Com ja ha apareix al capítol interior, l’anàlisi del cinema català al 2025 de l’OPA assenyalava un total de 124 produccions amb participació catalana al darrer any. D’aquest global, el nombre de pel·lícules són de 75, 44 i 5 respectivament ficció, documental i animació, partint de les xifres de la OPA.
Si es partís de la data -també «subjectiva o al·leatòria»- del 20% d’aportació catalana la xifra de 124 baixaria a 96 produccions. En un cas o altra, una possible qüestió es determinar si aquestes xifres són bones o no. Són les adients per un país com el nostre? Òbviament en funció de quin és el comparatiu que fem: amb l’evolució dels darrers anys? En comparació amb filmografies d’altres països? Som una “potencia audiovisual” com a país?
COMPARATIU AMB LA SÈRIE ANTERIOR
De fet, un primer comparatiu -que no té gran dificultat- és comparar els resultats de la producció audiovisual amb amb la sèrie dels anys anteriors: Al 2024 -segons també l’anàlisi de l’OPA.- el nombre era de 114, amb un 27% mes que l’any anterior i anant més enrere al 2023 eren 90, al 2022 va pujar a 99, al 2021 eren 81, al 2020 (any de la pandèmia) 69, i si encara tirem més enrere la sèrie ens porta a xifres de 85, 80 i al 2017 són 68. Podem dir per tant que l’evolució de la sèrie es positiva…
Hi ha algunes explicacions lògiques sobre aquest increment de pel·lícules amb participació catalana : des de la facilitat en l’accés a la tecnologia, amb el trànsit del fotoquímic al digital, el gran nombre de professionals que surten del circuit formatiu etc… De fet, moltes pel·lícules qualificades que no arriben a presentar-se a subvenció podrien ser considerades “semi-professionals” donat que hi ha molta col·laboració desinteressada.
COMPARATIU AMB LA REALITAT ESPANYOLA
Una segona opció per tenir una “foto fixa” d’on està la producció amb participació catalana seria fer el comparatiu amb la producció espanyola. Òbviament, en el total de les xifres de l’Estat també estan computades les produccions catalanes…
En el darrer 2025 es van qualificar a l’Estat un total de 465 films, per la qual cosa la proporció catalana en relació al total estatal quedaria en el 26,7%.
Si volem filar més prim podem determinar en les diverses categories la proporció catalana en relació al total de l’Estat. Així veurem que en ficció donat que a Espanya s’han fet 223 films, la proporció és del 33,6%. En animació, de les 8 pel·lícules espanyoles un total de 5 són catalanes per la qual cosa la proporció passa al 62,5%. En documental, en canvi, de les 234 produccions espanyoles 44 són catalans per la qual cosa ens quedem al 18,9% del total estatal.
COMPARATIU AMB REALITATS INTERNACIONALS
Per tenir un possible marc de comparació internacional podem «tirar» de les dades que l’Observatori Europeu de l’Audiovisual presenta cada any al Marché du Film de Cannes. Allà, en relació a la producció cinematogràfica mundial es va estimar que al 2025 es van produir unes 7.700 pel·lícules a tot el món, de les quals 2.522 són produccions europees (1.504 en ficció i 1.018 documentals) vint més que l’any anterior.
Paradoxalment, bona part de la producció europea prové d’Espanya on es van produir 99 produccions més que al 2024, (423 segons aquesta font i que es diferent a les 465 qualificades) seguida d’Itàlia amb 357, i curiosament Regne Unit, França i Alemanya tenen 282, 228 i 178 pel·lícules produïdes respectivament…
Des d’aquesta mateixa plataforma s’explica que Àsia va representar el 40% de les pel·lícules produïdes a nivell mundial el 2025, mentre que Europa va representar el 35% d’aquesta producció. Semblen xifres sorpresives perquè a la fi Estats Units que suposa menys del 25% restant, aglutina la major part de les recaptacions mundials… Un altra dubte: Sembla que en aquestes dades del Observatori Europeu no s’hauran tingut en compte països com Nigèria on al 2025 es van classificar 1.185 pel·lícules…
NO ES EL VOLUM DE PELIS EL QUE COMPTA … EVIDENT
A aquestes alçades de l’Informe i desprès de repassar el volum de produccions a diferents indrets, sembla clar que no és justament el volum l’important sinò els resultats. El mateix Informe de l’Observatori ens diu que «Això crea un contrast interessant: tot i que les pel·lícules europees només suposen el 10% dels ingressos d’entrades mundials, en canvi representen el 35% de la producció mundial».
Cal atendre, doncs, a les recaptacions… Continuant amb la mateixa font se’ns explica que «la conclusió general és que les xifres de taquilla mundial s’han anat reduint des del període previ a la COVID. Es van reduir un 28% fins a arribar als 5.000 milions d’entrades el 2025, però alhora van créixer un 3% en comparació amb el 2024».
«Malgrat la disminució general esmentada anteriorment, les pel·lícules nord-americanes continuen dominants a Europa (…) Les produccions nord-americanes van dominar les llistes d’èxits: 16 dels 20 primers títols van ser franquícies nord-americanes, mentre que 19 en total van ser pel·lícules nord-americanes o finançades pels Estats Units, amb l’única excepció de «Paddington al Perú» que va aconseguir entrar als esglaons superiors».
PENDENTS DELS «BOX OFFICE»
Aquestes dades presentades són il·lustratives del moment audiovisual que travessem on una conclusió cau pel seu propi pes: El model americà suposa menys pel·lícules, però de gran pressupost i amb una distribució garantida que dona grans recaptacions i permeten «alimentar la roda» mentre que els models europeus tot i fent menys pel·lícules veiem que queden molt reduïdes als mercats locals…
Si volem ser una potència audiovisual no n’hi ha prou amb fer un gran nombre de produccions sinò que cal que aquestes produccions tinguin recorregut…
A la fí, des d’una perspectiva d’indústria, de mercat, convé que les produccions tinguin un nombre important d’espectadors i, per tant, una recaudació en pantalles com a «primera finestra»… (Això es tracta en una posterior «nota» d’aquest estudi basat en les dades de l’OPA…)
En aquest sentit, també en defensa de les produccions amb participació catalana, caldria determinar si algunes que no han tingut recorregut en sales, en canvi, han fet ingressos i espectadors en el seu «viatge» a televisió de pagament, televisió gratuïta, ingressos per explotació (audiència) en altres països i VOD. Dissortadament totes aquestes «finestres» no tenen un comput validable en ingressos i/o espectadors… Potser fora bo plantejar-se que algú altre pogués analitzar una pel·lícula en un horitzó de dos o tres anys vista, la qual cosa fora un bon indicador per avaluar, per exemple, si es produeix massa o massa poc. .
PENDENTS TAMBÉ DEL «RECORREGUT CULTURAL»
Fins aquest punt hem parlat molt de cinema des d’una perspectiva industrial, atenent el nombre de produccions i resultats econòmics. Tampoc hauriem de deixar de banda el «recorregut d’una pel·lícula» en termes «culturals»: passis a festivals, amb premis i nombre d’espectadors aconseguits, visionats a cinemes escolars, circuits de cine-clubs etc… No oblidem que el cinema és industria però no només…




