EL FICG32, EL FESTIVAL INTERNACIONAL DE GUADALAJARA (MÈXIC),
HA PROGRAMAT A LA GALA DE CLAUSURA
AQUEST DIVENDRES 17 DE MARÇ, LA PREMIÈRE INTERNACIONAL
DE LA DARRERA COMÈDIA DE VENTURA PONS, “SABATES GROSSES”.
EN AQUESTA GALA S’ANUNCIARÀ QUE EL PROPER 2018, EL FICG33,
CATALUNYA SERÀ EL PAÍS CONVIDAT.
El film té un repartiment internacional:
Joan Pera, Minnie Marx, Pedro Ruiz, Vicky Peña,
Pilar Martínez, Amparo Moreno, Robert Donaldson, Amiran Terekhov, Roser Vilajosana, Inge Ladd, Francesca Mc. Gill,
Anna Azcona, Mingo Ràfols, Lucile Brodel i la cantant Lucrecia.
NOTES DE VENTURA PONS, DIRECTOR I GUIONISTA
Al 2016 m´ha abellit filmar una segona comèdia. Tot muntant Oh, quina joia! he pensat allò del refranyer “Si no vols caldo,dues tasses”. Doncs som-hi.
Stephen Sondheim al musical “A funny thing on the way to the fòrum”– “Golfus de Roma”, a les espanyes- feia cantar a l´inici “Tragedy tomorrow, Comedy tonight”.
La tragèdia la guardo per a projectes que ja tinc enllestits per ben aviat i m´he encaparrat amb una comèdia que he escrit tot muntant l´anterior. En qualsevol país, i més en el nostre, fer riure es considera un art menor i, en canvi, a les llàgrimes se´ls hi dóna una pàtina de qualitat. Malgrat la meva afició, que em ve del teatre, per formes narratives lliures i gens convencionals, sempre m´han agradat els gèneres i no m´importa saltar d´un a un altre, d´un drama a una comèdia o de la ficció a un documental mentre m´apassioni el que explico i senti que existeix la meva mirada en la narració. La mirada del director.
També he pensat en Billy Wilder “Si vols dir-li a la gent la veritat, sigues divertit o et mataran”. Tot el que explico és la veritat de la que he sigut testimoni els darrers 26 anys. I com que la realitat és més forta que la ficció, poso per testimoni a tots els veïns del barri que aquest embolic que espero diverteixi molt arreu és de veritat.
La part baixa de la Dreta de l´Eixample de Barcelona és un barri molt tranquil i senyorial. Sabates grosses està basada en fets reals del molt que han viscut i sentit les parets de la Casa de les Columnes al xamfrà de Casp amb Bailèn, de l´edifici del davant, de l´església dels Dominicos d´Ausiàs March. El més lluny que veurem és la Plaça de Catalunya,el Parlament i el Passeig del Born.
Una comèdia coral: l´aristòcrata sense un ral de profundes conviccions religioses, la seva filla d´esquerres que li canta les quaranta, la senyorassa amb un passat turbulent, el frare dominic un pèl bandarra, amic d´una cantant cubana, però que no pot fer-s´ho amb una mulata caribenya, amb un fill negre com un carbó independentista català. I les dues porteres valencianes amigues que s´ho expliquen tot. l´escocesa filla de l´atracador del tren de Glasgow, amagada darrere tres personalitats, idiomes i un munt de passaports, el seu pèrfid nebot que la persegueix amb el seu amant, un peça rus, les dues bessones americanes a la recerca de jovenets, la mestressa lesbiana del bar molt de moda, l´ex-agent del Cesid, els serveis secrets espanyols, camuflat en els Mossos d´Esquadra, descobert per un col.lega valencià…
La multiculturalitat de la capital catalana dona per molt. L´humor en les seves diverses formes permet sòlids nivells de provocació difícilment imaginables en el drama. Una bona constatació que cal tenir en compte quan et proposes un tema.
Drama o comedia?
Tant per tant, Sabates grosses! I m´agrada més riure que plorar!
Tornar a la comèdia, i amb aquests actors, quin plaer per a tots!
“SABATES GROSSES” S´ESTRENARÀ ALS CINEMES EL PROPER MES DE MAIG
