A banda que el director del festival de cinema de Sitges, Ángel Sala, ens expliqués detalls de l’ edició d’enguany, varem voler saber, també, la seva opinió sobre qüestions més generals del cinema, així que d’entrada l’abordem preguntant-li la seva opinió sobre l’última Llei de cinema, en la qual Ignasi Guardans té un important paper, però que està sent molt discutida per alguns sectors de la indústria.

Ángel Sala.- Em sembla una llei que s’ha consensuat i crec que per veure-hi resultats cal donar-li una mica de temps. En qualsevol cas, és una llei que havia de fer-se i que aquest any no ens afecta directament, ja veurem com avança… Sé que hi ha sectors a qui no els ha agradat, així que caldrà consensuar-la amb tots, sobretot amb distribuïdors i exhibidors que són els que, sembla ser, els afecta més negativament al seu negoci.

Pepe Mendez.-El festival de Sitges és bàsicament de temàtica fantàstica, tots ho sabem… Aquesta és la seva peculiaritat, per la qual és reconegut mundialment, però aquest és un país en el qual difícilment es poden produir mes d’una o dues pel•lícules d’aquest gènere a l’any, bàsicament pels alts costos d’aquest tipus de cinema, així que és un bon aparador per presentar pel•lícules americanes però poc representatiu del nostre cinema.
No creus que s’haurien d’obrir noves seccions en les quals tingués més representació el nostre cinema?

Ángel Sala.- Home, crec que mes representat que està és impossible! Aquest any tenim més de dotze pel•lícules catalano-espanyoles, títols que poden estar en altres festivals com, “Pa Negre” o “Aita”. De totes maneres el gran error seria presentar pel•lícules catalanes o espanyoles solament a Catalunya o a Espanya. Escollir-les perquè són catalanes en comptes de perquè són bones…Les pel•lícules de qualitat tindran cabuda no solament en el Festival de Sitges si no en molts altres festivals. És bó que les nostres pel•lícules estiguin a Berlín, a Cannes o a Venècia. Es bo per al nostre cinema que pel•lícules com “Agnòsia” o “Els homes blaus” s’hagin vist a Toronto, a Austin o a Venècia. Crec que hauríem d’estar molt contents en que el millor cinema que s’ha fet hagi estat reconegut en altres llocs… és per reflexionar-ho. El fet que a Màlaga, “Herois” hagi guanyat molts premis és significatiu. Aquesta és una pel•lícula que nosaltres ja passem aquí en una sessió especial. Crec que estem en un moment molt potent.

P. M: Centrant-nos específicament en l’edició d’aquest any hi ha seccions noves o seguiu amb les mateixes línies d’edicions anteriors?

A.Sala .- Novetats poques. Hem reforçat una mica la secció PANORAMA per fer-la una mica més competitiva. Hi havia moltes pel•lícules interessants que de vegades
no entren a la secció principal i aquí tenen la possibilitat d’exhibir-se, produccions que tenen bastant interès i que d’altra manera no seria possible veure… Després tenim la secció “NOVES VISIONS” que ha despertat molt interès, sobretot en la gent jove que està a les escoles… alguns d’ells amb el temps s’incorporen a la indústria i els interessa tot allò que aporta novetat al cinema. Per cert que, penso que les millors escoles de cinema d’Espanya estan a Catalunya, i això també ha influït en la salut del cinema que es fa aquí… com ESCAC, La Pompeu o La Ramón Llull,…

P. M. – També l’EMAV…

A. Sala.- …Exactament, la qual cosa implica que molts dels directors i tècnics futurs surten d’aquí amb una preparació considerable.

P. M. –Precisament, parlant d’escoles i els premis “nova autoria” no es podria donar més difusió al excelent treball que fan aquests joves en els seus centres de formació?

A.Sala.- Home, tampoc és la part principal del Festival, i aquí almenys els dediquem un espai. És clar que si vas a Berlín o a Cannes et trobes amb coses semblants, però, clar, no poden tenir la repercussió que tenen altres seccions, encara que haig de dir-te que intentem millorar-ho cada any. També és una qüestió del públic, aquesta aparent falta d’atenció passa també amb els curtmetratges, no els d’escoles, sinó fins i tot amb els que van la secció oficial, doncs solament interessen a un reduït sector de gent i potser, als professionals.

P. Méndez.- Quina atenció dediqueu als nous realitzadors?

Ángel Sala.- Crec que és un festival eminentment dedicat als nous realitzadors. Cada any ens bolquem més amb les òperes primeres. Difícilment trobaràs un altre festival amb mes representació de joves valors.

P. Méndez.- A part de les pel•lícules a competició quina és la secció que més interès desperta en el públic?

A. Sala.- Crec que l’interès està molt repartit en diferents pel•lícules de diverses seccions, no sempre les pel•lícules que més interessen són de la secció oficial. De vegades altres films que es projecten en altres apartats desperten més interès que moltes que van a competició. Tenim la sort que al Festival assisteix un públic molt selectiu que demana una carta gairebé personalitzada, així que intentem reunir una varietat de produccions molt àmplia i diversa, per satisfer els gustos d’un ampli ventall de públic. El resultat és que totes les seccions estan pràcticament plenes. De vegades seleccionem pel•lícules no de molta difusió, però sí que hagin tingut repercussió o impacte, encara que sigui en públics minoritaris.

P. Méndez.- Què passa amb el cinema clàssic?

A.Sala.- Nosaltres fa ja un temps que hem prescindit de programar secció retrospectiva ja que ens resultava dificultós i car, a causa de la gestió de filmoteques i lloguer de còpies. Després està la dificultat de tenir poc espai per a això. Aquí aquest any tenim la pel•lícula de referència que és “El resplandor” de Kubrick. Serà una còpia íntegra que correspon a la que es va estrenar en USA. També portem “L’exorcista” en una còpia remasterizada amb so digital que és un plaer veure-la.

P.Méndez.- Abans em parlaves que us falten espais. Manquen sales de projecció adequades al Festival de Sitges?

A.Sala.- Jo sóc poc ambiciós en això. Bàsicament crec que fa falta una bona sala. Una sala no gaire gran, d’uns cinc-cents espectadors, que permetria donar un millor servei a tots, especialment a la premsa. Com estem en temps de crisi em conformaria amb això. Ara com ara no demano gens més.

P.Méndez.- Pots donar-me un avanç de les coses més importants que trobarem en el Festival aquest any?

A.Sala.- Tenim una inauguració molt important en la qual es projectarà com a estrena a Europa “Els ulls de Julia”, pel•lícula que crec que serà molt important en la taquilla espanyola d’aquest any. També podrem veure “Agnòsia” d’Eugenio Mira. En “Noves Visions” i com a sessió especial es projectarà “Finisterrae”. En l’apartat més professional s’ha organitzat una trobada de coproducció entre la indústria catalana, la brasilera i la italiana.
També destacaria la reconstrucció que s’ha fet de Metròpolis, el pase de “El resplandor”; un premi honorífic a Joe Dante; la presència d’estrelles com Rebeca De Mornay, etc., tot i que a nosaltres no ens va tant això de la catifa vermella i preferim, millor, que el públic s’ho passi bé.

P.Méndez.-…Però hi haurà catifa vermella….?

A.Sala.- Per descomptat, i moments de glamur també, amb Belén Rueda, Mario Casas, Vincent Cassel, i l’esmentada Rebeca De Mornay, entre d’altres.

P.Méndez.- Com creus que ha canviat el Festival en els últims deu anys?

A. Sala.- Crec que ha canviat en molts aspectes, però el més important ha estat que hem recuperat al públic. La principal força d’aquest Festival, així com el seu principal aliat ha estat el públic. Va haver-hi uns anys que per diferents motius ho havíem perdut. Semblava un Festival d’esquena al públic. Ara puc dir que hem recuperat l’espectador, la gent que ve a gaudir del cinema. Això és el que considero el canvi més important, retornar-li la seva pròpia identitat que és tornar a familiaritzar-lo amb el públic. Per a això hem reforçat molt la programació del Prado i del Retiro que, encara que són cinemes petits creen una atmosfera amb la qual el públic s’identifica molt. Sitges és un lloc especial per a la convivència, amb una identitat reconeguda, d’aquí la idea de no voler imitar a altres festivals, en tot cas, són ells els que han d’imitar-nos a nosaltres.

Pepe Méndez