Begur, ha encarat, a mig octubre, la quarta edició del seu Festival de Cinema de Comèdia. Una excel·lent oportunitat de tornar a la població gironina, en el moment més idoni: quan la temporada ni és alta-alta ni baixa-baixa… és a dir, quan es pot gaudir millor de la situació, cosa que els organitzadors del Festival han entès molt bé… Un gran equip de professionals (Santiago Lapeira, Oti Rodriguez Marchante i José López) capitanejats per la directora Clara Dato, han sabut trobar un format de festival que s’integra molt bé en l’entorn, en el territori natural i amb la població… En tot moment, el comerç, restaurants i hotels de Begur fan seu el Festival i com dirà l’alcalde Joan Manel Loureiro, “Begur torna a ser activa i creativa”.
Fins aquí l’ubicació del Festival de Cinema. Entrem a la temàtica que li és pròpia: la comèdia i de seguida Lapeira ens ho explica dient que “Begur és un festival que aposta pel bé del cinema en general i de la comèdia en particular (…) Perquè riure, el cinema ens ho ha ensenyat, no només és sa, sinò necessari perquè el mon que hi ha més enllà de les pantalles sigui mes lliure, més humà i més fraternal”…
De fet, Begur va iniciar la programació d’aquesta edició amb “Love Happy” la pel·lícula de David Miller dels germans Marx amb Marilyn Monroe…
Dins la secció oficial del Festival participaven la britànica “La sociedad literaria y el pastel de piel de patata” que es va endur el Premi, “Ho amici in Paradiso” de l’italià Fabrizio Maria Cortese, “Les dents, pipi et au lit” de Emmanuelle Gilbert amb una interpretació hilarant de Arnaud Ducret i una petita producció argentina i intel·ligent de Juan Villegas “Las Vegas” que explica que passa quan una parella torna al poble on passaven les vancances, però la seva exdona i el seu fill també estan alla…En curts, “Lenny” de Camille Béglin, on trobem l’actriu catalana afincada a Paris, Karme Malaga, “El camino de Santiago” de Mario Monzó, Crack de Julián Candon, “Woody and Woody” del illenc Jaume Carrió que va guanyar als darrers Goya, “Sonrie” de Pablo Vara y “Una noche con Juan Diego Botto” una paròdia del propi autor. Aquesta darrera i “Lenny” es van emportar bona part els premis… Això en la part competitiva i en paral·lel “homenatges” diversos com la inauguració amb “Petra” de Rosales d’imminent estrena, i a Ventura Pons i Joan Pera, projectant “Miss Dali”. També a José Luis García Sánchez amb “El vuelo de la paloma” o dins l’homenatge a Marilyn, el documental de Terry Sanders sobre la llegenda de l’actriu o “Mi Marilyn” de Garci.
Ja, per acabar, i per no oblidar-nos de ningú, dues produccions vinculades a la localitat, com “De Hollywood a la Costa Brava” un treball de final de curs de joveníssim David Vega, estudiant a l’Escac, i que repasa els paratges de la Costa Brava on s’han rodat pel·lícules de Hollywood o “Pater” un homenatge de Claudia Vives-Fierro, al seu pare el pintor Antoni Vives Fierro, que atèn com l’ha influit com a persona i com artista. En fí, el Festival de Comèdia de Begur, es configura doncs, és un festival proper, de petit format però també de grans descobertes… jordi jové