L’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) de la UPF ha organitzat aquest proppassat dimecres la jornada “10 anys de transformació de l’audiovisual” que oferí una àmplia panoràmica de la situació present i reptes de futur de la producció, distribució i difusió audiovisual catalana, comptant amb alguns dels seus màxims representants.
El director de l’OPA, Joan M. Corbella, després de fer un repàs de l’evolució de la indústria audiovisual des del 2006, apuntà sis grans preguntes en relació al futur del sector, immers en grans transformacions vinculades a la seva plena digitalització i a la globalització del seu mercat: Quines haurien de ser les polítiques de foment de la producció audiovisual; quin hauria de ser la funció dels prestadors públics a l’era digital, pensant molt especialment en TV3; el paper que han de jugar els productors independents; si el mercat únic digital plantejat per la Comissió Europea és una bona resposta de la UE als canvis profunds del mercat audiovisual; si els serveis de VOD, OTT… són la solució a la pirateria a internet; i si el futur del consum audiovisual passa per un model combinat de serveis VOD més serveis de transmissió en directe, o la televisió lineal té encara futur.
Posteriorment, Carles José Solsona presentà els eixos bàsics del seu voluminós estudi “Desigualtats en els resultats a taquilla dels films de la UE“, que ofereix els resultats comercials de prop de 13.000 pel·lícules europees des del 2002 al 2013, fent una detallada comparativa de les dades tant de la taquilla cinematogràfica catalana com dels films catalans. Entre d’altres conclusions, l’autor assenyala que els films de producció catalana van sumar 136 milions d’espectadors durant aquests anys, i que l’aportació inversora estrictament catalana va sumar uns 1.800 milions d’euros, que representa un 28% del total de l’actual Estat espanyol. A nivell de temes importants pendents, Carles José Solsona indicà el gran interès d’estudiar com fomentar les vendes internacionals del nostre cinema, així com de la necessitat de disposar d’un servei d’estudis de la cinematografia catalana que aporti totes les dades necessàries sobre aquesta estratègica indústria cultural.
La jornada finalitzà amb una taula rodona sobre “expectatives de futur per a la producció audiovisual catalana”, en la que participaren representants del món de la producció independent -des de les associacions PROA i PAC a la multinacional Endemol Shine- fins al sector de la difusió -TV3 i la plataforma VOD Filmin. Raimon Masllorens (PROA) reclamà, davant la paràlisi del sector de la producció independent, que l’anunciat pla nacional de l’audiovisual esdevingui aviat una realitat, i que TV3 pugui disposar dels recursos complementaris dels que hi pugui aportar l’ICEC, tot defensant que els diners que aporten les administracions públiques generen uns beneficis fiscals posteriors superiors al 300%, així com apostà per una especialització de la producció catalana per a fer-la més competitiva internacionalment. En aquesta demanda d’assolir un marc estable de finançament del sector hi coincidí Joan Ginard (PAC). Jordi Serra, actual responsable del canal 33, argumentà la necessitat que TV3 reforci els seus continguts que li permetin adreçar-se als diversos públics televisius. Juan Carlos Tous (Filmin) advertí que a les plataformes internacionals de VOD (Netflix…) les produccions cinematogràfiques catalanes de més èxit tampoc són accessibles, i que amb elles hi ha el risc d’una homogeneïtzació de l’oferta audiovisual pel que fa als continguts. Finalment, Jordi Bosch (Endemol Shine) subratllà la preocupació de les cadenes televisives de la marxa d’una part de la seva audiència a noves pantalles de consum audiovisual, així com el problema que el duopoli televisiu espanyol de Mediaset i Atresmedia està deteriorant la competència i la creativitat en les produccions. Bosch, com altres abans, apostà per la necessitat d’internacionalitzar l’activitat de les productores catalanes, i de complementar el panorama televisiu català amb un oferta privada competitiva que comptés amb suport públic. Una de les conclusions de la taula és que el conjunt del sector audiovisual català s’ha de trobar en actuacions conjuntes i fer sentir la seva veu davant la resta de sectors, públics i privats implicats.
L’acte ha servit per commemorar els 10 anys de la seva posada en marxa de l’OPA, impulsada pel Dr. Josep Gifreu, com a organisme universitari d’estudi de la realitat del sector de la producció audiovisual del nostre país, però sempre mirant a les dinàmiques internacionals. Juntament amb l’Institut de la Comunicació (In-Com) de la UAB -creat a finals del 1997- conforma l’espai acadèmic d’anàlisi del món de la indústria de la comunicació i l’audiovisual de Catalunya.
