Transhumant és un Festival diferent ja que no té una seu física i estable: Des de meitats de setembre fins a novembre, el Festival arribarà a vint-i-tres municipis de Catalunya. Sovint són pobles sense un cinema estable als que Transhumant, certamen de cinema i també de fotografia, porta pel·lícules compromeses amb la transformació social i els públics allunyats de la cultura per condicions geogràfiques o socials. Transhumant, gràcies a l’energia del seu director Joaquim Roqué i el seu equip honora el seu nom i apropa el cinema a pobles, micropobles i col·lectius vulnerables. El Festival aconsegueix crear així experiències culturals en espais singulars com ara refugis de muntanya, places medievals, residències de gent gran o balnearis en desús que van ser hospitals de guerra, com és el cas del Balneari Montagut, enguany.
A través de llargmetratges, curtmetratges i reportatges de fotoperiodisme, l’edició 2025 de Transhumant Festival recorrerà temes diversos com la memòria històrica i la identitat, les tradicions i el patrimoni immaterial, les migracions, el racisme, els drets LGTBIQ+ o la lluita mediambiental, amb la voluntat d’obrir la mirada i transformar consciències.
En Joaquim Roqué, a la presentació del Festival als Cinemes Verdi ens ha explicat que “el programa que proposem és una aposta per fer valdre els drets culturals de les persones que viuen en poblacions rurals i col·lectius vulnerables. Estem segurs que tothom trobarà sessions que el commouran i el faran obrir la mirada per entendre millor el lloc on vivim”. En aquesta presentació que conduïa el periodista i crític cinematogràfic Eduard de Vicente, es va projectar el llargmetratge La primera escuela (Louise Violet), que s’ha estrenat a sales en aquests dies, i el curt A Fear Not Fear Itself.
Inauguració a Ripoll
La sessió inaugural tindrà lloc el 19 de setembre al Casal Cívic i Comunitari de la Devesa del Pla de Ripoll. L’acte, presentat per l’actriu Gisela Figueras, inclou les projeccions d’A dos velas, City of pigs i Errotatiba, tres peces que parlen de resistència ciutadana davant l’abús de poder, de la fragilitat de les comunitats urbanes i rurals i de la necessitat de mantenir viu l’esperit col·lectiu davant les adversitats. També s’hi presentarà aquella tarda el reportatge Els rostres de l’odi, del fotògraf Jordi Borràs, que denuncia l’auge de l’extrema dreta a Europa i que rebrà el Premi Transhumant 2025 al millor treball de fotografia compromesa.
Jordi Borràs – Foto: Francesc Melcion
També al Ripollès destaca la trobada entre una desena de joves tutelats i migrats sols, vinguts del Nord d’Àfrica i de l’Àfrica subsahariana, amb alumnes de cinc instituts de la zona. Per sisè any consecutiu, aquests joves, que conviuran una setmana a la vall de Ribes convidats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), es convertiran en el Jurat jove del festival. L’activitat que promou la tolerància i la inclusió en un territori marcat pels atemptats a Cambrils i Barcelona el 2017 i pel rebrot de racisme contra la comunitat musulmana. En la mateixa línia, el festival també impulsa activitats de gran impacte social i cultural al Ripollès, com la sessió dedicada als drets LGTBIQA+ amb comunitats rurals queer a Campdevànol, amb sopar popular i projecció de set curts. Cinema a la fresca al Poblenou de Barcelona en col·laboració amb el Festival Rellisquín, projeccions al cinema Zumzeig o una visita guiada als entorns dels golluts de Ribes completen la proposta d’activitats del certamen.
Sergi López i Sofía Moro, premis honorífics 2025
El festival culminarà l’11 d’octubre amb la sessió de cloenda a l’antic Hotel Balneari de Montagut, a Campelles, al cor del Ripollès. La vetllada, conduïda i animada per la transformista i drag queen Jèssica Pulla, inclourà la projecció dels films Carmela i Kokuhaku i el lliurament del Premi Transhumant a la trajectòria audiovisual i de comunicació a l’actor Sergi López. Aquella mateixa tarda, a l’església del mateix Balneari, la fotògrafa Sofía Moro, guardonada amb el Premi Transhumant a la trajectòria fotogràfica 2025, oferirà una conferència amb les imatges més representatives de la seva carrera, dedicada al periodisme fotogràfic i a la defensa dels drets humans.
Sergi López – Sofia Moro
El festival de cinema ambulant reconeix així el compromís artístic i social en el cinema, la fotografia i la comunicació. A més d’aquests reconeixements honorífics, lliurarà els guardons competitius als millors llargmetratges i curtmetratges de ficció i documental de la programació, així com el Premi a la concòrdia, atorgat per un jurat integrat per persones de diverses tradicions religioses i culturals, el Premi del públic i el Premi dels joves. En l’àmbit fotogràfic, s’atorgaran també el Premi al millor reportatge de fotoperiodisme, el Premi del concurs fotogràfic Vall de Núria i els guardons del Ral·li Fotogràfic Transhumant en les categories de millor sèrie i millors fotografies per temàtiques.
Memòria, tradició, migració, resistència i patrimoni cultural
El Transhumant Festival 2025 desplega dinou programes temàtics amb llargmetratges i curtmetratges d’arreu del món. En conjunt, la programació d’aquest any vol ser un mosaic de veus, sensibilitats i realitats diverses que, més enllà de mostrar històries, conviden a obrir la mirada i a transformar consciències. La recuperació de memòries oblidades i la restitució d’identitats es despleguen a Buscant el meu propi nom, Els buits i Bajamar, obres que retornen veus i rostres arrabassats per la història i que interpel·len sobre el deure de preservar la memòria col·lectiva. La creativitat vinculada a les tradicions es mostra a Cartapesta: El Carnaval de Fano, un viatge al cor d’una festa popular que combina artesania, comunitat i expressió artística. També hi ha espai per a la superació personal i els lligams familiars, amb títols com Cero Cuatro i Demà, que reflecteixen la força dels afectes com a motor per vèncer les dificultats. L’art com a eina de supervivència es posa de manifest a Ballant a la vora d’un volcà i Ne me quitte pas, dues obres que indaguen en la creació en contextos de devastació i incertesa.
El nostre patrimoni immaterial, sovint invisibilitzat, hi té una presència destacada amb El llenguatge oblidat, sobre els tocs de campana com a llenguatge comunitari, i La luz que nos guía, que ret homenatge als fars com a símbols de memòria i orientació. La dansa i el record d’una artista universal com La Argentina es conjuguen amb La Argentina. Lejos de las palabras i El cuarto de Luisito, que barregen biografia, art i transmissió de records. El compromís amb l’educació i amb els drets culturals es reflecteix a La primera escuela i Fear Not Fear Itself, dues peces que mostraran a la presentació del festival a Barcelona el 16 de setembre la importància de l’accés a la formació com a eina de llibertat davant l’autoritarisme.
També hi ha lloc per als relats iniciàtics, com River Returns, que parla de mites i de la innocència infantil. Els impactes ambientals i humans de la mineria emergeixen amb força a Enyorances del Rio Doce i Bajo el polvo, nuestra tierra, testimoniant la destrucció ecològica i la pèrdua de comunitats. Les migracions i els retorns a la pròpia terra són protagonistes a L’home fort de Bureng i Los cayucos de Kayar, històries que posen rostre i veu a moviments humans sovint reduïts a estadístiques. En paral·lel, la resistència femenina en temps de guerra és reivindicada amb Tres hombres no pueden ocultarse bajo la tapa de un puchero i Carmela, retrats de dones que desafien la por i la repressió. La relació amb la mort i els seus tabús, tan sovint silenciada, esdevé protagonista a Benvinguda mort i Dom, que obren un debat sensible i necessari sobre com afrontem el final de la vida i sobre la dignitat en moments de pèrdua.
La transhumància i les alternatives de vida, símbols de resistència i d’adaptació a l’entorn, són abordades a Veus transhumants i Yo, mi, me conmigo, mentre que els costos ocults de les polítiques energètiques es denuncien a Vides irrenovables i Zona Wao, que posen al descobert les contradiccions d’un model de desenvolupament que erosiona territoris i comunitats. Fora de competició, el festival ofereix una mirada sobre el territori i la memòria catalans amb Montserrat, integral 107 i L’últim arròs, i una reflexió sobre el dol i la reconciliació amb Cuatro paredes i Adiós.
La cloenda reunirà Carmela, que homenatja les dones combatents republicanes, i Kokuhaku, una mirada intimista i colpidora des del Japó contemporani. El recorregut culminarà amb Gos que borda boira endins i Els simiots, dues obres que connecten amb les llegendes ancestrals i els mites dels Pirineus, tancant el festival amb una evocació poètica i arrelada a la cultura popular.
PROGRAMES
- Programa 1 (Sessió inaugural): A dos velas, City of pigs, Errotatiba.Programa 2: La mort i els seus tabús (Benvinguda mort, Dom).Programa 3: Memòria i reparació (Buscant el meu propi nom, Els buits, Bajamar).Programa 4: Tradició i creativitat (Cartapesta: El Carnaval de Fano).Programa 5: Superació i lligams familiars (Cero Cuatro, Demà).
Programa 6: Creació en temps de devastació (Ballant a la vora d’un volcà, Ne me quitte pas).
Programa 7: Patrimoni immaterial (El llenguatge oblidat, La luz que nos guía).
Programa 8: Dansa i memòria (La Argentina. Lejos de las palabras, El cuarto de Luisito).
Programa 9 (Presentació a Barcelona): La primera escuela, Fear Not Fear Itself.
Programa 10: Mites i innocència (River Returns).
Programa 11: Impactes ambientals (Enyorances del Rio Doce, Bajo el polvo, nuestra tierra).
Programa 12: Migracions i retorn (L’home fort de Bureng, Los cayucos de Kayar).
Programa 13: Resistència femenina en temps de guerra (Tres hombres no pueden ocultarse bajo la tapa de un puchero, Carmela).
Programa 14: Transhumància i alternatives de vida (Veus transhumants, Yo, mi, me conmigo).
Programa 15: Polítiques energètiques i devastació (Vides irrenovables, Zona Wao).
Programa 16 (Fora de competició): Territori i memòria catalana (Montserrat, integral 107, L’últim arròs).
Programa 17 (Fora de competició): Dol i reconciliació (Cuatro paredes, Adiós).
Programa 18 (Cloenda): Memòria i identitat (Carmela, Kokuhaku).
Programa 19: Llegendes i mites pirinencs (Gos que borda boira endins, Els simiots).
