Este artículo también está disponible en castellano.
Entrevistem Alfred Tapscott, compositor amb una trajectòria que supera la trentena de projectes en cinema, sèries, documentals i curtmetratges. Ha passat pels micròfons de Ràdio Badalona per parlar d’Evolution, la nova pel·lícula d’animació 3D que s’estrena el pròxim 6 de febrer, distribuïda per Beta Fiction i produïda per The Thinklab, que compta amb un pressupost de sis milions d’euros. Podeu recuperar l’entrevista en àudio al següent enllaç: https://youtu.be/DvL8O0m-0oA?t=147. A continuació, us n’oferim la versió per escrit.
Però, què és Evolution? Es tracta d’una proposta d’animació familiar que demostra fins a quin punt el cinema 3D fet aquí ja pot jugar en una altra lliga. Sense voler reinventar el gènere, la pel·lícula aposta per l’aventura, el ritme i una idea prou suggerent a confusió entre humans i animals a partir d’un descobriment científic per sostenir un relat àgil, pensat per a públic infantil i familiar. És una obra honesta i ambiciosa dins la seva mesura, que confirma el bon moment tècnic i creatiu de l’animació d’aquí i obre la porta a parlar de procés, referents i límits del cinema familiar contemporani. Podeu llegir la crítica completa a partir del 5 de febrer a El Cinèfil.
Aquí us oferim l’entrevista que vam poder fer la Núria i el Guillem, transcrita íntegrament.
—Per a la gent que no ho sàpiga què fa exactament un compositor i en què consisteix aquesta feina?
—Bé, habitualment fem la música que no són cançons. És a dir, quan sents una cançó coneguda no l’hem fet nosaltres, però fem tota la resta de música que acompanya la història. En el cas d’Evolution és una mica diferent, perquè hi ha cançons i aquestes cançons també les he fet jo. Al final, tot el que sona a la pel·lícula, cançons o música, ho he fet jo.
—Alfred, havies treballat ja anteriorment en pel·lícules d’animació? Ho dic perquè no sé si suposa, diguéssim, un repte afrontar un encàrrec d’aquesta magnitud.
—Sí, bé, de fet he fet una mica de música als Minions. Si avui teniu nens, segurament la majoria de gent ha vist Minions o Angry Birds. Vaig estar uns anys treballant a Los Angeles i allà vaig participar en algunes produccions bastant grans. Aquí, de fet, he fet música en algunes de les de Tadeo Jones, a Momias on també vaig fer un parell de coses. El que passa és que aquesta és la primera pel·lícula d’animació espanyola que porto sencera, diguéssim, de la qual m’he fet càrrec de tota la música.
“Aquesta és la primera pel·lícula d’animació espanyola que porto sencera, diguéssim, de la qual m’he fet càrrec de tota la música”
—En animació s’ha de construir tot un univers sonor des de zero, no? Com és aquest procés? Fins on entres tu per construir aquest univers?
—Això és una cosa que em pregunten molt sovint. Jo només faig música. Tots els sons, tots els foleys… i des d’aquí vull felicitar la Jasmina, la Laia i tot l’equip de so, amb qui ja he treballat en altres projectes i que fins i tot han estat nominades a l’Òscar amb Sirat. La seva feina és molt creativa, perquè no es grava res de so en directe. Des del punt de vista del músic, la nostra feina no és tan diferent en una pel·lícula d’animació que en una de live action, perquè al final també creem música des de zero. Sí que és cert que l’animació té un codi musical que encara ens permet fer música gran, amb melodies, amb orquestra, recordant una mica les pel·lícules que vèiem de petits: E.T., Jurassic Park… Avui dia és difícil trobar aquest espai en el cinema no animat, però en animació encara ens deixen fer música gran, i això ho gaudeixo molt.
MAKING OF
—A Evolution has decidit treballar amb orquestra. Per què?
—Sí, perquè ja teníem clar que volíem anar a màxims. El problema de l’animació és que tot val diners. És molt fàcil comparar: una pel·lícula aquí pot costar 10 milions i una americana 150. Això fa que un animador aquí pugui dedicar dos dies a una escena, mentre que als Estats Units hi pot dedicar dues setmanes. Aquest greuge és inevitable. Però la música és una eina que ens permet igualar una mica. Podem fer una música tan potent aquí com la dels Minions, gravar una orquestra i fer-ho tan gran com sigui possible. I això és el que hem intentat: que el públic la gaudeixi al cinema com qualsevol altra gran producció.
” Podem fer una música tan potent aquí com la dels Minions”
—Quina relació has tingut amb els directors, Julio Soto Gúrpide i Zayra Muñoz Domínguez?
—Ja havia treballat amb ells en pel·lícules anteriors com Deep i Inspector Sun. En aquells casos la música la va fer Fernando Velázquez, amb qui treballo molt. En aquest projecte ell no se’n podia fer càrrec i, com que ja ens coneixíem, finalment la vaig fer jo.
—Amb una trajectòria tan àmplia, què t’ha ensenyat Evolution com a compositor? T’has permès alguna llicència?
—Per mi era un repte. Volia aconseguir un so molt gran, potser més gran del que li tocaria al pressupost d’aquesta pel·lícula.
—Quan dius gran, vols dir èpic?
—Sí, de vegades molt èpic, d’altres molt emocional. A més, teníem el repte que part de la producció es feia al País Basc. Vam gravar amb l’Orquestra Simfònica de Bilbao, però després va acabar sent una mena de Frankenstein. Vaig fer part de la música allà i part aquí, al meu estudi de Centelles, on hi cap una orquestra petita. En total vam gravar uns 30 músics aquí i uns 40 a Bilbao. Si hi sumem cantants i tot plegat, estem parlant d’unes 80 persones treballant en aquesta banda sonora.
“80 persones treballant en aquesta banda sonora”
—Veient la pel·lícula, es nota aquesta sensació de grandiositat. Si no hi veiessis el logotip inicial “es cine español”, podria passar perfectament per una producció de Disney o d’un gran estudi nord-americà. A més, és una pel·lícula que pot arribar a molts públics i a molts països del món, cosa que no sempre és habitual en el cinema espanyol?
—Cada cop ho és més. Tenim professionals tan bons com a qualsevol altre lloc del món. Al principi feia por amb l’arribada de les plataformes, semblava que tot es produiria als Estats Units, però ha passat una mica el contrari. Han vist que arreu del món hi ha molt talent i que sovint és més barat produir aquí. Això fa que surtin projectes molt grans que després veus al top 1 o top 5 mundial de Netflix. Nosaltres treballem d’una manera molt global i sabem que el que fem es pot veure perfectament a Malàisia o a la Xina.
—Com veus la feina de compositor dins del món audiovisual? Creus que és prou coneguda i reconeguda?
—Jo no surto gaire del meu cau. M’agrada treballar al meu estudi, estar a casa fent música. No busco reconeixement. Qualsevol persona que vulgui dedicar-se a l’audiovisual ha d’entendre que és una feina d’equip. Jo no faig la música perquè em reconeguin a mi, sinó perquè la pel·lícula funcioni. Quan tothom hi posa el seu granet de sorra tan bé com pot, és quan les coses surten.
—Per acabar, quina és la teva pel·lícula o documental imprescindible?
—Sirat. M’agrada molt que hagi estat nominada perquè té coses que no estem acostumats a veure al cinema i penso que val molt la pena.
Doncs fins aquí l’entrevista que vam fer la Núria i el Guillem al compositor Alfred Tapscott del film Evolution, que s’estrena el pròxim 6 de febrer als cinemes de la mà de Beta Fiction, dins la secció de cinema mensual del programa Badalona Matí, que s’emet a Badalona Comunicació.
A la pròxima secció, el 20 de febrer a les 11.20 del matí, farem una entrevista a Guille Cascante amb motiu de l’estrena de Balandrau, vent salvatge. Cascante és productor del film i va ser el director del documental Balandrau, infern glaçat.
