Debat amb Elisabeth Bronfen (Universitat Zürich) i Alex García Düttmann (Universitat de les Arts Berlín)
Rares vegades un moviment s’ha convertit en viral tan ràpid com el desencadenat amb el hashtag #MeToo en tan poc temps al voltant del món.
A mitjans d’octubre, l’actriu Alyssa Milano publica #MeToo i demana a les dones que el facin servir per cridar l’atenció sobre l’abús sexual i la coacció. És una reacció a l’escàndol que envolta al productor d’Hollywood Harvey Weinstein, i en poc temps milions de #MeToo són publicats en innombrables països, provocant escàndols en empreses, governs i autoritats, i desafiant jerarquies i estructures, especialment en el camp cultural. No només la velocitat amb la qual es propaga aquest moviment és sorprenent, sinó també la velocitat amb la qual es reacciona a les acusacions que aquest revela. En un obrir i tancar d’ulls, se suspenen emissions, se censura a artistes, i els actors de les pel·lícules que ja han estat rodades són reemplaçats. Una declaració de 100 dones a Le Monde – incloent Catherine Deneuve, Catherine Millet i Ingrid Cavin –tem una nova beateria i contraposa el joc de seducció a la coacció i la violació amb un nou manifest, una de les poques accions que articulen l’escepticisme sobre #MeToo, que ara també investiga el sexisme a les obres d’art dels museus.
Com explicar el rigor amb el qual les nostres societats reaccionen davant aquests informes de fets ocorreguts, en ocasions, fa dècades? Estem ajustant comptes amb mecanismes misògins d’estructures de poder masculines d’uns altres temps?
Sobre aquestes qüestions debatran
Elisabeth Bronfen (* 23 d’abril de 1958 a Munich), professora de Llengua i Literatura angleses i presideix el Departament d’Anglès de la Universitat de Zurich. També ha sigut Professora Global Distingida a la Universitat de Nova York des de 2007. Bronfen ha publicat nombrosos assajos en els camps d’estudis de gènere, psicoanàlisi, literatura, cinema i estudis culturals, així com diversos llibres molt aclamats. Actualment viu a Zurich.
Alex García Düttmann (* 1961 a Barcelona) és filòsof i professor d’Estètica Filosòfica, Filosofia de l’Art, Teoria de la Cultura i Teoria de l’Art a la Universitat de les Arts de Berlín. Va estudiar a Francfort del Meno i París i va viure a Londres de 1993 a 2013. Recentment va ésser Professor de Filosofia i Cultura Visual al Goldsmith College de Londres. Ha ensenyat a la Universitat de Stanford, Universitat d’Essex, Universitat de Monash, Universitat de Nova York, Universitat de Middlesex i al Royal College of Art.
Moderació:
Mercè Oliva, professora agregada, Universidad Pompeu Fabra, Dept. de Comunicació
Mes info en aquest enllaç: Goethe Institute