Per Amparo Huertas Bailén (InCom-UAB)
L’alfabetització mediàtica va ser objecte de debat a la jornada coorganitzada per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya el 30 de novembre de 2018 amb el títol «Jornada sobre alfabetització informacional i mediàtica per una ciutadania crítica». Davant l’imparable creixement de l’oferta de continguts, l’augment de l’addicció tecnològica, la preocupant polarització de les opinions a l’entorn digital o la ràpida expansió de la infoxicació informativa, hi ha un acord pràcticament unànime al voltant de la utilitat de l’educació mediàtica com a via de solució. «A un moment on les opinions són sagrades i els fets, qüestionables» —així ho va descriure el director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Ignasi Genovès, a l’acte d’inauguració—, establir estratègies per afavorir l’alfabetització informacional ha esdevingut una obligació.
Laura Cervi, membre del Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB, va voler definir de forma acurada el concepte. Cervi va parlar de la necessitat de sumar tres aspectes: accedir, comprendre i crear. La investigadora de la UAB va defensar que, per poder parlar d’alfabetització informacional, és imprescindible que hi hagi una oferta de mitjans de qualitat i, a continuació, va matisar que l’educació mediàtica no només és treballar per una ciutadania crítica sinó que, atenent a una comunicació cada vegada més horitzontal (amb l’aparició dels continguts generats pels propis usuaris, user generated content), cal també considerar com afavorir «la participació activa de la ciutadania».
Núria de José, de la Xarxa (Xarxa Audiovisual Local) i membre del Col·legi de Periodistes, va subratllar que «el receptor és més emissor que mai i, per tant, cal parlar dels elements ètics i legals del tractament de la informació». A títol d’exemple, de José va comentar que, quan es publica una imatge a una xarxa social, s’ha de tenir en compte els drets dels altres i, més tard, Remei Perpinyà, professora de Documentació a la UAB, va afegir que «cal també saber com protegir la pròpia identitat a l’activitat digital».
Aquest és un tema que implica molts actors: polítics, acadèmics, associacions, famílies, escoles,… Evidentment, una jornada d’un dia no podia recollir totes les veus. Però, de manera insistent i de forma molt destacada, es va parlar de «la necessitat de sumar». Aurora Vall Casas, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB), va ser la primera persona que ho va dir de forma explícita i contundent: «Hem de treballar plegats».
La trobada també va comptar amb la col·laboració de la Càtedra Unesco d’Alfabetització Mediàtica de la UAB, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, els Estudis Informació i Comunicació UOC, la Facultat de Biblioteconomia i Educació de la UB, el Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB, el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i l’Institut de la Comunicació de la UAB (InCom-UAB).
La degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Maria José Recoder, va informar al seu discurs de cloenda de la publicació d’un llibre en format digital, recollint totes les ponències presentades. Aquest serà editat per l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB).
L’important paper de les biblioteques
El plantejament de la jornada va ser molt innovador. A més d’anar més enllà de la defensa de l’alfabetització informacional debatent sobre com ho podem fer, la jornada va posar en valor el paper de les biblioteques com a espais de formació. Aurora Vall Casas (UB) va fer un breu repàs de la història de les biblioteques públiques, especialment a Catalunya, on aquests centres han estat veritables punts de trobada. La bona feina feta (criteris rigorosos a l’hora de seleccionar els fons, igualtat d’accés,…) fa de les biblioteques una «bona aliada de l’educació mediàtica», diu Vall Casas.
L’activitat que du a terme Carlos Ortiz, bibliotecari escolar contractat per l’AMPA de l’Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona, va ser un bon exemple d’això. Ortiz va explicar les iniciatives posades en marxa al seu centre: formació del català, assessorament en l’ús d’eines 2.0, preparació per exposicions orals, desenvolupament d’activitats gamificades, creació de museus virtuals amb fotografies periodístiques emblemàtiques,… Ortiz, al tancament de la seva ponència, ho va deixar ben clar: «Cap escola sense biblioteca i cap biblioteca sense bibliotecari».
Alexandre López Borrull (UOC) es va referir al món virtual com «un espai públic digital on estem exposats a la mentida permanentment». López Borrull, amb bons arguments, va defensar la idea que «la veritat no és model de negoci». Si Google, Facebook i Twitter lluiten contra la infoxicació és «perquè veuen perillar el seu futur» i, a més, «aquest control no pot quedar a les seves mans». El professor de la UOC va dir: «àmbits de certesa —referint-se a la informació— i d’opinió han de poder coexisistir» i, com a prova que això és possible, va mencionar la «neutralitat de les biblioteques», fent especial èmfasi en la figura del curador de continguts (content curator). Per la seva banda, Joan Ramon Gómez Escofet, director del Servei de Biblioteques de la UAB, va remarcar la doble funció de les biblioteques, difusió i preservació.
Per una «presència decidida» de l’educació mediàtica
Núria de José, del Col·legi de Periodistes, va defensar la introducció de l’educació mediàtica a l’escola «de forma decidida». En algun moment, el debat es va centrar en la implantació del treball educatiu basat en projectes, en substitució de les assignatures, com a obstacle; però tothom va estar d’acord amb aquesta idea. És més, Remei Perpinyà (UAB) va anar una mica més enllà i va defensar directament la incorporació d’aquest contingut a la formació dels mestres d’educació primària.
Marta Civil i Serra, investigadora de l’InCom-UAB, va demanar que «els graduats en comunicació puguin impartir aquesta matèria a les escoles», atès que fins ara els responsables només poden ser persones que han cursat Belles Arts. Civil i Serra va posar sobre la taula la següent qüestió: «Ara es dona la contradicció que (graduats en comunicació) poden avaluar l’assignatura de ‘Cultura Audiovisual’ a la selectivitat, però en canvi no la poden impartir a Batxillerat». Carlos Ortiz, bibliotecari a l’Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona, va introduir també «la necessitat de vincular més al professional a l’ensenyament».
Cal aprendre al llarg de tota la vida
Aurora Vall Casas (UB), per tal d’explicar la important funció de les biblioteques públiques, va partir d’una pregunta clau: «Com aprendre al marge de la formació professional?». Núria de José va insistir en la necessitat de tenir en compte les diferents franges de edat, per exemple quan s’edita material formatiu, i es va referir sobretot a les persones de més edat. Per la seva part, Alexandre López Burull, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va parlar en general de «la gent que queda fora de la formació reglada».
Amb mirades més centrades en la formació, Marta Civil i Serra (InCom-UAB) va subratllar la idea de que «l’educació mediàtica s’ha de pensar més enllà de l’educació obligatòria, tenint en compte el període pre-escolar» i Remei Perpinyà (UAB) va fer referència a l’àmbit universitari: «hem d’anar més enllà dels ciutadans crítics. Hem d’ajudar les persones a superar els seus estudis i que puguin dedicar-se a la investigació. Hem de formar professionals i investigadors». Per a Perpinyà, rigor i precisió son dos conceptes clau en aquesta formació.
La salut de la democràcia, en joc
Pràcticament totes les persones participants, des del director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Ignasi Genovès, que va obrir la jornada, fins l’última ponent, la directora de Ràdio Sant Vicenç dels Horts, Eva Garcia, van expressar d’una manera o una altra la següent idea: la salut de la democràcia depèn de si tenim una ciutadania crítica o no. «Cal protegir (la ciutadania) de les desviacions de les pràctiques periodístiques», va dir Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes. «No totes les famílies tenen recursos suficients per educar els fills i filles, que ja han nascut a l’entorn digital», va comentar Virginia Luzón, vicerectora de Comunicació i Promoció de la UAB.
Jose Manuel Pérez Tornero, responsable de la Càtedra Unesco d’Alfabetització Mediàtica de la UAB i del Gabinet de Comunicació i Educació a la mateixa universitat, va fer una panoràmica dels problemes actuals, la superació dels quals és tot un repte: la circulació de discursos basats en l’odi, els estereotips, les fake news,… Pérez Tornero parla d’un canvi d’època, marcat per la censura global, per a l’estudi del qual ja no serveixen les teories consolidades al segle passat. Samie Tayie, d’El Cairo University, també va fer un repàs de les dificultats a resoldre, però amb una perspectiva diferent. Tayie va parlar de «l’alineació antisocial» que provoquen els Social Media, fent èmfasi en la politització de les religions i el seu vincle amb el terrorisme. El professor d’El Cairo University va finalitzar la seva intervenció dient que «tenir educació mediàtica és una precondició de la democràcia», defensant el «coneixement inclusiu».
Establint sinergies entre escoles i mitjans
Però, al costat dels problemes i dificultats que provoca una realitat comunicativa cada vegada més complexa i en constant canvi, també es van presentar moltes iniciatives que ja estan en marxa i que ens fan mirar el futur amb optimisme.
Salvador Alsius, vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), va explicar el projecte EduCAC: «Els mitjans ens donen uns marcs per interpretar la realitat i nosaltres volem ajudar a elaborar-ne d’altres». Segons Alsius, per combatre la desinformació, es pot fer servir la legislació, el periodisme de qualitat i l’educació mediàtica. Però Alsius observa amb pessimisme les dues primeres opcions. El vicepresident del CAC considera que és difícil lluitar contra la infoxicació i respectar alhora la llibertat d’expressió i tampoc no veu clar com es podria definir què es periodisme de qualitat tenint en compte la ideologització dels mitjans. Davant d’aquest panorama, s’aferra a la defensa de l’educació mediàtica, tenint en compte no només l’escola sinó també la família.
L’establiment de sinergies entre escoles i mitjans locals és perfila com un bon camí. Per exemple, Núria de José va parlar de Premsa a les escoles, un projecte del Col·legi de Periodistes i l’Obra Social “La Caixa” a través d’EduCaixa. Aquesta iniciativa consisteix a oferir xerrades sobre periodisme als centres de secundària de tota Catalunya. Salvador Alsius també va fer referència a l’èxit dels Premis el CAC a l’escola, adreçats a fomentar l’educació en comunicació a les escoles i dins del projecte EduCAC. Josep Viñeta Balsells, director de Badalona Comunicació, va explicar la seva experiència amb la televisió municipal, amb el programa «La nostra escola». Eva Garcia, directora de Ràdio Sant Vicenç dels Horts, va presentar el projecte educatiu de l’emissora «Aula dial». A partir de la seva experiència i amb un to molt emotiu, va afirmar: «(nens i nenes) necessiten orientació i eines, i ho reben encantats».
A més a més, també van ser presents bones pràctiques periodístiques a mitjans de proximitat. Mònica Lablanca, directora de Cugat.cat, mitjà de comunicació multimèdia públic d’aquesta ciutat vallesana, va descriure de manera molt didàctica com han aconseguit superar la imposició de la immediatesa per arribar a garantir un periodisme de qualitat. Segons va exposar, només fan difusió de la informació ben contrastada prèviament, malgrat que això impliqui trigar una mica més que la resta de mitjans.
from OCC InCom-UAB https://ift.tt/2BSTd5w
via IFTTT
