La 6ª edició del Festival FICARQ, cinema i arquitectura, s’ha celebrat a Madrid entre el 20 i el 24 de novembre. Al marge de les coincidències en dates i la sensació que tot ha estat molt apressurat (paraules d’una representant de la Diputació de Madrid), val la pena destacar, com vaig dir en edicions anteriors, la qualitat dels materials, l’oportunitat dels seus encontres, xarrades i col.loquis, així com les seues pel.lícules, en secció oficial ficció (on sobreeixia la grega Pity, opera prima de Babis Makridis), secció oficial documental -sense excepcions de metratge-, secció informativa…Les seus tríades van ser la Universitat, la sala Coam, el Círculo de Bellas Artes i l’escola Camilo José Cela. Hi van haver xarrrades d’Eduardo Leira, Curro Muñoz -de De Luxe-, de Juan Carlos Arnuncio, Miguel de Guzmán, Rocío Romero, Nilo Rodis, i una taula redona, moderada per Fernando Colomo en la qual intervenien Puerto Collado, Pilar Revuelta i Clara Ibarrola, entre altres.
Després de dos anys a Avilés, un a Oviedo i dos a Santander, fa la impressió que Madrid pot representar l’estabilitat buscada. Però falta públic, el calendari no és gens afortunat i la promoció destaca per la seua absència. Molts factors dels que depén encara aquesta magnífica mostra. Com a prova d’això, la presència en el jurat del cineasta Alfonso Albacete, i els premis Puente entre las Artes, atorgats a Nilo Rodis i a la Fundación Arquia (banca, filmoteca, videoteca, etc…).
Antonio Llorens
