El proper dimarts 22 i fins diumenge 27, Lleida acollirà la desena edició de Som Cinema, el festival dedicat als joves creadors emergents del conjunt del Països Catalans. Enguany, es projectaran com a la secció oficial 7 llargmetratges, 14 documentals i 11 curtmetratges de ficció, amb una aposta per normalitzar el talent femení en tots els àmbits.

Com destaca l’assessora artística del Som Cinema, Judith Vives, aquest festival “vol servir de plataforma per als cineastes del futur”, juntament amb el repte de “crear nous públics i alimentar futures vocacions que contribueixin a fer encara més sòlid l’audiovisual català”. En aquest sentit el programa incorpora diverses projeccions a la Universitat de Lleida, així com espais per mostrar obres realitzades per estudiants.

La inauguració oficial, dijous 24, tindrà dos elements claus: El primer, la projecció del film “La hija de un ladrón“, de la directora Belén Funes ,que arribarà a les sales comercials a finals de novembre, amb un duel interpretatiu entre Greta Fernández i Eduard Fernández, que en la pel·lícula interpreta també el paper de pare de la protagonista. El segon, serà el Premi Som Cinema Comunicació, atorgat enguany al periodista i crític de cinema en diversos mitjans escrits, televisius i radiofònics Toni Vall. Som Cinema lliurarà els premis al millor llargmetratge, documental llarg i documental curt, i curtmetratge de ficció diumenge 27 a l’acte de cloenda. Uns premis que seran atorgats per uns jurats integrats majoritàriament per dones (7 de 9). Una composició que materialitza un dels compromisos d’aquest festival: normalitzar el talent femení al sector audiovisual.

A banda de les projeccions i els actes de lliurament de premis, cal destacar una activitat professional, que se celebrarà dissabte 26 a les instal·lacions del Magical Media, coorganitzada amb el CECAAC. Amb el títol d’Horitzonts del curtmetratge, s’organitzarà una taula rodona per debatre sobre el futur dels curts de ficció, amb la participació de la productora Jana Llopart, del productor i director Joan Vall Karsunke, i de Santi Lapeira, director del CECAAC; tots tres moderats per Judith Vives. En acabar la taula rodona es farà una visita a les instal·lacions de producció i postproducció audiovisual del Magical Media, que servirà per mostrar quines activitats fa el CECAAC per promoure la realització de produccions de cinema i televisió a Lleida, recolzades en els platós i equipaments tècnics que ofereix aquest centre. Un Magical Media amb ja set anys de vida, però que abans de la posada en marxa del CECAAC tenia un futur molt incert.

Les escoles de cinema promouen la creació en català?

A la secció oficial de curtmetratges de Som Cinema es projectaran dues obres que tenen al darrera com a productora una universitat catalana… i cap d’elles és en català. “Entre raíles” té al darrera el Màster en Teoría i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB, i “Mareas Ocultas” a la UPF. Si algú es pensa que això és només una casualitat, caldria recordar-li que les tres obres guardonades als Premis SGAE Nova Autoria 2019, atorgats recentment en el marc del Festival de cinema de Sitges, cap d’elles és en català. I qui presentava les obres premiades? Doncs l’escola de cinema Bande à Part, la UPF i ESCAC.

Certament l’audiovisual català està patint una gravíssima manca de suport financer intern, arran de l’escassedat pressupostària de la CCMA i de l’ICEC. Que la pel·lícula guanyadora de Sitges, “El hoyo”, coproduïda per Mr. Miyagi, no tingui al darrera ni TV3 ni l’ICEC, il·lustra el drama de tot plegat. Però una cosa és aquesta i l’altra és que les universitats i escoles de cinema no promoguin la creació d’obres audiovisuals en llengua catalana. És més, semblaria que més que no pas fer-ne promoció, la facin en sentit contrari. Si fos així, i espero equivocar-me, la cosa seria d’una extraordinària gravetat, perquè les situaria com a promotores d’un discurs ideològic inadmissible -especialment si considerem la seva dimensió pública- i en una suposada estratègia de promoció exterior totalment absurda, quan el sotstitulat és la normalitat més absoluta dins el circuit internacional de mostres i festivals de cinema. L’audiovisual català té molts problemes, malauradament, però aquest podria ser un d’ells.