La pandèmia que patim, no només té uns efectes catastròfics en els àmbits sanitaris i assistencials, sinó també en el món de l’activitat econòmica de la cultura i, especialment, de la major part de la cadena de la indústria audiovisual.

L’excepció la trobem en les plataformes en línia, tot i que es veuen afectades pel que fa al calendari que havien previst d’estrenes de nous continguts. En el nostre cas, això vol dir un impacte molt negatiu en gairebé tot el nostre sector audiovisual, amb l’excepció meritòria de Filmin i poca cosa més.

L’exemple més clar i dramàtic és el tancament de totes les sales de cinema. El Gremi de Cinemes de Catalunya proveu que els ERTO arribaran al 90% dels seus treballadors, davant unes previsions, més que realistes, que no puguin obrir fins al mes de juny.

Venim d’un escenari preocupant, que ara s’agreuja

La preocupació, compartida amb altres indústries culturals, és que la sortida de l’emergència sanitària ens porti a trobar-nos amb un sector empetitit i més fràgil econòmicament. A Catalunya, la dràstica reducció pressupostària de TV3, juntament amb el cop mortal del Tribunal Constitucional a la taxa a les operadores de telefonia –una altra sentència a agrair-los-hi eternament- ha suposat una dramàtica reducció d’aportacions públiques a la producció audiovisual, especialment cinematogràfica… només cal veure els pressupostos de la major part de les pel·lícules catalanes seleccionades als Gaudí dels darrers anys per entendre el drama.

Netflix ha anunciat un ajut de 100 milions de dòlars a les empreses productores nord-americanes, tot pensant en què no es produeixi una fallida d’alguns dels seus proveïdors de continguts més immediats. Altres sectors industrials, que esdevenen també motors de l’economia per la suma de llocs de treball directes i sobretot indirectes que generen, han gaudit i gaudeixen de programes d’ajut públic a les seves empreses per dinamitzar les seves vendes. Un exemple clàssic el trobem amb l’automoció i els seus plans d’ajuts directes als compradors per a la renovació del parc mòbil l’audiovisual; és a dir una subvenció directa a fons perdut. Ara, en una situació crítica per a molts professionals i per a les PIME del sector… i suport a les poques grans empreses que tenim aquí, un pla de rescat públic es fa indispensable.

Ara i en els mesos vinents, el consum audiovisual es dirigeix cap a l’oferta televisiva i les plataformes de SVOD, siguin IPTV o directament OTT, cosa que pot, encara més, suposar una concentració forçada de la producció audiovisual fora del nostre país. Segons la MPA, la indústria audiovisual, que l’any passat va sumar més de 90.000 milions d’euros a tot el món, ja té en el consum digital quasi la meitat del seu negoci, amb un espectacular creixement d’un 24% entre el 2018 i el 2019.

Si ja calien mesures estructurals potents abans de la pandèmia, ara en necessitarem de majors per no haver de lamentar que professionals i empreses supervivents tinguin la seva viabilitat orientada, no pas amb la positiva i necessària internacionalització, sinó en la nua i crua emigració productiva com ja ens està passant de fa temps.

Crides unitàries i actuacions molt diferenciades dels estats europeus

Des d’Europa estan sorgint manifestos de diverses organitzacions internacionals que reclamen actuacions coordinades i contundents per part de les administracions i operadors claus com les televisions –públiques i privades- i plataformes audiovisuals, ja siguin provinents del sector de la producció, com l’European Producers Club –que ha difós PAC a les xarxes socials, de l’exhibició cinematogràfica com la UNIC, o dels creadors com la CISAC; d’uns professionals que depenen en bona part d’uns drets d’autor que es veuen tan negativament afectats per la caiguda dels ingressos comercials de les seves obres, i de la paralització de nous encàrrecs. Entre d’altres mesures apuntades en aquests posicionaments, es reclamen decisions sobre l’ajornament o supressions impositives, la creació de fons econòmics d’emergència, o línies de crèdit específiques a interès zero.

A nivell dels estats, les decisions governamentals són d’allò més divers, com es pot analitzar des de portals com el de l’European Film Agencies. Alguns països com Alemanya han activat ingents partides pressupostàries a les quals els sectors culturals hi tindran accés directe: 50.000 milions d’euros per a PIME, amb especial atenció a creadors i artistes, i 10.000 milions per autònoms.

En l’àmbit espanyol, s’espera el que vagi acordant un govern que va a remolc dels tràgics esdeveniments, però de moment no hi ha res similar al que ja estan posant en marxa en altres territoris de la UE a més d’Alemanya. Associacions com PROA han criticat que les noves disposicions sobre els ERTO no estiguin pensades per a sectors com el de la producció, on els contractes temporals són els predominants.

Catalunya : primeres mesures del Govern i decisions empresarials diverses

La pandèmia arribava just després que des de Vicepresidència del Govern s’anunciés un augment de 13 milions d’euros a la partida per al Departament de Cultura, que arribaria gairebé als 300 milions. Ara, dins un paquet de mesures urgents per al conjunt de les indústries culturals, s’ha posat en marxa una línia de crèdit per a diner circulant per valor de 10 milions d’euros, acordada per l’ICF i l’ICEC: l’ICF Cultura Liquiditat.

En el terreny empresarial, les afectacions negatives ja són molt greus i amb un ampli ventall de respostes d’emergència. Dins del conjunt d’ERTO ja presentants, destaca, pel volum de treballadors afectats i per les mesures complementàries adoptades per l’empresa, el que ha presentat el grup Mediapro, pel qual els treballadors amb menors sous continuaran cobrant la totalitat de la seva retribució actual mentre duri aquest expedient, i la resta el 75%, gràcies a les aportacions complementàries de l’empresa.

Les mesures calen i amb tota urgència. No s’hauria d’esperar a la sortida de l’emergència sanitària per començar a adoptar-les o farem tard. Massa tard.