Barcelona i la resta de Catalunya apleguen uns 45 festivals i mostres de cinema i audiovisuals, que despleguen les seves activitats i projeccions en un centenar de poblacions del país. Un ampli ventall de gèneres audiovisuals, formats organitzatius i temàtiques que mostren un sòlid, experimentat i innovador sector, estratègic per a la promoció de les produccions audiovisuals, la interrelació entre professionals del sector i la creació i consolidació de nous públics.
No descobriré res de nou si apunto que, al costat d’aquesta diversa i activa xarxa de festivals, no disposem d’un gran festival d’àmbit general que sigui de referència fora del nostre país, tot i tenir-ne uns quants de temàtics que sí que són a l’agenda internacional del seu gènere o temàtica: Sitges Film Festival, DOCS Barcelona… Això és encara més notori si mirem el mapa mundial dels mercats o el dels museus de l’audiovisual, del cinema, o dels mèdia.
Hi ha, però accions alternatives que també poden situar Barcelona al mapa internacional, al costat de la necessitat de pensar si encara hi som a temps de sortir a alguns dels tres mapes abans esmentats (si més no en un d’ells seria ben factible i fins i tot necessari). Aquesta setmana ens ha ofert un clar i esperançador exemple amb el FFLASH HUB. El primer congrés internacional de festivals i mostres de cinema, celebrat a l’emblemàtic edifici Disseny Hub Barcelona que ha aplegat professionals de la gestió d’aquests esdeveniments audiovisuals, d’aquí i de la resta del món.
Durant dues intenses jornades, els 160 participants professionals han escoltat, han compartit experiències i han dialogat amb una quarantena llarga de ponents, alguns d’ells responsables de festivals de renom internacional com el de Clermont-Ferrand o el Tribeca. Taules rodones i tallers que han servit i molt per parlar del present i del futur dels festivals i mostres de cinema, i dels quals han sortit tot un seguit d’idees i propostes que podreu llegir en aquest mateix portal informatiu.
Una de les idees repetides al congrés ha estat la necessitat que els festivals de cinema han de crear experiències que vagin molt més enllà de les projeccions; que generin records col·lectius molt potents que facin (re)descobrir el plaer d’anar al cinema entre els més joves. Una necessitat de la qual en aquest FFALS HUB es feren diverses propostes per a respondre-hi positivament i que la canadenca Jeniffer Fress definí d’una manera ben gràfica: “La nostra competència més gran és el sofà (l’oferta en línia de continguts audiovisuals). Així que hem de veure què els hi podem oferir com a alternativa”.
L’èxit d’aquest congrés fa pensar que la iniciativa tindrà continuïtat l’any vinent. Felicitats a l’equip organitzador, amb noms tan destacats com els de Marta Lladó, Elena Subirà o Xavi Lezcano, per haver impulsat un congrés professional que pot i ha de servir per situar Barcelona com a punt de trobada internacional i espai d’innovació i propostes per al sector de l’audiovisual.
