El número 18 del Butlletí d’Informació sobre l’audiovisual a Catalunya (BIAC), corresponent al primer quadrimestre de 2021, destaca que en un any caracteritzat per la pandèmia, les plataformes OTT de pagament gairebé han duplicat les subscripcions i superen els 9,1 milions de persones abonades, en comparació amb les 5,2 milions del mateix període del 2020.
Les principals plataformes de vídeo sota demanda mitjançant la tecnologia OTT (Over The Top) són Netflix (amb 3.742.767 persones abonades a Catalunya), Amazon Prime Video (2.429.168), HBO (970.347) i Disney+ (778.918), DAZN (310.247) i FILMIN (191.429) segons dades de la primera onada del 2021 de l’EGM.
El BIAC aporta també dades sobre el consum de xarxes socials que indiquen que hi ha hagut un canvi en el paradigma audiovisual. En concret, el 85% de la població utilitza xarxes socials, sent els usos més habituals entretenir-se (81%), interactuar (72%) i informar-se (66%).
Les xarxes socials més utilitzades, en l’àmbit espanyol, són, Whatsapp (83%), Facebook (69%), YouTube (63%), Instagram (60%), Twitter (42%) i Telegram (28%). L’edat mitjana de la persona usuària és de 40 anys i el temps mitjà de connexió diària és d’1 hora i 21 minuts.
Pel que fa al consum d’àudio digital, el 81 dels joves (de 16 a 24 anys) escolta àudio digital a diari. La via més utilitzada és la música sota demanda (Spotify, Apple Music, etc.), seguida de la ràdio en directe o en streaming, la ràdio en diferit i el podcast.
Les xifres de les plataformes d’IPTV de pagament les encapçala Movistar+, amb 737.262 llars, seguida d’Orange TV (169.904 llars) i Vodafone (142.598 llars).
El president del CAC, Roger Loppacher ha destacat que aquest canvi de paradigma fan més necessari que mai la transposició urgent la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada per la Unió Europea el novembre del 2018 i que servirà per regular els serveis televisius sota demanda, com ara Netflix, i les plataformes d’intercanvi de vídeos, com ara YouTube, i l’actualització de la Llei catalana de l’audiovisual en la mateixa línia .
En aquest sentit, el BIAC dedica la secció monogràfica l’Apunt a destacar la urgència de la transposició de la Directiva.
L’Estat espanyol i Polònia són els dos únics països de la Unió Europea que no han tramés un text legislatiu per transposar la directiva als parlaments respectius. El termini per transposar la Directiva (UE) 2018/1808, que era de 21 mesos, va finalitzar el 19 de setembre de 2020.
Més inversió en producció i més diversitat
Pel que fa a la directiva, el CAC demana incrementar fins al 10% la contribució financera de les plataformes de vídeo sota demanda, como ara Netflix, a la producció europea, en la línia dels països del nostre entorn.
D’altra banda, es reclama una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició. Segons l’avantprojecte, aquests serveis hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg a obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes.
El CAC subratlla que l’avantprojecte no introdueix cap percentatge concret per a llengües cooficials altres que la castellana. Per tant, reclama que, del 50% esmentat reservat a llengües oficials a l’Estat espanyol, el 50% sigui per al català, el basc o el gallec.
En relació amb la prominència d’aquestes obres (és a dir, que apareguin de manera destacada), el CAC demana que l’avantprojecte defineixi com a continguts de servei públic els parlats en català, basc o gallec. En conseqüència, aquests continguts haurien de tenir prominència en els serveis a petició.
La directiva aprovada inclou mesures per reforçar la protecció dels la infància i l’adolescència contra els discursos de l’odi, la pornografia, la violència i altres continguts perjudicials. També s’estableix que les dades personals dels menors generades pels prestadors no es puguin utilitzar amb fins comercials.
El CAC fa palesa també la necessària col·laboració, que promou la Directiva, entre les diferents autoritats audiovisuals independents existents a l’Estat. En aquest sentit, el CAC expressa la necessitat d’establir la col·laboració entre les diferents autoritats com un eix bàsic de relació.
Finalment, el CAC destaca la importància de impulsar mecanismes per tal que les plataformes adoptin codis de conducta en matèria d’aliments i begudes poc saludables, publicitat d’apostes en línia, senyalització de continguts i lluita contra la desinformació.
