Dijous, 11 de novembre, el club de debat d’ÀreaVisual.cat organitzà la seva segona trobada virtual, dedicada aquesta a analitzar quines oportunitats per al sector hauria de plantejar la futura llei de l’audiovisual de Catalunya. Una futura legislació sobre la qual el Govern ha obert una consulta pública, prèvia a la redacció del seu avantprojecte, i que finalitza el proper dilluns 15.

De les intervencions en aquesta taula rodona, presentada per l’editor del portal, Jordi Jové, en van sortir les següents reflexions i propostes, que han estat trameses a aquesta consulta pública:

  • Sembla que no s’ha optat per una Llei globalitzadora de tot l’audiovisual, sinó que només es volen abordar algunes qüestions concretes. Segurament el motiu és que s’està a l’espera de conèixer com s’aplicarà la Directiva europea de Serveis de Comunicació Audiovisual a la futura Llei estatal; i a partir d’ella es veurà quines serien les matèries on sí que entraria la futura llei catalana.
  • Es comparteix un dels objectius assenyalats al text de la consulta: el foment a la producció, distribució, exhibició i emissió de continguts en català.
  • Es destaca que el text de justificació de la consulta posa molt d’èmfasi amb l’activitat sancionadora. Es considera oportú i que cal tenir-ho present, ja que si no lleis com la del Cinema del 2010 acaben resultant “paper mullat”. Però es considera que tan important com l’activitat de control de l’administració és l’impuls de codis d’autoregulació o de bones pràctiques professionals (sostenibilitat, igualtat de gènere….). En aquest sentit, es valora positivament iniciatives com la del «codi de bones pràctiques de l’actor en l’audiovisual», tot i que no es va entrar a analitzar el seu redactat en concret.
  • Es considera rellevant que a l’escola i en altres espais formatius de la societat existeixin programes d’educació en l’audiovisual, que ajudin a crear nous públics. Es troba a faltar en els objectius de la llei expressats a la consulta alguna referència concreta a la cultura i formació audiovisual, que altres països fa molts anys que ho estan treballant amb èxit.
  • Amb relació a la CCMA es considera que aquesta no està complint amb els seus compromisos amb la resta del sector audiovisual. Cal més implicació d’aquesta, començant per les obligacions en inversió en noves produccions (ficció, documentals, animació).
  • També s’assenyala la necessitat de mesures actives pel que fa als temes mediambientals. De treballar per la sostenibilitat del conjunt de les activitats de la indústria audiovisual, més enllà del tractament informatiu i divulgatiu sobre l’emergència climàtica que facin els mitjans de la CCMA.