscrites relatives a gènere, edat, orientació sexual, origen i diversitat funcional. L’anàlisi té dos nivells: d’una banda, analitza les dades que tenen a veure amb el relat, les temàtiques i els personatges que veiem a la pantalla, amb un formulari obligatori per a les produccions inscrites. De l’altra, es recopila informació sobre les persones que formen els equips de rodatge, amb un altre qüestionari de caràcter voluntari i anònim. Les dades recollides de les produccions inscrites (llargmetratges de ficció, documentals, curtmetratges 136 professionals confirmen que tant davant com darrere de la càmera, el patró de dones i homes cis (96,45% a la pantalla, 89,70% entre els equips humans que fan possibles les pel·lícules), heterosexuals (69,4% i 62,5%), d’entre 30 i 50 anys (48,63% i 58,09%), d’origen caucàsic (88% i 86,76%), i sense diversitat funcional (91% i 87,79%) és el més freqüent.
Aquesta anàlisi és el primer graó d’una escala que, a mitjà termini, ha de permetre visibilitzar totes les històries i establir estàndards d’obligat compliment per a les produccions candidates.
