Amb la col·laboració de Casa Amèrica Catalunya i els Cinemes Girona

7, 14 i 21 d’octubre als cinemes Girona

En aquest programa mostra l’arxiu familiar com a font de troballes, els textos escrits per una mateixa per reconèixer-se en les vides passades, la memòria personal sempre en relació amb la història d’una comunitat, descobrint allò polític en allò íntim. Les pel·lícules que formen part d’aquest programa s’han seleccionat entre les creacions més recents de ficció i cinema del real de Llatinoamèrica; les seves directores mostren un desig d’autoconeixement o descobriment de les altres mitjançant la conversa, la paraula i la imatge.

7 d’octubre | 20.00 h | Cinemes Girona

Hope, Soledad

Yolanda Cruz, Mèxic, 2021. 79’.

A l’època de peregrinació a la verge de Juquila, Oaxaca, es creuen els camins de dues dones: Hope, una jove reservada que sembla recórrer aquest territori per primera vegada, i Soledad, comunicativa i coneixedora dels costums locals, els millors camins i les maneres de marxar durant el pelegrinatge. La pel·lícula, amb la curiositat i el desig per descobrir a l’altra com a motor, obre la porta a qüestions com l’abandó i el retorn a la terra d’origen, el duel de qui es queda en contrast amb qui decideix migrar i les diferents maneres d’experimentar la solitud.

14 d’octubre | 20.00 h | Cinemes Girona

Esquirlas

Natalia Garayalde, Argentina, 2020, 70’

A la dècada dels 90, Natalia Garayalde era una nena que portava una vida tranquil·la a la localitat de Río Tercero, a Córdoba. Des que el seu pare va adquirir una càmera Super 8, la directora i el seu germà petit van filmar exhaustivament tot allò que ocorria al seu voltant – des dels moments festius fins a les converses de les seves germanes grans per telèfon-, inventant jocs al voltant de l’acte de filmar. El 1995 la fàbrica militar de Río Tercero va esclatar i va ocasionar una pluja de projectils que va matar set persones i va ferir desenes d’habitants de la zona. Vint-i-cinc anys més tard, Natalia torna a la casa de la seva infància i mira de nou els vídeos domèstics desentranyant les inscripcions que la història de l’Argentina va deixar en la memòria personal de la seva família.

21 d’octubre | 20.00 h | Cinemes Girona

Delia

Victoria Pena Echevarría, Uruguai i Argentina, 2021. 71’.

Una tarda, Victoria Pena Echevarría era de visita a casa del seu amic Santiago quan va sentir la mare d’aquest, Delia, preguntar-se si alguna vegada havia estat feliç. La directora es va adonar que coneixia a la perfecció la història del pare del seu amic, represaliat polític condemnat a onze anys de presó durant els anys vuitanta, però mai no s’havia preguntat sobre la vida de la seva mare. Durant aquesta dècada d’absència, Delia s’havia dedicat a criar els seus fills i a escriure poemes que ningú va llegir. La pel·lícula fa d’aquests textos l’eix a través del que descobrir allò que suporta la persona que es queda en segon pla, desenvolupant tasques de poc reconeixement en els àmbits polítics i dels activismes. També parla sobre l’escriptura com a forma d’autoconeixement i font de satisfacció.

Més informació aquí