Tot i que el seu nom real és “Journèes Cinematographiques de Carthage” és un autèntic festival de cinema, un dels tres més importants que se celebren en el continent africà.. Va ser creat el 1966 i el seu mentor va ser Tahar Cheriaa, un dels grans teòrics del cinema àrab que llavors exercia de director de cinema al Ministeri de Cultura de Tunicia. Ell va voler potenciar amb el festival, el cinema africà però especialment el magrebí. El festival se celebra a la capital de la nació però adopta el nom de Cartago com a símbol d’aquell passat gloriós que va conquistar mitja Europa i del que ara només queden unes ruïnes acuradament conservades a uns vint quilòmetres de la capital. La ciutat de Tunísia és una de les més representatives de la realitat del país, potser la més occidental del Magrib. Les Journées s’han convertit en una ocasió única de veure, comprar i vendre cinema dels països d’aquest vast continent on cada nació té la seva especial manera d’enfrontar-se amb la complexitat de fer pel•lícules, mediatizades per l’auge de l’audiovisual i el predomini de Hollywood. . En aquesta edició, en les tres seccions oficials del festival (llargmetratges, documentals i curtmetratges) es van presentar films d’ Africa del Sud, Algèria, Egipte, el Marroc, Kenya, Líban, Uganda, Síria, Txad, Camerun, Uganda, Mali, Senegal, Palestina, Etiòpia, Líbia i naturalment, Tunísia. És un autèntic aparador, una delícia per a paladars occidentals que hem pogut veure, a través de les reaccions del públic, o dels premis, les diferències de criteri que existeixen a l’hora de jutjar les pel•lícules. En aquesta zona geogràfica, amb països supeditats a la censura política o religiosa, es valora més la gosadia dels directors a afrontar temes socials – com el rol de la dona, per exemple – que no la forma en què es narren. Cartago 2010 ha estat en aquest any de crisi un fidel aparador del que es cou en la seva heterogènia cinematografia.