Aquesta setmana al Parc Audiovisual de Terrassa es roden les darreres tomes de la comèdia d’Oriol Cardús, ‘Una pistola, una bala i un ós panda’, després de set setmanes intenses d’enregistraments en més de vint localitzacions diferents.  “Una pistola, una bala…” és un llarg que pot definir-se com una comèdia surrealista que explica la història de Saul, un director de cinema que travessa un “mal moment”: Ell es veu a si mateix ja amb quaranta anys, com un creador frustrat que no aixeca les seves pel·lícules, abandonat per la seva parella i amb el compte bancari al límit… Aquesta situació depressiva canvia radicalment revòlver, una bala i una enigmàtica nota… Tot això desencadena diferents esdeveniments que canviaran completament la seva vida. A partir d’aquest moment, trobarem una boja i esbojarrada aventura amb girs inesperats, i on, com explica el mateix director “res no és el que sembla i on la realitat es barreja amb els somnis”. En aquesta comèdia als papers principals trobem Alain Hernández, José Troncoso i Teresa Ferrer, amb “cameos” de Dafnis Balduz, Petra Martínez, Emma Ozores, Patricia Conde, Carles Martínez, Mar Ulldemolins i Francesc Ferrer.

Vam estar al Parc de Terrassa on s’ha recreat un autèntic i fantàstic “piset” on es duen a terme els plans d’interior de la casa dels protagonistes. Aquí, a partir d’un sistema de rails a les parets aquestes poden córrer a conveniència per facilitar els tirs de càmera guanyant profunditat a l’espai… El director, Oriol, es mostrava satisfet del resultat aconseguit, “amb moltes ganes d’arribar a la postproducció” com ens deia… També bona part de la seva satisfacció té a veure amb la pròpia fórmula de producció que s’ha escollit: assajar les situacions i no anar amb presses de temps que desajustin el resultat.

UNA PRODUCCIÓ DIFERENT

Arribats a aquest punt, i al voltant de la producció cal dir que darrere de ‘“una pistola, una bala etc …” hi ha “Sense Parpellejar”, ​​la productora de Jordi Carbonell i del mateix director Oriol Cardús: La seva especificitat consisteix a utilitzar el sistema de desgravació fiscal “al complet”. Es tracta d’una fórmula que Jordi Carbonell ha explicat en diferents xerrades a Espanya i Iberoamèrica i que també ha comentat àmpliament en diferents tribunes i articles (especialment a la publicació especialitzada Cineinforme). De forma abreujada direm que a diferència dels sistemes de desgravació fiscal que vénen utilitzant gran nombre de produccions per completar el finançament tradicional (el ventall de subvencions, precompres, drets de distribució etc…) la fórmula que utilitza Sense Parpadear permet iniciar una pel·lícula amb el finançament solucionat a través de la desgravació “completa” fent al productor totalment “amo” del producte final… Aquesta fórmula en què Jordi és expert permet, per exemple, disposar de pressupost per fer gran nombre de còpies i promocionar la pel·lícula als circuits tradicionals… De fet “Una pistola…” és la quarta producció que realitza Sin Parpadear amb aquesta fórmula diferent de desgravació més estesa…. Explica el mateix productor que “seria bo que més productors s’animessin a utilitzar aquesta fórmula perfectament legal i que canvia completament el concepte de producció. És una aposta de futur per fer millors productes que arribin a un nombre més gran de públic”