La situació de Betevé segueix sent una temàtica d’actualitat, en darrers dies. La setmana passada ens feiem ressó de la carta del màxim responsable de l’artefacte, Sergi Vicente, que demanava un pla de xoc per garantir la continuïtat de Betevé. (ENLLAÇ) En els dies següents, el Comité d’Empresa de Betevé donava la seva versió de l’evolució de la casa. També ho reproduíem en aquesta comunitat: Sembla evident que si les demandes judicials dels treballadors han obligat a l’ens que gestiona Betevé a fer-se càrrec d’aquestes nòmines, a l’exercici següent el cost laboral serà més alt, i no es pot gestionar amb el mateix pressupost… (ENLLAÇ)

També hem llegit aquests dies a Ferran Monegal, (al que recordem en moments memorables del seu programa a Betevé). En Monegal -i imaginem que el seu lloro “Pepito”- li demanen a l’Alcaldessa que “s’atreveixi”. (ENLLAÇ) És un text críptic, ja que si es llegeix amb atenció l’article cal imaginar que allò que demana a l’Alcaldessa és que s’atreveixi no a tancar-la sinó a potenciar-la… Diu que pel mig “hi ha la voluntat de no fer ombra a TV3” (…), “en un pacte que procedeix del Majestic…” Si es vol dir quelcom entre línies no s’acaba d’entendre…

Aquí la qüestió final seria si es pot fer una televisió de ciutat competitiva amb un pressupost que no es dispari… Certament es pot mirar d’ajustar les nòmines de l’alta direcció (retallar del 5 al 10?). També es podrien reduir els costos del Consell d’Administració però ja sabem que són uns senyors i senyores que fan poc però són organismes on els partits polítics col·loquen peons i a canvi es garanteix la “pax romana”…

A la fi el que acabem pensant és que té sentit una televisió de ciutat, diferent a una TV3 de país o a les televisions privades i comercials. Pensem que caldria concebre Betevé com una eina per a debatre els grans temes de ciutat, els grans temes que té Barcelona sobre la taula i per extensió l’Area Metropolitana.

Alguns pensem que els mecanismes que tenim els ciutadans i ciutadanes per conèixer i participar en la “cosa pública” barcelonina són deficients o molt millorables: Els Consells de Barri -que suposadament serien l’ens participatiu per antonomàsia- són molt formals i poden durar hores i hores amb temes administratius. Om es sorprèn que els polítics no s’aixequin durant tant temps ja sigui per a necessitats perentòries… En quan a les darreres convocatòries dels “participem” molts els veiem com una gran tómbola en la qual si formules un projecte, arriben els tècnics que la fusionen amb un altre que suposadament s’hi assembla (i que és el que l’Ajuntament tenia previst) i a la fí el ciutadà/na té la sensació que la seva proposta ha quedat en un terreny de ningú…

Per tots aquests motius pensem que Betevé pot ser una bona eina per a debatre els grans temes de ciutat com, posem per cas, afrontar l’impacte del turisme, enfortir el comerç i que no tanquin els establiments quan la família que gestiona el negoci es jubila, etcètera…

Certament que molts d’aquestes temàtiques participatives són molt localistes i vinculades a un barri concret. Tot i així alguns temes depassen els marc estricte dels barris: No cal ser de l’Eixample barceloní i fins i tot de la pròpia ciutat per debatre si es tiren a terra els edificis davant de la façana principal de la Sagrada Familia per a fer-hi la gran avinguda que sembla lògica fins a la Diagonal. Tampoc cal ser de Horta-Guinardó per comentar si el Parc dels Tres Turons podria tenir una urbanització (a la fí com la de Montjuic al 29) combinant usos que preservin espais patrimonials i museistics amb usos ciutadans i comunitaris, sense oblidar la presència del turisme o les afectacions de les construccions enclavades al parc. Tampoc cal ser de Gràcia per debatre en quines condicions els ciutadans-es de Barcelona poden anar al Park Guell… O si s’ha de fer un tercer túnel a la Rovira que permeti apropar els barris centrals amb els de muntanya, per anar a peu o amb bicicleta i que, de pas, serveixi de tercer tunel d’emergència al propi Tunel actual, definit com a perillós en els rankings europeus…

En fí, aquestes notes no tenen altra objectiu que esperonar a l’Alcaldesa -o a qui tingui poder sobre l’artefacte Betevé- perquè mantingui i potencií la seva funció de “tele de ciutat”, una tele on es puguin debatre els grans temes que té plantejada la nostra conurbació urbana recuperant de pas, el millor que s’ha fet en les èpoques anteriors d’en Huerga, Angel Cases etc … Que aixi sigui, Amen.