La Associació Cultural L’Ull Anònim, va explicar-nos en roda de premsa al Institut Francès les raons per les quals donnm per acabada la “Mostra de Cinema Africà a Barcelona i comentar les pel·lícules que projecten en aquesta edició del festival, que té lloc de l’1 al 4 de desembre, als cinemes Girona.

Per començar, els representants de l’entitat van agraïr els qui han donat suport durant aquests 16 anys a la Mostra i en preguntar-los perqè ho deixen ens van dir: “Ens anem abans que no quedi més alternativa que anar-nos. El canvi de data no va ser voluntari. No va quedar més alternativa per la incertesa sobre les subvencions, que finalment van ser aprovades quan quedava poc marge per organitzar la Mostra. La situació no era nova, la vivim l’any passat i demanem un préstec. Aquest any decidim ajornar la data de la Mostra. En aquestes condicions no es pot desenvolupar un projecte que en els últims anys s’ha ampliat a Àfrica, passant de la difusió cultural a desenvolupar projectes de cooperació en aquest continent”.
Van anomenar també, activitats de L’ull que s’han fet en aquests anys:
En difusió cultural, la realització de nombroses activitats de difusió del cinema africà a Espanya, a destacar dues edicions de la Mostra de cinema africà de Madrid i deu de la programació de cinema “Àfrica imprescindible” a Pamplona. En difusió comercial i producció: recolzament a la comercialització de “Mme Brouette” i “Bamako” a Espanya i amb Moussa Touré coproducció del llargmetratge documental (“Nosaltres”, 2006) i els treballs dels nostres alumnes de Documental i Guió: 9 curtmetratges documentals i 6 curtmetratges; els tres últims curts es presentaran aquest any en la Mostra. Epl que fa a la cooperació cultural: a Senegal coorganitzen amb Moussa Touré, el seu festival de documentals “Moussa Convidi” i en aquest mateix marc desenvolupen amb ESCAC una formació en Documental i paral·lelament, una formació en Gestió Cultural. D’aquesta última va néixer el nou projecte. que porta dues edicions, Tradifest, un festival de músiques tradicionals d’Àfrica de l’Oest, que convida anualment a músics catalans a participar en aquest intercanvi musical.
Van crear també el Master d’Escriptura Cinematogràfica amb la Universitat Sant Louis de Senegal, fruit de col·laboració amb UGB (Université Gaston Berger), ESCAC i el cineasta Moussa Touré; el Master està destinat a alumnes de Senegal, Mali i Mauritània.
A més, organitzen Setmana del cinema català a Casablanca, Festival de cinema africà a Andorra … col·laboracions amb Colòmbia… i sense tenir cap relació amb la Mostra, hi ha altres projectes que es gestionen des de l’Associació, en el camp del desenvolupament agrícola.
Els últims canvis, tant econòmics com a polítics i en particular, el del govern central (en relació amb la cooperació, el nostre finançament prové de AECID)comportarà una remodelació de la política de cooperació internacional, deixarà el projecte amb poc futur. En el cas de la Mostra, la inestabilitat del pressupost afecta a la programació de pel·lícules, la presència de directors i tot el procés que hi ha entorn de l’organització logística de la mateixa.
Des del seu punt de vista i davant aquesta perspectiva, han cregut que la decisió mes encertada, de cara al públic que ens ha seguit durant tots aquests anys, és oficialitzar el seu comiat.

CRISI TAMBÉ Al CINEMA AFRICÀ
A banda, i per acabar-ho d’arreglar, també hi ha les conseqüències directes de la crisi que afecta al cinema africà on els països considerats potències en producció cinematogràfica, com el Marroc, Sud-àfrica i Egipte, estan seriosament afectats en el que té veure amb la producció de pel·lícules, situació que ha copejat directament a alguns dels habituals col·laboradors de la Mostra.

Al Marroc només queden tretze sales de cinema i a Senegal ja no queda cap. Per tant, el format tradicional per veure el cinema ja no existeix, en canvi, s’enforteix el format televisiu. A excepció de Gabon, des d’on ens arriba aquest any una gran producció,”Li collier du Makoko”, de Henri Joseph Koumba Bididi.

Com a notícia podem avançar, que per a l’any que ve s’esperen dues bones produccions, format llargmetratge, de cineastes ja coneguts en la Mostra: el senegalès Moussa Touré i el franc-senegalès Alain Gomis. Però poc més, hi ha molta inseguretat tant en la producció cinematográfica com en la difusió.