Al nostre país i a nivell internacional s’estan adoptant mesures d’urgència -uns autèntics plans de xoc- per donar tan ajuts directes als professionals del sector audiovisual, com per oferir liquiditat a l’estructura empresarial per a que aquesta pugui reprendre el més aviat possible la seva activitat, un cop es vagi normalitzant la greu crisi sanitària que patim. Fem-ne un breu repàs.
12 milions per a l’audiovisual català
Des del Govern, concretament des de l’ICEC, s’han aprovat diverses mesures plurianuals que sumen una més de 12,3 milions d’euros per facilitar que les empreses puguin avançar en els seus projectes, en un moment on moltes productores veuen fins i tot perillar la seva continuïtat. Concretament, els ajuts aprovats s’adrecen al desenvolupament de projectes audiovisuals, tot reforçant els suports al col·lectiu de guionistes; a la producció de llargmetratges cinematogràfics, a la producció d’obres audiovisuals destinades a ser emeses per televisió (TV movies), a la producció d’animació i a la de curtmetratges cinematogràfics, i a la promoció de llargmetratges cinematogràfics en versió original catalana o aranesa. Tots els ajuts a la producció audiovisual inclouen mesures per a la igualtat de gènere, destinades a garantir l’augment de la presència de les dones en l’audiovisual català. A més, és prevista la creació d’una partida específica per a cobrir els interessos generats per la línia de préstec ICF Cultura Liquiditat, que està dotada amb 10 milions d’euros, de la qual en vam parlar en un anterior article.
Europa, Canadà i Austràlia
L’Observatori Audiovisual Europeu ha creat un informe que, s’actualitza periòdicament, que recull les mesures de suport a la indústria audiovisual que van adoptant els 41 Estats membres de l’organització, a més de les que es van adoptant a nivell de la Unió Europea, en relació al programa Europa Creativa, o al fons de coproducció Eurimages del Consell d’Europa. Un informe, en versió Excel, la darrera versió del qual es pot descarregar des de l’apartat COVID19 del seu portal a internet. Algunes mesures ja les havíem comentat en un article anterior, com per exemple les adoptades pel poderós CNC francès, que ha engegat un potent paquet de mesures de xoc: suspensió de taxes i impostos, pagament anticipat d’ajuts, avançaments de tresoreria, o la creació d’un fons de solidaritat per a microempreses, autònoms i autors del sector audiovisual que cobraran uns 1.500 € mensuals; uns ingressos que poden anar acompanyats d’ajornaments en el pagament de lloguers i factures de serveis bàsics.
Fora de l’àmbit europeu, diverses grans televisions públiques han aprovat línies de suport específiques a les seves respectives indústries audiovisuals. Alguns exemples: l’ABC australiana ha creat un fons d’ajut al desenvolupament de continguts de ficció, infantil, musical i sobre les arts. I la CBC/Radio Canada n’ha creat tres línies: una d’ajuts directes a creadors audiovisuals amb problemes econòmics; una segona, la “Creative Relief Fund” destinada al desenvolupament de projectes; i la tercera, la “Digital Originals” per a produccions destinades directament al seu consum en línia.
Les major, al rescat del seu sector nacional i més enllà
Tornant a creuar l’Atlàntic, la gran indústria nord-americana està mobilitzant grans quantitats de recursos per evitar un daltabaix, i poder reprendre la producció com l’exhibició cinematogràfica amb els menors daltabaixos possibles. Fa unes setmanes va ser notícia la notícia que Netflix havia decidit aportar 100 milions de dòlars a un fons per a professionals del sector amb dificultats, i darrerament n’ha sumat 50 més. Un suport total que ha estat adoptat amb idèntica quantitat de diners per la NBC Universal, o amb xifres inferiors però també molt importants per gran part de la resta de les grans corporacions: Comcast, Sony Corporation, ViacomCBS i Warner Media. A més de les grans empreses, la potent xarxa d’associacions professionals han desenvolupat fons d’ajut diversos per als seus col·lectius de treballadors, creadors i artistes: des de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Cinematografia, a l’associació d’actors “Equity”, l’Actors Fund o l’associació de professionals de sales de cinema i tècnics cinematogràfics, IATSE.
L’Estat espanyol, res de moment
I que ha fet el Ministeri de Cultura i l’ICAA? Doncs es continua pendent de quines mesures pensa prendre el consell de ministres del govern PSOE-Podemos, després que el govern espanyol hagués de reaccionar d’urgència amb el compromís d’estudiar un paquet de mesures específiques per al món cultural, davant la pluja de crítiques que li van caure al ministre José Manuel Rodríguez, arran del seu menysteniment públic a la necessitat de prendre actuacions d’urgència en favor de les indústries culturals i dels seus professionals i creadors.
En aquest mes i mig d’estat d’alarma, l’únic moviment conegut fins ara ha estat la signatura d’un conveni amb Netflix, arran de la iniciativa d’aquesta plataforma de posar sobre la taula un milió d’euros propis per a una línia assistencial destinada als professionals de l’audiovisual més afectats per l’actual crisi del sector a nivell estatal. Parlem, per tant, de diners provinents de la multinacional OTT i no pas del Ministeri de Cultura. Aquesta és una mesura que Netflix ha impulsat en altres territoris on té ja un important mercat establert i ja està fent coproduccions com és el cas de Mèxic, l’Índia, Itàlia, la Gran Bretanya o França, que ja porta setmanes amb una línia d’ajuts en marxa finançats a partir d’un fons també d’un milió d’euros de l’empresa nord-americana, i que atorga de 500 a 900 euros a professionals que s’hagin quedat sense feina.
Continuarem esperant, doncs.
Finança el cinema no dona vots, mes aviat els resta, per aixó la davallada els darrers anys del import destinats a subvencions per part dels diferents governs. Per tant no m’estranya que el Gobierno de España no faci res. Ignasi Guardans ho va intentar, crear una industria de cinema, però es va trobar amb la oposició frontal dels creadors, això i el seu afany de protagonisme va acabar amb ell.