La Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, custodiarà el fons documental de Gonzalo de Reparaz Rodríguez-Báez (Porto, 1860-Mèxic, 1939), un geògraf, historiador, periodista, escriptor i diplomàtic que va viure a Barcelona durant els anys de la Guerra Civil. El seu llegat va ser confiscat i dipositat a l’Arxiu de la Guerra Civil, a Salamanca, i ha estat restituït a la família, després d’una lluita legal.

L’hereva de la família Reparaz l’ha cedit a l’ICGC, amb una còpia digital per a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquesta donació se sumarà a la que ja va fer l’any 2005 del fons del seu pare, Gonzalo de Reparaz Ruiz, també destacat geògraf. La fusió dels dos llegats de la família Reparaz permet disposar d’un valuós testimoni de la història política i europea dels segles XIX i XX. L’inventari del fons es podrà consultar a la Cartoteca de l’ICGC i també al web de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha participat avui, juntament amb les netes María del Carmen de Reparaz y Marie Hélène López  de Reparaz,  en la inauguració de l’exposició del fons de la seva família, que es podrà visitar gratuïtament a la seu de l’ICGC fins a finals de juliol. En la inauguració també han participat el director de l’ICGC, Jaume Massó, i l’advocat de la família Reparaz, Josep Cruanyes.

Rull ha posat de manifest “l’atrocitat de l’Arxiu de Salamanca, amb un origen execrable i que encara provoca conseqüències directes, com el fet que moltes famílies no poden accedir a la seva pròpia història”. El conseller s’ha referit a la batalla judicial de la família Reparaz qualificant d’”inaudit” que “s’hagi de treballar contra aquesta bogeria ben entrat el segle XXI”. El titular de Territori i Sostenibilitat ha volgut “convidar la ciutadania a visitar i fer seva una part de la nostra història que ens va ser confiscada i guardada sota clau fins que la lluita judicial d’una família ha permès recuperar-la i fer-la pública”.

De la seva banda, el director de l’ICGC, Jaume Massó, ha explicat que l’Institut “vol aplegar llegats documentals relacionats amb el territori, perquè són eines que ens ajuden en la reflexió sobre l’espai”. En aquest sentit, “a més de mapes, som dipositaris d’arxius personals de geògrafs”, que contribueixen a ampliar el coneixement científic, com és el cas de la documentació del senyor Reparaz.