Enguany la 34a edició de la Mostra Internacional s’organitza al voltant de dos moments de l’any: el que s’anomena Vol. I que comença ara al maig i el Vol. II, que tindrà lloc durant la tardor. Auesta primera part comptarà amb un total de 84 pel·lícules (24 llargmetratges i 60 curtmetratges), i s’inaugurarà el pròxim 21 de maig a la Filmoteca de Catalunya. Hi haurà les següents  seccions: Persistències fílmiques, Retrospectiva Barbara Hammer , Cinema fora de lloc, Sessions familiars, Sessions especials, Educació i mediació i La Mostra a Filmin

Discursos fílmics urgents

Així aquesta 34a edició, la MIFDB posa en circulació discursos fílmics feministes urgents, invisibilitzats i complexos, carregats de capes. Discursos que diferents generacions de dones i dissidències han formulat una vegada i una altra, en moments i territoris diferents.

A Catalunya, aquestes idees van tenir un moment de gran efervescència durant els anys setanta, i va ser llavors quan van començar a obrir-se debats sobre el treball, la llibertat sexual o l’avortament, mentre que d’altres -com la decolonialitat o les identitats queer– quedaven fora de focus. La programació d’enguany reprèn aquestes discussions rumiant -com proposa el títol d’aquesta edició- les herències que encara avui continuen actives, i ampliant el camp amb noves preguntes que els feminismes recents han posat sobre la taula.

 Inauguració

Comptarem amb l’estrena a Catalunya de Crías (2025), un acurat film-fanzine en què la cineasta Xiana do Teixeiro – una habitual del festival – ha treballat al llarg de més d’una dècada. La pel·lícula, centrada en l’escriptura femenina de diaris adolescents, va generar una gran expectació durant la seva estrena mundial al Festival de Màlaga. La directora acompanyarà la sessió inaugural i obrirà el diàleg amb el públic.

 Genealogies i reaparicions

A Persistències Fílmiques, la secció que posa en diàleg pel·lícules contemporànies amb clàssics del cinema fet per dones a la Filmoteca de Catalunya, destaquem enguany dues sessions de recuperació que amplien la història dels feminismes no occidentals.

D’una banda, Orange Vests (1991), realitzada pel col·lectiu feminista Studio Tatjana -l’únic del seu tipus a l’antiga URSS- i recentment recuperada dels fons de la Filmoteca Alemanya. La sessió comptarà amb la presentació de la responsable de la seva restauració, Gaby Babik, directora del festival REMAKE i de la Cineteca Asta Nielsen de Frankfurt.

De l’altra, recuperem Videotapes, tres peces de cinema directe realitzades als anys setanta i vuitanta pel duet brasiler format per Rita Moreira i Norma Bahia, ambdues exiliades als Estats Units. Les seves pel·lícules aborden debats centrals del feminisme de l’època -com el lesbianisme polític o la pressió estètica- que ressonen amb força en el present.

 

Mirades decolonials i relats de migració

El pensament decolonial travessa bona part de la programació, especialment al voltant de qüestions com les migracions, les fronteres, les infàncies en guerra o l’antimilitarisme.

És el cas de Promis le Ciel (2025), estrenada mundialment a la secció Un Certain Regard a Cannes, que segueix les vides entrecreuades de tres dones subsaharianes a Tunísia. La seva directora, la franco-tunecina Erige Sehiri, acompanyarà la projecció. També és el cas de Bulakna (Leonor Noivo, 2025), que explora les raons que impulsen a migrar a través de la història de dues dones filipines de diferents generacions i de la seva relació amb Europa. Aquesta sessió comptarà amb la participació de la cineasta filipino-barcelonina Kim Hernández, que presentarà també el seu curtmetratge Casa de bambú. Piso de cemento (2025).

 

Allò queer com a pràctica col·lectiva

En continuïtat amb edicions anteriors, la programació aborda allò queer no només com una identitat, sinó com a forma de mirar i d’estar al món amb capacitat transformadora.

Dins de la programació de la Filmoteca de Catalunya destaca Siren’s Call (2025), candidata al premi Teddy a la Berlinale, que proposa una singular hibridació entre documental i ficció per narrar la història d’una sirena que troba comunitat en col·lectius queer, trans i de discas. Les seves directores, Miri Ian Gossing i Lina Sieckmann, acompanyaran la projecció i oferiran una xerrada a la Universitat Pompeu Fabra.

Aquesta línia s’expandeix també a Cinema fora de lloc, les sessions a l’aire lliure que converteixen l’espai públic en un punt de trobada LGTBIQ+. Entre elles, destaquem la projecció de la recentment estrenada Siemprevivas (Mar Zapata, 2025), que tindrà lloc de la mà de les seves protagonistes en un espai central per a elles: la plaça Salvador Seguí, al barri del Raval. El pensament sobre allò queer com a forma d’habitar en el món també és present en la retrospectiva dedicada a Barbara Hammer, figura clau del cinema experimental i del cinema lèsbic, l’obra de la qual ha marcat profundament les pràctiques audiovisuals contemporànies. La retrospectiva comptarà amb veus que activaran el seu llegat en el present, des de la teoria, la creació i l’acompanyament comunitari. Entre elles, Lola Clavo, cineasta especialista en estètiques lèsbiques i coordinadora d’intimitat; Miriam Sánchez, investigadora i docent especialitzada en la cineasta, i el col·lectiu Abilis, d’acompanyants en processos de patiment derivats de malalties, que ens ajudaran a desentrellar aquesta part no menys important de l’obra de la cineasta.

Sessions especials: investigar l’arxiu, activar la memòria

Per tancar, destaquem tres de les Sessions Especials. Aquestes tindran lloc en diferents espais de la ciutat: Candy Darling, Santa Mònica, Zumzeig Cinecooperativa i la Biblioteca del Cinema.

En aquesta edició, dues investigadores s’han endinsat en els arxius de la MIFDB des de perspectives complementàries: la cineasta Alba Cros, centrada en les pràctiques de programació lèsbiques i queer del festival, i l’antropòloga i cineasta Aída Bueno, que ha investigat les seves línies de programació decolonials. Totes dues compartiran els resultats de les seves investigacions en sessions obertes els dies 2 i 9 de juny al Centre d’Arts Santa Mònica.

A Zumzeig Cinecooperativa, d’altra banda, comptarem amb la presència de María Ruido – l’obra de la qual ha estat present en set edicions del festival-. Ruido presentarà La fábrica y el sexo (2025), estrenada en la 70a SEMINCI, en una sessió en què parlarà del seu procés de treball.