Tres festivals, de diferent pressupost i amb diferents resultats: el dos últims (7 MICE, Mostra de Cinema Educatiu i 10 Humans Fest han acabar amb la sortida dels seus respectius directors, Josep Arbiol i Javier Vilalta, al moment de major repercussió de cadascun dels festivals, disposats a continuar amb les seues altres feines). El primer de tots, a finals del passat gener, es la Bienal Dona i Cinema, dirigit per Giovanna Ribes, cineasta i membre fonamental de CIMA, amb la productora i distribuidora Maria Zamora (Avalon) com a homenatjeada i presidenta del jurat. Jurat que va premiar com a llargmetratge de ficció el turc Wedding dance, opera prima de la directora Cigdem Sezgin, premiant com a millor llargmetrtge documental Everything Is Better Than a Hooker de la directora francesa Ovide, otorgant una menció especial a la pel.licula canadenca Sashinska, de la directora Kristina Wagenbauer, i premiamt els curts Locker room, de Greta Nash (ficció) i Mini Miss, deRachel Daisy Ellis (documental), amb una menció per a Everything that i’m not, de Roman Manfredi. Els seleccionats i les temàtiques tenien molt que veure amb les reivindicacions dels drets humans, motiu (amb el treball als dos festivals de la italiana Deborah Micheletti) per el que parlem ara de la X edició de l’Human fest, amb la seua secció oficial de llargmetratges d’acurada sel.lecció, amb vuit títols practicament imprescindibles dins del camp documental, amb curts-metratges i homenagte/ premi Pau i Justicia, a l’actor i director valenciá guanyador d’un Goya Abdelatif Hwidar, aixi com un record a la ex ministra de Cultura i tantes altres coses Carmen Alborch.
Continuen alguns defectes i carències ja esmentats en l’anterior edició (absència de professionals del sector, de periodistes d’altres ciutats i nacionalitats, l’ampliació del número de passades, etc.) El pacto de Adriana, de Lissete Orozcon va ser el llargmetratge premiat. Justament, tot i que Ni Adan ni Eva: una historia intersex, de Floriane Devigne, França, em va interesar prou més. Hi hagué espais per a encontres i xerragdes, una mirada al cinema romani (xitanos, res a veure amb Rumania), curtsmetrages, etc., una activitat tan frenética com necessària. Va ser del 14 al 23 de febrero.
La MICE, que es va inaugurar a Torrent, a l’Auditori i es va clausurar a Sagunt, va moure xiquets, escoles i practiques artistiques i de cine entre el 7 i el 23 de febrer a València i unes trenta poblaciones més, com ara L’Eliana, Borriol, Tabernes de Valldigna, Alborache. Port de Sagunt, Biar, etc. Hi hagué Homenatges als cineastes Javier Fesser, Paco Betriu –es va projectar La plaça del diamant– Jordi Cadena –entrevistat per Judith Colell després de la projecció de La por-, Moises Romera i Marisa Crespo. Miguel Ángel Lamata, l’actriu Hanna Schygullla, el pluritot i músic Jimmy Barnatán, amb preséncies com Manuel Martin Cuenca, Ruth Gabriel, Abril Zamora, Rafael Portelas, Toni Barrero, Francis Montesinos –dissenaydro del cartell- Lola Moltó. Alemanya con a país convidat, etc. La MICE és una iniciativa que fusiona el món educatiu amb l’audiovisual, i presenta diferents seccions com ara Animació Internacional Professional. Ficció Internacional Professional, Secció Universitària, Seccions Escolars Internacionals, i MICE Estatal Escolar Secció MICE València Escolar.
Uns 40.000 participants, escolars sobre tot, i on es parla de grafits, de book trailers, de laboratoris, de drons, de Jocs de Trons etc. Toni LLORENS
