YAKARTA — Entre la derrota i la redempció
Crítica dels tres primers capítols vista al Serielizados Fest 2025. La serie arriba a Movistar+ dijous.
La sala 5 del cinema Aribau, gairebé plena durant la projecció, acollia l’estrena de Yakarta, la nova sèrie original de Movistar Plus+ presentada dins el Serielizados Fest. Creada per Diego San José i dirigida per Elena Trapé, la sèrie està produïda per 100 Balas (The Mediapro Studio) i Buendía Estudios Canarias, dues productores que consoliden la seva aposta per la ficció d’autor dins de l’ecosistema de plataformes espanyoles.
Després de l’excel·lent acollida de Celeste (2024), Trapé i San José tornen a unir esforços per explicar una història de pèrdua, fracàs i redempció a través de José Ramón Garrido, un exjugador olímpic de bàdminton interpretat per Javier Cámara, i Mar, una adolescent promesa del mateix esport a qui dona vida Carla Quílez. La seva relació, marcada per la distància i la desconfiança inicial, apunta a convertir-se en una de les parelles més interessants de la ficció televisiva recent.
El to de Yakarta oscil·la entre la comèdia i el drama, una barreja que defineix l’univers creatiu de San José. Tot i que els tres primers capítols projecten una sèrie encara en construcció, es percep la voluntat d’oferir una mirada irònica i tendra alhora sobre aquells que, com diu el seu autor, “perden fins i tot quan guanyen”. Trapé, amb una direcció sòlida i propera a la seva sensibilitat de Celeste, troba en Cámara un protagonista que combina desgast i humanitat amb naturalitat, i en Quílez una revelació plena de presència i caràcter.
🎬 Més crítiques del SERIALIZADOS
El Serielizados s’obre amb Anatomía de un instante, la gran producció de Movistar Plust amb Álvaro Morte que reviu la tensió del 23-F (Crítica)
En l’apartat tècnic, la fotografia i la posada en escena mantenen una línia discreta, sense grans riscos visuals, però coherent amb el retrat modest i humà que proposa la sèrie. Es nota el treball de guió i una realització pensada, que busca credibilitat més que lluïment. El resultat, almenys en aquests tres capítols inicials, és una proposta sòlida, amb moments d’humor ben trobats i una sensibilitat que connecta amb el públic que ja va gaudir de Celeste.
S’hauria de veure?
De moment, Yakarta promet més del que mostra. No és una gran sèrie, però sí un títol interessant dins la producció espanyola actual, amb un guió intel·ligent i un duo protagonista capaç de créixer cap a una ficció de més profunditat emocional. Una valoració provisional de 3 sobre 5.
— Rep cada setmana notícies, crítiques i agenda de festivals al teu WhatsApp.
➡️ Subscriu-te gratis aquí
