L’escola ITES de FP en imatge i so -a Barcelona- porta més de quaranta anys impartint formacions en els diversos àmbits de l’audiovisual, amb un prestigi més que notable. L’escola va ser creada al seu dia per Eduardo Carbonell, psicòleg i formador rellevant. El professorat  d’ITES sempre han estat de gran nivell i també les instalacions i l’equipament tècnic…

Des de fa uns mesos la família Carbonell, donada l’edat del fundador i el poc interès dels successors per mantenir l’activitat formativa, va traspassar ITES a uns nous gestors. La nova propietat ha incorporat a la cúpula de l’escola a acreditats professionals de l’audiovisual. Els canvis que han esdevingut han provocat que una part del professorat, sota la direcció del sindicat CGT s’hagi declarat en vaga indefinida…

Alguns professionals del sector, per la nostra activitat informativa, hem conegut les argumentacions i/o els retrets d’una banda i l’altre en relació als canvis que s’han produït amb l’entrada dels nous gestors…. No crec que incorporar en aquest text aquestes argumentacions aporti gran interès…

La realitat a 9 de novembre és que la nova direcció de l’escola s’avé a negociar i accepta la major part de les reivindicacions de la plantilla d’ITES. Arribats a aquest punt, convé que les dues parts se sentin a negociar de manera urgent. Si cal buscar mediadors, no faltaran professionals en aquest sector que estem disposats a fer aquesta funció i buscar solucions… Crear una comissió de seguiment dels acords que es prenguin seria una sortida raonable al conflicte…

Continuar la vaga “ad eternum” acabarà causant perjudicis, en primera instància als alumnes que s’han quedat sense classes, en un ensenyament reglat i les famílies que abonen una quantitat important per aquestes formacions… però també lògicament als nous propietaris que es poden veure abocats a tancar el centre i al professorat que amb el tancament de l’escola perdran llocs de treball. Crec que al sector audiovisual català li convé que ITES segueixi endavant fent la tasca d’excel·lència que sempre ha fet. Jordi Jové