De tots els “formats televisius” d’entreteniment els lliuraments de premis possiblement són els formats més complexes: cal resultar mínimament divertit, sense se txavaca, cal que la cerimònia tingui un ritme, cal que els acudits tinguin a veure amb els premis que es donen… Complicat. Els lliuraments de premis estan més en la línia “dia de la marmota” en que uns i altres guanyadors repeteixen llistes interminables d’agraïments als equips, als familiars, als veïns…L’anti-espectacle… Per això el millor que pot passar en una gala de lliurament de premis és que sigui àgil, que els premis vagin ràpids, que tot plegat tingui un cert “glamour” etc…
Les Gaudis d’enguany, amb el seu format de musical han estat prou entretinguts: un bon domini de la “mise en scène” dels presentadors ha fet que què l’acte pogués resultar acceptable. Alguns acudits estan al llindar del que fa riure o no… A mi personalment comparar els aplaudiments al conseller amb els aplaudiments al cavall de “Pa negre” no em fa riure… però també imagino que no és fàcil trobar “gajs” i intento ser condescent…
Fins aquí hem parlat de les formes. Cal parlar també del “fons”: Realment aquesta any la gala ha estat pol·lèmica: El conseller Mascarell ha dit que no li havia agradat gens. Quan ell diu que en les retallades el cinema ha estat dels que han sortir millor parats… Cal anar llavors, a les xifres i efectivament el cinema no ha sofert retalls com el que proporcionalment han tingut altres sectors… Amb això té raó… Però una segona crítica del Conseller al “gaj” de la corrupció dels polítics, aquí no puc donar-li la raó perquè en el numero en qüestió es parlava de personatges molt concrets, com ara Millet, com ara Macià Alavedra o Prenafeta, precisament de la corda dels qui ara estan al poder, o Undargarin… No crec que s’estigui dient que tots els polítics són corruptes, ni és això el que s’acaba entenent. Jo almenys no vaig fer aquesta lectura…
