ROSA ROS, CREADORA D’UNIVERSOS VISUALS PER AL CINEMA

La productora i directora Mar Targarona va glossar a Rosa Ros, directora artística i dissenyadora de producció… La Mar, a traves de la seva productora Rodar i Rodar, una referència a Gràcia, ha encarregat a la Rosa gran nombre de treballs en les seves pel·lícules i s’han entès molt bé… tot i que la Ros també ha treballat amb cineastes com Rosa Vergés, Ventura Pons o José Luis Guerín… Rosa Ros, com ha explicat la pròpia Mar, ha contribuït decisivament a definir l’atmòsfera visual de nombroses produccions del cinema català i europeu: “Amb tu tot és una conversa compartida. On posem la càmera, on posem la llum, què necessita l’escena perquè sigui de veritat”, ha explicat la productora.

En resposta a les paraules de Targarona, Ros ha recordat els seus orígens en un poble mariner de l’Empordà i com va influir d’alguna manera el fet que el seu pare col·laborès en algunes pel·lícules que es van fer allà… Rosa Rosa ha resaltat la voluntat d’aportar bellesa al món creatiu del cinema i ens deia “La meva vida és com una pel·lícula coral, envoltada de gent còmplice que ha cregut en mi i ha fet possible realitzar aquest somni”.

MONTSE MAJENCH: CLAU EN PROJECTAR EL CINEMA CATALÀ

Montse Majench, ha estat clau en el desenvolupament de l’Acadèmia i en la projecció del cinema català ha estat glossada per la cineasta i actriu Elena Martín que coneix a la Montse de molts anys, ja abans de rodar la seva pel·lícula berlinesa «Júlia Ist». Elena ha posat en valor la tasca de la Montse com a gran articuladora del cinema català contemporani: “Ha posat sempre el seu talent i la seva creativitat al servei de la comunitat, amb una força que ha anat, inquieta i generosament, regalant a diferents àmbits de la cultura”.

Majench, periodista, gestora cultural, actriu i moltes professions més… ha estat clau en el desenvolupament de l’Acadèmia del Cinema, i s’ha referit a les diverses circumstàncies pels que han passat els Premis Gaudí, ja que ella va coordinar sis gales, al capdavant de l’Acadèmia: en algunes amb problemes d’aforament, altres en espais freds… però sempre afrontant les situacions amb força… Desprès del seu pas per l’Acadèmia la seva feina ha estat fonamental a Dones Visuals i ja en darrers anys en la internacionalització del cinema català com el Cicle Gaudí a Berlín.

JOSEP MARIA ARAGONÉS, PIONER DE LA POSTPRODUCCIÓ

Josep Maria Aragonés, pioner en postproducció ha estat glossat pel documentalista Joan González. En Josep Maria ha tingut una contribució pionera al desenvolupament industrial del sector audiovisual català, des dels seus inicis a TVE en els legendaris estudis de Miramar. Allà el va conèixer González que l’ha descrit com “un visionari i una persona molt generosa”. En Joan González, creador de Docs Barcelona, ha recordat algunes de les més de 300 pel·lícules que han passat pel cap i per les mans d’Aragonés. Com a «muntador, especialista en efectes visuals i fundador d’Antaviana, Aragonés ha estat una figura determinant en la modernització dels processos de postproducció i en la consolidació d’un teixit tècnic de primer nivell a Catalunya».

En agrair el reconeixement, Aragonès ha recordat algunes anècdotes viscudes amb Joan Gonzalez en els seus treballs com a professionals a TVE però sobretot ha volgut destacar el paper decisiu que la seva companya, Rosa Fuster, ha tingut en el desenvolupament de la seva trajectòria professional i vital. De fet, el tandem Aragonés-Fuster ha creat una escola, una forma talentosa de treballar la postproducció a Antaviana, que ara continuen amb éxit els seus fills…

CARME SANSA: SEMPRE DALT DE L’ESCENARI

Carme Sansa, tota una vida dalt dels escenaris i davant les càmeres ha estat glossada per les actrius Sílvia Marsó i Carme Elías, ja que las tres actrius van coincidir a la sèrie «Dones d’aigua», on va néixer una amistat profunda, com es traslluia a la presentació. Silvia i Carme han reivindicat la figura de la Carme com una de les grans intèrprets de l’escena catalana, amb una trajectòria transversal que abraça teatre, cinema i televisió. En la presentació han recordat alguns dels grans personatges interpretats per Sansa, “que formen part de la nostra memòria cultural, des de Lola, de Bigas Luna, fins a les més recents, com El 47 o Parenostre”. Per la seva banda, Carme Elías l’ha descrita com una “lluitadora incansable per la nostra fràgil professió, una dona genuïna i profundament inspiradora”.

En el seu discurs d’agraïment improvisat, la nova Membre d’Honor ha recordat Joel Joan i els inicis de la fundació de l’Acadèmia. També ha fet algunes reflexions sobre els temps difícils que estem vivint i ha tingut unes paraules de condemna a totes les guerres.

ALBERT GUINOVART: MÚSICA A LA MEMÒRIA COL·LECTIVA

El músic i compositor Albert Guinovart, ha estat glossat pel també músic Marc Timón, que ha recordat com venint d’un poble de l’Empordà amb només vuit anys va venir a Barcelona i va escoltar «Mar i Cel» l’emblemàtica composició de l’Albert Guinovart, el va decidir a seguir amb els estudis de piano, fins a ser el músic i compositor que és ara. En Marc ha destacat la capacitat de Guinovart «per crear melodies que han transcendit la pantalla i han quedat gravades en l’imaginari col·lectiu». Timón ha confessat que “l’Albert és nostre i ens el sentim nostre. Fa música memorable, que t’atravessa la pell per arribar-te a l’esperit. Finíssim alquimista de les harmonies”, ha dit Timón.

Pianista, compositor i docent, Guinovart ha agraït la distinció. Ell que ha desenvolupat una trajectòria extraordinàriament versàtil, ha combinat certament la composició per al cinema però també ha fet molts musicals, òperes, música simfònica i interpretació concertística. A la fí, tot conflueix en una obra meritòria, de gran rellevància arreu…

MARTA ESTEBAN: PRODUCTORA COMPROMESA

Marta Esteban, que podria definir-se com una «productora compromesa amb el públic i la qualitat» ha estat glossada pel cineasta Cesc Gay que la va conèixer quan ell era molt jove i la Marta -desprès de superar un càncer- volia tornar a produïr pel·lícules…De fet Marta com a productora i Gay com a director han treballat en una dotzena de produccions, en la col·laboració que varen iniciar amb «Krampack».En Cesc ha explicat que “des del primer moment em va fer sentir que jo formava part del seu món i de la seva família. I aquesta característica l’ha definit tota la vida: la confiança» Cesc Gay, ha agraït també a l’Acadèmia haver premiat aquest esperit rebel.

Marta Esteban, una de les figures clau de la producció cinematogràfica catalana contemporània, compromesa amb un cinema accessible, rigorós i sensible, en el seu discurs, ha subratllat el caràcter col·lectiu de la seva professió: “He tingut la sort de comunicar emocions, mirades, històries, el plaer de compartir l’amistat i de treballar amb els altres. Aquesta és una feina profundament col·lectiva”, ha dit.

Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, ha tancat l’acte celebrant el creixement de la família i recordantt la tasca de la Comissió de Memòria de la institució, impulsora d’aquest reconeixement.