Vaig saber d’aquest film quan s’estava forjant. Després del rodatge, ara
ha trobat el seu muntatge i el seu sentit… Amb una veu en off que va
explicant els detalls d’una mare de família que va buscant a
seus fills, al seu amant, a qui pot creure o no creure.
Els salts enrere en el temps (infància, nostàlgia de David, atenció o
preocupació pels fills …) van desgranant una història cruel,
freqüent a Colòmbia, sense herois, sense heroïnes, sense res al que
agafar-se, famílies destrossades per la guerrilla i per les
omnipresents traïcions. “L’Església comet errors”, afirma
David, un sacerdot obligat a fugir, a canviar d’identitat, a morir …
Església, sexe i droga caminen barrejats; una casa, al camp o
en l’horrible Sant Benito, només serveix per entabanar, embolicar,
per denunciar. L’amiga -Silvia Marsó- recorre a les cartes,
mentre la protagonista, la senyora Tite, pateix tota mena de silencis i
sentències del germà monsenyor … fins a un final -amb la criada
embarassada per un dels fills, un nét amb escàs futur, un altre
fill que torna després veure obligat a matar d’un tret a la dona
que amaba- ple de violència i retrets. Un film que val la pena
conèixer, que repassa els motius més presents a les famílies
colombianes i les seves contradiccions, entre l’Església, el sexe i la
guerrilla. Gairebé res.
TONI LLORENS
<! – wp: paragraph ->
<P> TONI Llorens </ p>
<! – / wp: paragraph ->
