Aquesta setmana s’ha celebrat la 26a edició de Le Rendez Vous de TV France Internacional, enguany en format 100% digital. Un mercat que ha ofert moltes lliçons sobre el present i futur de la indústria audiovisual arreu del món, i que es poden resumir en dues: Primera, que quan hi ha eines potents de promoció i estratègies molt ben treballades, la internacionalització dels continguts audiovisuals obté resultats exitosos. I la segona, que som davant d’un canvi de paradigma del mercat mundial de l’audiovisual amb l’entrada de les plataformes de SVOD i VOD, que introdueixen més complexitat, més dificultats a l’accés a diverses finestres de difusió per a un mateix contingut, i que suposen una acceleració de la concurrència de continguts que competeixen en les adquisicions de drets d’emissió o difusió.
Les xifres d’aquesta edició virtual han demostrat l’exitós esforç per mantenir una molt elevada participació de professionals internacionals d’adquisicions acreditats -353- i una nombrosa oferta de nous continguts –més de 500. Una elevada xifra sobre tot i tenim en comptet el greu impacte de la pandèmia en els rodatges durant aquest darrer mig any.
Com ja havíem avançat en un anterior article, les presentacions i conferències s’han hagut de realitzar per streaming en un plató a París, ambientat en l’estètica estiuenca de la ciutat vasco-francesa de Biarritz. Unes emissions que han incorporat la novetat de 14 pitchings de projectes de documentals. Així mateix, s’ha inclòs el lliurament dels Prix Export a les produccions amb més èxit en la seva internacionalització, com ha estat el cas del documental “Le cinema dans l’oeil de Magnum” o la sèrie “Le bureau des Légendes”, que van protagonitzar alguns dels sopars temàtics de les darreres edicions del Rendez Vous celebrades a Biarritz. Una mostra més de la fórmula exitosa d’aquest mercat internacional, situat estratègicament al calendari el mes anterior a la celebració dels MIPCOM de Canes.
L’èxit francès en un entorn internacional que canvia de paradigma
En aquest Rendez Vous de TV France International es van presentar dos informes. Un que ja ha esdevingut tradicional, sobre els resultats internacionals de l’audiovisual francès l’any anterior, i la situació de l’audiovisual francès a l’oferta VOD mundial.
Aquest darrer estudi, elaborat per Ampere Analysis per al CNC, és el resultat de l’anàlisi de 230 plataformes de continguts audiovisuals per subscripció i/o demanda de 49 estats d’arreu del món i, a més amb dades ben actuals: les del mes de juliol d’enguany.
El rànquing de països amb més continguts en aquestes plataformes el lidera –cap sorpresa- els EUA, seguit del Japó i el Regne Unit, amb França amb 7è lloc, molt distanciat de l’Estat espanyol, amb una presència per sota del 50% de la francesa, que té com a principals mercats el nord-americà i el britànic. Pel que fa a tipologies de continguts, els de ficció van molt per davant dels documentals i l’animació. Més interessant, però, és l’evolució de l’escenari de compres internacionals. Així, mentre a països europeus com la mateixa França, Alemanya o el Regne Unit les compres per a emissions lineals tripliquen o quintupliquen les de les destinades a plataformes, als Estats Units només van lleugerament per davant: 773 davant les 579 per a les plataformes VOD/SVOD. Pel que fa al seu origen territorial i tipologia, els principals països productors de documentals per a les plataformes són la Gran Bretanya, EUA i França; d’animació són els EUA, Japó i França; i de ficció, encapçala la Xina, seguida pels EUA i la Gran Bretanya, quedant França com a cinquena, darrere d’Alemanya.
Els resultats de la internacionalització de l’audiovisual francès han tornat a ser molt positius el 2019. Com afirmà a la presentació de l’estudi elaborat conjuntament amb el CNC, el president de TV France International Hervé Michel “els resultats confirmen l’augment de l’apetència del món pels productes francesos”. Pel que fa a les xifres, la internacionalització de la producció audiovisual francesa ha significat uns 325,3 M d’euros de negoci (sumant vendes, prebendes i participacions en coproduccions) dels quals més de 42 milions han estat de vendes per a plataformes digitals. A aquesta xifra caldria sumar-hi una altra de gran magnitud: els 131 milions d’euros ingressats per França en despeses de rodatges, postproducció i VFX de produccions internacionals que s’han vist beneficiades de les importants deduccions fiscals (un 30% en totes les modalitats). Pel que fa a la tipologia de continguts, mentre l’animació i els documentals van aconseguir millors xifres de negoci que el 2018, la ficció ha tingut un lleuger retrocés, atenuat per les vendes a les plataformes, que ja suposen més del 21% de la venda de drets internacionals d’explotació. Pel que fa a la destinació de la producció francesa, continua sent Europa la principal destinació, seguida dels EUA, però ja amb la Xina i països veïns a la tercera posició. Una demostració més que la llengua de producció no és pas un element que condicioni la comercialització internacional, cosa que desmenteix alguns posicionaments del nostre ecosistema audiovisual envers les produccions de VO en català.
Més enllà de les xifres, les conclusions d’aquest estudi conjunt de France TV International i el CNC són de gran interès a l’hora d’entendre l’actual escenari del mercat internacional de l’audiovisual: ens trobem amb un canvi de paradigma amb l’entrada de les plataformes d’streaming, definit pels següents factors: acceleració de la concurrència (tot va més de pressa); recerca de continguts nous (hi ha molta oferta de continguts similars); vida més curta dels catàlegs (per la creixent oferta de novetats que demanen pas); dificultat d’accedir a finestres diverses (una fórmula tradicional en la comercialització dels continguts audiovisuals que ara està amenaçada per la creixent exigència de contractes d’exclusivitat per part de les plataformes mundials); i com a resum de tot plegat, una complexitat creixent en la negociació de les vendes internacionals.
L’estratègia continuada de les institucions públiques i la mateixa indústria audiovisual franceses per a la seva presència al món és un exemple per a la resta de països, més encara en aquest nou escenari de canvis que hem dibuixat abans. Com reflexionava Hervé Michel en aquest Rendez Vous, “en un moment en què el consum de continguts a les pantalles és més gran que mai a tot arreu, l’audiovisual –cal recordar-ho?- és un objecte major de soft power i competència internacional”. Doncs apliquem-nos-ho i aviat.
