Albert Jordana: “Les televisions locals t’ajuden a entendre el teu dia a dia”

Pel seu interès reproduïm l’entrevista de l’Observatori de l’Audiovisual a Albert Jordana, Director de Valles Oriental Televisió:

 

Albert Jordana, Director Gerent de Vallès Oriental Televisió des dels seus inicis al 2009 i President de la Coordinadora de Televisions Públiques Locals de Catalunya (CTPL). Ha sigut Gerent de la productora Batabat, Director de Continguts de 8tv, Gerent de GDA –productora del Grup Godó-,  Director de Geoplaneta tv – canal temàtic de documentals del Grup Planeta-, Cap de Programació de Canal +, Guionista del programa “Barri Sèsam”, coordinador del infantil “Pinnic” i documentalista del programa “Juego de Niños”, tots ells de TVE.

Un professional que ha fet el salt dels grans mitjans a la televisió local.

 

A un món global, tenen sentit els mitjans locals?

Els mitjans locals segueixen tenint el mateix sentit que fa uns anys, i fins i tot, ara més que mai. El periodisme de proximitat ajuda a entendre millor tot allò global, ja que si no entens el que passa en el teu poble, costa més d’entendre el que passa al món. És important conèixer tot el que pots veure amb els teus ulls i no només conèixer el que pots veure en el teu mòbil.

Les televisions locals també reforcen la identitat com a poble i faciliten poder tenir una informació del què passa al teu entorn. Les persones, en aquest món tant global, que poden informar-se a través d’Internet i del mòbil de qualsevol notícia d’arreu del món, si no saben el que passa al costat de casa poden perdre la noció de realitat i, per tant, la informació de proximitat t’ajuda com a individu i com a ciutadà a entendre el teu dia a dia.

 

Amb les eleccions municipals a l’horitzó, quin paper han de jugar els mitjans locals en l’àmbit de la comunicació política?

Les eleccions municipals són un dels plats forts pels mitjans locals, ja que es juguen en el territori i són l’únic mitjà que donarà la màxima informació. Els mitjans generalistes ofereixen una visió molt més genèrica però qui parla de tots els candidats que es presenten al municipi i explica el programa electoral és el mitjà de proximitat.

Els mitjans locals en el moment de les eleccions municipals augmenta el seu seguiment. La gent busca informació i, en concret la televisió local, pot fer d’altaveu dels candidats que es presenten i l’espectador així es pot configurar un mapa de quines són les opcions que té a l’hora d’anar a votar. A més, als mitjans públics, la llei electoral ens obliga a cedir uns espais de propaganda electoral i donar una àmplia cobertura de les eleccions.

Crec que durant el període de les eleccions municipals és quan els mitjans locals tenen més raó de ser ja que el seu paper és clau.

 

Segons un informe del CAC sobre la comunicació local a Catalunya, els mitjans de proximitat han rebut un 30 % menys de finançament públic en poc menys d’una dècada i també ha caigut la inversió publicitària. Des del teu punt de vista, aquest és el principal problema del sector?

Els primers anys del 2000, amb l’etapa de bonança econòmica que es va viure, tots els mitjans locals també van viure uns anys de prosperitat amb força publicitat i amb els ajuntaments recolzant aquests mitjans, però amb l’inici de la crisi econòmica tots els mitjans en general van patir greus conseqüències i el món local es va veure molt afectat tant per la disminució de la  publicitat com per la retallada pressupostària dels ajuntaments. Però ara els ingressos publicitaris estan augmentant a poc a poc i els pressupostos públics també van creixent,  per tant, tots els mitjans que han sobreviscut a aquesta darrera crisi ja han consolidat la seva permanència i ara esperem que els propers anys també es recuperin les inversions.

Es pot parlar d’altres obstacles però són col·laterals;  les bones audiències ens acompanyen, la necessitat d’uns mitjans propers segueix sent una realitat i els nous mitjans digitals que apareixen conviuen perfectament amb el mitjà local tradicional. En resum, la causa principal ha estat la crisi econòmica.

 

Es pot seguir parlant de falta de professionalització als mitjans locals?

Les persones que no coneixen el món del periodisme local s’ho poden pensar, però la gran majoria dels mitjans de proximitat són fets per professionals. Fa 30 anys els mitjans locals eren una plataforma per fer pràctiques i després saltar a un mitjà més gran, però això és una realitat que ja fa molts anys va canviar.

Actualment quasi tots els mitjans locals tenen un planter professional i alguns estudiants en pràctiques, el mateix que podem trobar als grans mitjans. I ens els darrers anys també trobem que diversos professionals que hem treballat a mitjans grans, com és el meu cas, hem tornat a una televisió local. L’intercanvi de professionals d’una televisió generalista a una local és constant i professionalment no hi ha grans diferències. Si els mitjans locals no s’haguessin professionalitzat, possiblement molts haguessin desaparegut, ja que la competència és molt forta i la informació s’ha de donar bé.

 

Ens podries fer un breu resum de la  història de Vallès Oriental Televisió?

Ara fa 10 anys, la implantació de la TDT proposa, entre altres coses, eliminar les televisions estrictament locals i fer-ne de comarcals, Granollers Televisió decideix tancar les seves emissions i a la vegada impulsar el projecte del Consorci Teledigital Granollers que agrupava més de 15 municipis del Vallès Oriental. I així, el setembre del 2009 neix Vallès Oriental Televisió (VOTV) amb aquesta vocació de ser la televisió pública de la comarca formada per diversos municipis que amb les seves aportacions fan possible la televisió comarcal. Granollers, com a capital de comarca, fa una inversió inicial construint unes instal·lacions amb uns bons equipaments tècnics per fer possible aquest canal.

VOTV, al llarg d’aquests 10 anys, s’ha anat implantant amb el suport de nous ajuntaments i amb la voluntat de ser entesa com el mitjà públic de la comarca i amb l’InfoVallès com a referent informatiu comarcal. En els darrers anys i gràcies a les darreres novetats tecnològiques hem pogut incorporar l’emissió de retransmissions en directe, ja sigui d’esports, actes culturals, festes majors o esdeveniments tradicionals de diferents poblacions amb gran seguiment d’espectadors. Aquest model de proximitat s’ha consolidat i ara la televisió és reconeguda per molts ciutadans de la comarca. A més a més, VOTV també realitza la tasca d’arxivar i documentar tot el que s’emet i, per tant, amb els anys s’està creant un arxiu històric dels municipis que formen part del Consorci de gran valor documental.

També cal destacar que en els darrers anys el finançament de VOTV ja té quasi un 30% d’ingressos de mercat provinents de la publicitat, de la venda de programes a la Xarxa i de la venda d’altres produccions per empreses o entitats. Per tant, amb el mateix pressupost públic, VOTV té l’opció de fer més i millors produccions i donar millor servei a l’espectador.

 

Quins són els principals objectius actualment i quines estratègies esteu seguint per aconseguir aquestes fites?

Un dels objectius és tenir la màxima cobertura informativa de tots els pobles amb criteris estrictament periodístics. És una de les premisses que ens vam marcar des del primer dia i ho hem mantingut. Un altre objectiu és garantir l’arxiu documental d’informacions de diferents municipis, i preservar la qualitat i la pluralitat de la informació així com informar de tot allò que com a televisió pública pugui interessar al ciutadà.

 

Feu ús de les xarxes socials? En quin sentit? Són realment útils o es tracta d’un àmbit davant el qual els mitjans senzillament no poden romandre al marge?

Fem ús de les xarxes socials i estem presents a Facebook, Twitter i Instagram, però no tant com voldríem per mancances de pressupost i de personal. Voldríem ser-hi més presents i poder difondre millor els nostres continguts ja que entenem que les xarxes socials són un mitjà més de comunicació que arriba a un públic diferent. Tot i així, creiem que les xarxes socials tenen sentit com a complement del mitjà principal que és la televisió.

 

Teniu informació fiable sobre la vostra audiència? Quina és la vostra font d’informació? És suficient?

La televisió local, al tenir audiències petites, no ha pogut formar part mai de Sofres o de Kantar, els mesuradors d’audiència de les grans televisions. Per tant, durant molts anys hem estat orfes d’audiències, però fa poc més d’un any hem començat a tenir unes estimacions d’audiència que ens donen una orientació de les emissions. Conjuntament amb la Xarxa de Comunicació Local, una empresa ha desenvolupat un sistema de mesurament d’espectadors a través de l’Hbbtv (Hybrid Broadcast Broadband TV), que computa les emissions dels receptors connectats online i a partir d’aquestes dades s’extreuen uns números dels espectadors i el consum televisiu de cada canal minut a minut. Un sistema que amb poc temps suposem que tindrà la mateixa validesa que els mesuradors tradicionals.

 

Quina valoració feu de la vostra audiència?

Sabem aproximadament l’estimació d’audiència dels programes i l’audiència acumulada dels diversos programes que emetem. No tenim audiències globals mensuals, ni shares, però sí que sabem que el nostre informatiu, InfoVallès, diàriament té entre 12 i 17.000 espectadors. Quan es fa un especial en directe,  podem arribar entre els 25 o 30.000 espectadors que segueixen el programa.

Totes aquestes dades ens serveixen per poder programar millor i a la vegada confirmar que tenim una audiència que ens segueix dia a dia per televisió, més tots aquells que veuen els programes publicats a la nostra web o al canal YouTube de VOTV.

La nostra àrea d’influència és al voltant d’uns 150 mil habitants i tant els estudis que hem fet com aquestes dades ens donen que tenim un seguiment diari d’entre 12 i 15.000 espectadors. Per tant, es fa una valoració positiva i  creiem que són unes bones dades per un territori com el nostre i es compleixen els objectius traçats pel nostre Consorci.