Els dies 22 i 23 de setembre s’ha dut a terme al Hub Disseny de Barcelona, el primer Congrés Internacional de Festivals de Cinema F-Flash: una convocatòria que ha reunit a gran nombre d’organitzadors, especialmente locals i vinguts d’arreu de l’Estat i del que es poden extreure algunes primeres conclusions, des d’algunes persones de la comunitat editorial d’Areavisual, a partir de les notes que vàrem anotar del que s’ha parlat:

PROPICIAR LA CONNEXIÓ ENTRE FESTIVALS

Es constata que gran nombre de festivals al territori no tenen una connexió adient que els permetria compartir recursos, produccions que els han arribat… Es important doncs queels festivals no es vegin des d’una perspectiva de competidors sinò col·laboradors

UNA PROBLEMÀTICA COMUNA

Es detecten una sèrie de problemes comuns a tots els festivals. Especialment el finançament, d’una banda l’institucional però també la cerca de patrocinadors.

APRENDRE L’ART DE DEMANAR

Lligat al punt anterior, una intervenció de Sonia Dueso es va centrar en l’art de demanar. Uns ensenyaments que passen per valorar al posible “donant” com algú que et pot ajudar però al qual tu també recolzes donant visibilitat a la seva marca i alineant-la amb els objectius comuns de Festival i “donant”. Es tracta de crear una relació de complicitat (a la fí que no et vegi com algú que només “demana” i no té cap interés pel que fa l’empresa donant…

BUSCAR PATROCINADORS ALINEATS AMB ELS NOSTRES VALORS

Sembla evident el titular, però convé tenir molt clars els nostres valors per a cercar empreses i institucions que están alineades amb el que fem.

NO ENVIAR PDFS INDISCRIMINATS

De la intervenció anterior també va quedar clar que els Festivals no poden enviar PDF de propostes d’esponsorització , que mai respondrà el donant sinò articular la relació “d’adult a adult”

URI DE IN-EDIT: TRANSACCIONAR COM ADULTS

Aquesta darrera reflexió ens enllaça amb la intervenció de Uri Altell de In-Edit que ens deia que les relacions podien plantejar-se des d’un anàlisi transaccional com “paternalista” “infantil” i “adult”. En la visió paternalista s’et exigeix, no es valora la teva feina i al final genera una relació de poder tòxica, el “nen” va probant i jugant mentre que a la fí nomes en la relació adult-adult ets un igual… Logicament estem parlant en sentit figurat i l’explicaciò no es pot liquidar amb quatre línies, però aniría per aquí…

COMPARTIR CRM I CONNEXIONS

També Uri proposava que malgrat les lleis de proteccions dedades es podrien compartir contactes d’audiències, perquè segurament el públic inquiet de Catalunya que va a festivals tindria molts nexes comuns…

SOSTENIBILITAT EN EL DIA A DIA

El tema de sostenibilitat també va provocar forces controversies. A la fí, la sostenibilitat cal incorporar-la al quotidià: Cal organitzar-se adequadament perquè la gent del Festival no vagi de bòlit, sovint per situacions que no s’han previst. Això seria sostenibilitat, com poder abonar les tasques professionals adequadament o agraïr als voluntaris la seva feina adequadament…r

ADAPTACIÓ A TOTS ELS SECTORS

L’adaptabilitat a persones amb discapacitat o a segments de población concrets sembla un altre repte. Algú apuntava que s’havia fet un gran esforç per garantir a les persones amb dificultats auditives seguir un Festival però no s’havia fer l’esforç d’arribar a aquestes persones pels Canals que ells utilitzen, amb la qual cosa tot l’esforç no havia reixit perquè aquest sector no havia estat present.

APROPAR-SE A NOUS PÚBLICS

Un repte comú dels Festivals es com arribar a nous públics, especialment el segment més juvenil. No sembla fácil arribar-hi perquè aquest públic té gran nombre d’estimuls

TOTHOM APRÈN DE TOTHOM

Es constata que hi ha Festivals amb pressupost i dimensionat molt diferent. Malgrat això s’ha vist que hi ha bones practiques que tothom pot trasplantar al seu Festival corresponent

UNA PROGRAMACIÓ COHERENT

Establir una programació coherent amb la línia del festival tenint present la temàtica, el perquè i el públic que volem atreure. Si volem programar pel·lícules de temàtica ben diferent sense justificació podem despistar al públic. Defensar el perquè ens ajudarà a tenir una millor visió i coherència.

MERCAT DE DISTRIBUCIÓ CINEMATOGRÀFIC

Lligat amb el punt anterior: com aconseguir la pel·lícula que vull pel meu festival. Hem de tenir estrenes al nostre festival a tota costa? No ben bé, però sovint algunes pel·lícules pensades per programació “cauen” perquè es prefereix una altra plataforma d’estrena o festival per part de les distribuïdores, etc. Doncs, pensem com podem convèncer del perquè d’una estrena en un festival concret i que la pel·lícula que volem prefereixi el nostre festival.