En primer lloc, des del Comitè de betevé volem donar suport a les nou persones acomiadades divendres, 23 de juliol. Esperem que la seva situació es pugui revertir i que la justícia acabi revocant aquests acomiadaments.

Pel que fa a les afirmacions del director de betevé, Sergi Vicente, adreçades a tota la plantilla i als mitjans de comunicació volem manifestar:


1. Sobre el dèficit (IVA), partides i internalització

Sergi Vicente: “Hem estat tancant amb dèficit cada any i no podem seguir aquesta tendència. No hi haurà més rescats. Tenim un dèficit econòmic enorme, que no para de créixer’’.


La situació pressupostària de l’ens és negativa, en gran part, per una successió de deutes referents a l’IVA no deduïble derivat de la seva condició de societat dual, un canvi de criteri en les imputacions per IVA que s’arrossega des de l’any 2012 i que no ha vingut acompanyat d’un increment del pressupost per poder-hi fer front.


En el pressupost del 2021 publicat al web de betevé s’observen uns resultats d’explotació negatius per un valor de 895.486,99 euros.


En aquest sentit, podem afirmar que les pèrdues són computables a l’IVA i no a la despesa de salaris dels treballadors.

2. Sobre els percentatges de les partides pressupostàries i la internalització

Sergi Vicente: “La nostra partida de personal ha passat del 57,5 % del pressupost a un 74,8 % del pressupost’’.

Els percentatges destinats a salaris argumentats per Vicente no corresponen a la realitat.
El pressupost de massa salarial destinat als professionals que fins a l’any 2018 treballaven per a les televisions de districtes i per als programes Àrtic, Catakrac, La cartellera, Notícia oberta i Família Barris (sota producció privada) sortien del gruix de la partida de programació, no de la partida de despeses de personal.
Per tant, és evident que la partida de sous hagi augmentat en detriment de la de programes, ja que ara aquestes persones computen com a sous. La interpretació de les xifres mostrades i els percentatges estan tergiversats.

Els treballadors de betevé vam reclamar i seguim reclamant un sou digne i equiparat amb el de la resta de professionals de l’Ajuntament de Barcelona.
El gener del 2017, l’alcaldessa, Ada Colau, en un programa d’aquesta casa, es va comprometre a facilitar la internalització dels professionals de betevé. 


És una obvietat que aquest compromís no pot ser efectiu si no ve acompanyat d’un increment en el pressupost, que ha de ser continu en el temps.
L’increment és necessari, en primer lloc, per garantir una programació de qualitat i apostar pel teixit audiovisual local; en segon lloc, per assegurar uns sous dignes per a la plantilla (un cop hem estat internalitzats), i finalment, per fer front a la nova despesa imposada per Hisenda des del 2014 de pagar l’IVA. Aquesta situació no es preveu en els pressupostos inicials de betevé. 

En els últims anys, les regles del joc han canviat, imposades per qüestions legals de les administracions, i l’Ajuntament no ha volgut fer-hi front. 

3. Sobre el pla de xoc econòmic de l’empresa i retribucions alts càrrecs

Sergi Vicente: “Vull deixar clar que aquesta és la primera acció del Pla de xoc que hem posat en marxa i no serà l’única”.

Considerem que l’anomenat “pla de xoc” iniciat per l’empresa, i amb el vistiplau del Consell d’Administració i l’Ajuntament, es podria haver evitat amb una direcció i gerència eficients.

Sergi Vicente delega la responsabilitat de la situació econòmica als treballadors i, el que resulta més greu, ens amenaça que depèn de nosaltres que la direcció no acomiadi més companys.
Nosaltres com a professionals ja fem la nostra feina cada dia; la seva feina de gestió, en canvi, queda en dubte.
Des del seu nomenament, el desembre del 2015, i recentment des de la seva reelecció, la situació econòmica de l’empresa s’ha vist més compromesa que mai: no s’ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona faci noves aportacions i, entre altres despeses dubtoses, s’han destinat xifres desorbitades a la causa judicial contra els treballadors amb recursos al Tribunal Superior de Justícia.

Sergi Vicente: “I ara mateix, no és que no siguem sostenibles, és que som un pou sense fons”.

Mentrestant, la seva retribució salarial no ha parat de créixer. Segons els comptes anuals, Sergi Vicente va iniciar el mandat el 2015 amb una remuneració de 100.000 euros meritats. Com dèiem, la seva remuneració ha anat evolucionant any rere any. Segons comptes anuals del 2019, el director va rebre una remuneració de 106.267,22 €. Recordem que el sou publicat que va percebre el director de betevé el 2020 va ser de 108.527,86 euros, molt semblant al de la direcció de TV3 i més elevat que el de la mateixa alcaldessa de Barcelona.

En set anys, el director de betevé ha tingut un increment de sou de 8.500 euros. Per la nostra banda, els treballadors hem hagut d’aconseguir les millores salarials via sentència judicial per poder equiparar-nos amb els sous d’un professional dels mitjans de l’Ajuntament de Barcelona.

En aquest sentit, el mateix Sergi Vicente ha avançat ara que s’abaixarà el sou un 5 % (passarà a cobrar 103.101,467 euros, uns 8.591,78 euros mensuals), mentre que les persones acomiadades no rebran cap assignació el mes vinent.
Recordem que la relació de llocs de treball (RLT) d’ICB és esbiaixada i no reconeguda com a veraç pel Comitè, ja que ha estat realitzada únicament per a l’empresa. Sabem del cert que la majoria de sous reals són superiors als que hi consten. 

La suma total de les retribucions salarials anuals dels set directors és com a mínim de 502.132 euros, segons l’RLT.

Per sobre de la direcció de betevé, trobem els sis membres del Consell d’Administració amb unes dietes per assistència a reunions mensuals que ascendeixen als 126.957 euros en total a l’any.
El cost per sessió de cada membre és de 1.200 euros (equivalent a la remuneració mensual d’alguns companys treballadors de betevé), és a dir, cada reunió té un cost de 7.600 euros (els sis membres i el secretari, que cobra 400 euros).

Tot plegat, el vertader pou sense fons.

Qüestionem una vegada més on s’està posant el focus de les retallades en les retribucions i que, finalment, com a treballadors les hem acabat patint.

4. Sobre la situació laboral i el conveni

Sergi Vicente: “Som una empresa audiovisual i no una oficina o un despatx”.

Resulta curiós, si més no, que el mateix director faci menció i apel·li a la responsabilitat de tothom afirmant que “som una empresa audiovisual i no una oficina o un despatx”, quan el conveni que ens regeix és el propi d’oficines i despatxos.
La voluntat negociadora del Comitè d’Empresa sempre ha estat present per tenir un conveni propi audiovisual (o adherir-nos al conveni de l’Ajuntament de Barcelona) que posés fi a aquesta situació irreal. L’empresa no ha facilitat les converses dins una mesa negociadora per aconseguir aquest propòsit.

En aquest mateix sentit, lamentem també profundament que no s’hagi volgut iniciar cap conversa amb el Comitè els dies previs a la posada en marxa del “pla de xoc”, un pla covard elaborat i preparat amb molta antelació d’esquena al Comitè i a la plantilla.

Els representants dels treballadors insistim que l’acomiadament de professionals no soluciona els problemes econòmics de fons de betevé. Cal que l’Ajuntament de Barcelona aposti de manera contundent pel mitjà de comunicació de la seva ciutat.

Amb tots els punts exposats anteriorment:

DEMANEM LA DIMISSIÓ DELS MÀXIMS RESPONSABLES DE BETEVÉ


Ens cal una direcció dialogant, capaç i vàlida per gestionar betevé (representada des de fa anys per una directora de Recursos, Carme Ponte, i un director, Sergi Vicente) que no eviti les seves responsabilitats ni les carregui als treballadors.
Necessitem un projecte engrescador i a la vegada rigorós que compleixi les missions de mitjà públic.

Arribats a aquesta situació insostenible sense una direcció competent, demanem des del Comitè de betevé la destitució dels màxims responsables d’aquesta crisi: el director, Sergi Vicente, i la directora de Recursos, Carme Ponte.


Signat:
El Comitè de Treballadors i Treballadores de betevé

27 de juliol de 2021