chico y rita – trailer
Chico i Rita: Una joia per gaudir
(Pepe Méndez)

En els genèrics d’aquesta última producció de Fernando Trueba, apareixen massa noms il·lustres, representant de diferents camps de l’art, com per deixar de destacar-la, entre moltes altres pel·lícules espanyoles,que s’han estrenat en darreres dates. Encara que tampoc ho fem per les signatures que apareixen en els seus crèdits, sinó per la labor esplèndida de cadascun d’ells, i el seu equip de treball en l’elaboració del film i del resultat final en el seu conjunt.

La resultant del treball en col·laboració de tots aquests artistes és oferir-nos una obra plena de passió, sensualitat, erotisme, colorit, nostàlgia i arravatament musical que, per moments, ens fa contenir l’alè per embolicar-nos en el perfum que desprenen uns personatges animats –tan reals i atractius com els de carn i os- interpretant unes immortals i reconegudes melodies amb un gust exquisit.

De la narració literària s’encarreguen I. Martínez de *Pisón i F. Trueba, que elaboren una història d’amor, de trobades i desencontres, passions i desenganys, que li ve com a anell al dit als romàntics temes de bolero que s’interpreten en la pel·lícula. Convencional argument que serveix per recrear-nos a l’entorn d’un musical. En aquests casos no es demana molt mes, no obstant això, s’han preocupat d’introduir alguns ingredient de reflex social de l’època, tant en la Cuba pre i post-revolucionària, com el reflex que es dóna del poder segregacionista dels opulents EUA.

Chico és un jove pianista cubà que escriu cançons i sommia amb triomfar, coneix a Rita, una incipient cantant de força vital *arrolladora i meravellosa veu, que creu poder conjugar amb les melodies de Chico, i tots dos queden atrapats en l’amor. Però l’èxit de la música, que els uneix en cos i ànima, la gelosia, i alguns malentesos, també, els porta a separar-los.

La història es desenvolupa durant diverses dècades, a partir del 1948, recreant-se en l’ambient musical que es donava en l’Havana durant la dictadura de Batista i l’entrada de la revolució de Castro, així com l’eclosió i influència que aquests ritmes van tenir en la música negra nord-americana.

Xavier Mariscal, que intuïm que alguna cosa va tenir a veure en el guió, en unes declaracions a la premsa àmplia una mica més la intenció del projecte. Diu: “és un bolero típic en el qual es reflecteix el món anglosaxó i el llatí. Volem mostrar l’evolució de la música llatina i com aquesta impregna a la música anglosaxona quan arriba a Nova York. I explicar perquè a l’Havana, les balconades estan obertes de bat a bat i perquè a Nova York, les finestres són de guillotina i neva”

Els principals llocs pels quals transcorre aquesta història són: l’Havana, Nova York i Las Vegas. En els escenaris d’aquestes tres ciutats plenes de colorit i vida nocturna, escoltem fascinats a Bec Valdés en el paper de Chico i, un esplèndid rosari d’interpretacions preparades per aquest artista, entre els quals destaquem a Cachao, Consuelo Velázquez (besaem mucho), Álvaro Carrillo (Sabor a mi), Estrella Morente, en el tema central de la pel·lícula (Lyli), a Fred Col·le -Nat King Col·le- i a Idamia Valls, entre d’ altres, en el paper de Rita. En aquesta barreja de músiques afrocubanes i jazz, trobem des de Dizzy Gillispei o Col·le Porter, fins al malmès rei de la percussió, Chano Pou, en fi, un meritori monument musical.

El disseny i l’animació de Mariscal guarda un estil personal impregnant en els personatges un perfecte estat d’ànim adequat a cada moment emocional, però a més, transmet unes sensacions que van més enllà del dibuix animat. En altres ocasions empra tècniques més sofisticades per oferir-nos unes imatges que són pura representació fotogràfica, sobretot en els plànols generals exteriors o en alguns moviments de masses. Ens queda la sensació d’estar veient sempre el dibuix dinàmic i viu de Mariscal, però la seva atmòsfera guarda un aire de retrat pictòric de tradició modernista, que recorden els que reflectien els ambients mediterranis dels carrers i locals de Barcelona, en les pintures de Rafael *Barradas i Torres García, en les primeres dècades del segle passat. Amb tot això, la pel·lícula et transporta al sensual món de l’Havana dels anys 50 i quedes atrapat amb summa facilitat en l’atmosfera de l’època com si estiguessis vivint la seva sensualitat, bellesa i colorit.

Com a informació paral·lela, afegir que la productora ha organitzat uns Forums en FNAC de Madrid, La Illa, de Barcelona, i en Donostia, amb la presència dels creadors F. Trueba i X. Mariscal, per parlar sobre el procés creatiu.

També està prevista una exposició itinerant per diferents ciutats en la qual es mostraran dibuixos que Mariscal va realitzar en el procés de creació pels carrers de l’Havana i de Nova York, així com esbossos de personatges de la pel·lícula, vinyetes i Story-Boards originals.

Pepe Méndez