FESTA D’ESTIU DEL CINEMA CATALÀ 2025: les pel·lícules que vindran

Com ja és tradició, el passat 3 de juliol es va celebrar la Festa d’Estiu del Cinema Català, organitzada per l’Acadèmia del Cinema Català. L’edició d’enguany va tenir lloc a la tercera planta de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, futur Hub Audiovisual de Catalunya.

Durant l’acte es va lliurar el 12è Premi Pepón Coromina i es van presentar algunes de les pel·lícules que arribaran pròximament a les sales.

També es van fer públiques les dades sobre l’estat del sector audiovisual català durant el 2024, amb un estudi elaborat per l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) de la UPF juntament amb l’Acadèmia i l’associació PAC. El balanç és clar: rècord històric de llargmetratges produïts a Catalunya (114), augment d’espectadors i una participació femenina en direcció i guió que continua creixent, tot i les desigualtats persistents en producció. Pots llegir-ne l’anàlisi complet a l’article publicat a Àrea Visual.

12è Premi Pepón Coromina

El guardó d’aquesta edició va ser per al llargmetratge The Human Hibernation, òpera prima d’Anna Cornudella. El jurat, format per cineastes i professionals com Juan Sebastián Vásquez, Andrés Duque, Júlia de Paz, Jordi Sanz i Mireia Vilapuig, en va destacar la proposta valenta i la seva capacitat per connectar l’individu amb el seu entorn. El film que ha passat per festivals com Berlín (Premi FIPRESCI) i els Feroz tracta sobre com seria un món on els humans hivernen. El film és una producció de Batiak Films i Japonica Films.

Sinopsi: A partir de la desaparició de l’Erin, un nen que desperta prematurament de la seva hibernació, la Clara, la seva germana gran, ens portarà en un viatge de cerca de respostes i confrontació de les narratives preestablertes per la societat en què viu. Es tracta d’un nen que hiberna durant els mesos més freds de l’any.

El jurat també va fer una menció especial a la sala de cinema cooperativa Zumzeig per la seva aposta sostinguda pel cinema independent.

El cinema que vindrà

Durant la Festa d’Estiu del Cinema Català, diversos equips van presentar els seus nous projectes. Entre drames, comèdies i documentals, aquestes són algunes de les produccions catalanes que arribaran als cinemes els pròxims mesos.

— Romeria, de Carla Simón

Després d’Estiu de 1993 (2017) i Alcarràs (2022), guanyadora de l’Òs d’or, Carla Simón tanca la seva trilogia personal amb Romeria, una nova proposta cinematogràfica que reafirma el seu compromís amb les arrels familiars i la memòria emocional. El film està produït i amb la distribució d’Elàstica, amb la participació de Ventall Cinema (Alemanya) i Dos Soles Media. La seva estrena mundial va tenir lloc dins la Secció Oficial del Festival de Cannes i està previst que arribi a les sales el pròxim 5 de setembre.

Sinopsi: La Marina (18), adoptada des de ben petita, viatja a Vigo per trobar-se per primera vegada amb la família del seu pare biològic. La seva arribada fa aflorar un passat que ja semblava oblidat. Guiada pel diari de la seva mare i a través d’una connexió especial amb el seu nou cosí, la Marina descobrirà les ferides familiars i podrà, finalment, reconstruir la memòria fragmentada d’uns pares dels quals gairebé no conserva records.

— Estrany Riu, de Claret Muxart

Després de passar per la residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català el 2023, Claret Muxart debuta en el llargmetratge amb Estrany Riu després de debutar en curtmetratges com La nostra habitació (2025) i Ella i jo (2020), entre d’altres. El film està produït per Zuzú Cinema, Miramemira i la companyia alemanya Schuldenberg Films, i compta amb la distribució d’Elàstica. Segons Jaume Ripoll (Filmin), és una de les pel·lícules catalanes més esperades de l’any. Amb estrena prevista el 3 d’octubre.

Sinopsi: Dídac viatja en bicicleta pel Danubi amb la seva família. Allà coneix un misteriós noi que apareix i desapareix entre les aigües, fet que provoca un profund canvi en ell. El seu germà, Biel, percep un distanciament creixent, mentre que la mare, Mónika, reconeix en Dídac ressons del seu propi passat.

— Oh Nora, d’Aina Clotet

Després d’Això no és Suècia (2023), sèrie, Aina Clotet signa Oh Nora, el seu primer llargmetratge de ficció com a directora de la mà de Funicular Films i Ikiru Films.

Sinopsi: Quan la Nora està a punt de formalitzar una relació que sembla perfecta amb en Tom, comença a sentir-se ofegada per unes expectatives que no són seves. Llavors s’abandona al desig pel jove Max. Incapaç de renunciar a cap dels dos, la seva indecisió la porta a enfrontar-se a la seva por més gran: la solitud.

— Un altre home, de David Moragas

És el segon llargmetratge del director David Moragas, amb la producció d’Oberon Media i Monstro Films i la distribució de Filmax. Està prevista la seva estrena durant la tardor. El director és conegut per A Stormy Night (2020), clausura del D’A Barcelona, i pel curtmetratge Demà ho deixem (2022), nominat als premis Gaudí; les dues produccions les podeu veure a Filmin.

Sinopsi: En Marc i l’Eudald semblen tenir una vida estable, fins que l’arribada d’un nou veí desperta desitjos i tensions. Mentre Marc comença a qüestionar la seva insatisfacció, Eudald intenta sostenir la relació. Un relat sobre la identitat, la connexió i la fragilitat de les emocions.

— Les irresponsables, de Laura Mañá

La nova comèdia de Laura Mañá (Te quiero, imbécil (2020) i El cuerpo en llamas (2023)), protagonitzada per Àgata Roca, Laia Marull i Betsy Túrnez, s’estrena el pròxim 25 de juliol. Després de clausurar el BCN Film Fest i passar pel FIC-CAT, el film es presenta com una aposta clara per consolidar la comèdia catalana de caràcter coral, amb producció d’Arcadia Motion Pictures, Afrodita Audiovisual AIE i 3Cat. Pots llegir-ne la crítica completa aquí.

Sinopsi: Trencar amb la rutina és la proposta de tres amigues que es retroben en una casa luxosa fora de la ciutat. El cap de setmana comença amb mandra, però una pregunta innocent desferma un viatge desenfrenat cap a l’espontaneïtat.

— Temps mort, de Fèlix Colomer

El documentalista Fèlix està en boca de tothom per l’estrena recent d’El negre té nom (2025) a TV3 i 3Cat, i també exerceix com a tutor del màster en documentals de l’ESCAC. El documental sobre Charles Thomas és una producció d’El Terrat, amb participació de 3Cat i distribució en sales d’A Contracorriente. El film va passar pel Docs Barcelona; aquí podeu llegir la crítica completa.

Sinopsi: Charles Thomas, exestrella del bàsquet del FC Barcelona als anys setanta, va desaparèixer entre rumors relacionats amb drogues, un retorn als EUA i fins i tot la seva mort. Aquest documental reconstrueix el misteri de la seva vida trencada arran d’una lesió que ho va canviar tot.

Una mirada personal

Conclusions personals de la Festa d’Estiu del Cinema Català

Aquest ha estat el meu primer any a la Festa del Cinema Català, i em sembla una molt bona excusa per retrobar gent, comentar projectes i veure quines pel·lícules poden sonar de cara als pròxims Gaudí. També està bé que es faci al juliol, quan els festivals afluixen una mica i es respira una mica més de calma.

Em va passar una mica desapercebut el moment del Premi Pepón Coromina. L’acústica no ajudava i costava seguir el que es deia, cosa que em va saber greu perquè hauria pogut ser un dels moments més compartits de la nit. Això sí, el menjar estava molt bé. Tot i les cues, que eren assumibles i, cap al final, fins i tot van passar safates amb menjar que ja no agafava ningú. Si hagués de millorar alguna cosa, potser repensaria la distribució dels espais i com fer més visible el moment del premi des de qualsevol punt.

Em va semblar una festa molt agradable i necessària per a la indústria. I sí, tornaria encantat.

 

Foto de portada de la junta de l’Acadèmia del Cinema Català – Crèdit: Acadèmia del Cinema Català / Manu de León / Shawnee Arvelo