Jose López Pérez ha presentat la segona part del documental “Las tres vidas de Pedro Burruezo”… En diem “segona part” perquè ja es va presentar un documental anterior homònim que repassava la trajectòria d’aquest personatge singular que és Pedro Burruezo. Singular i polièdric, es miri com es miri… Si ens referim a l’aspecte musical la seva evolució comença als anys vuitanta creant el grup Claustrofobia, un grup -que simplificant molt- podría aproximar-se al anomenat afterpunk, o com ell mateix explicaria “un grup que feia mestissatge de gèneres”… Des d’aquells inicis ha passat en el moment present a convertir-se en una referència en les músiques que també ell anomena “de l’ànima”. A la fí són músiques que entronquen amb el llegat andalusí, incorporant també elements provinents d’Orient, del flamenc… Sempre innovador Pedro Burruezo, ara amb el grup Nur Camerata. 

Aquesta faceta musical seria una primera “vida” de Pedro, però també s’el podria seguir en la seva faceta, com eco-activista en temes ecologistes, dirigint la revista The Ecologist i ara també integrat en l’associació Vida Sana que organitza Biocultura. Hi ha encara una tercera “vida” del nostre personatge que té a veure amb el seu pensament reflectit en la seva conversió al islam, especialment al mon sufi -abocat a l’experiència més contemplativa i mística-. Les seva visió del món quedarà reflectida en el llibre de recent aparició “Auto-sufí-ciència. una historia de gnósticos, gitanos, irredentos y otros perifèricos”… 

Les tres facetes, o tres vides del personatge referenciat quedarian ara reflectides en els dos documentals que ha fet José López.

Si en el primer s’havia centrat més en l’aspecte musical, aquest segón s’enfoca més a les idees del Pedro, lògicament controvertides, però que es podrien resumir en un titular: “vivim una època de caos total, crisi econòmica, política, moral i social” i en aquest context la seva proposta seria “anar cap un canvi de consciència, ja que la situació actual ens porta al desastre”. 

Fins aquí tindrem unes pinzellades ràpides del personatge anomenat Pedro Burruezo, amic i resident, ara, a Sant Feliu de Guixols… però per entendre el llargmetratge i la “penya” que hi surt hem de referir-nos a una persona que amb una dedicació envejable ha aixecat un gran mitjà digital com és, ara mateix, Nosolocine.net, recomanable en tots els aspectes. José López Perez el seu editor ha “tirat” de bona part dels seus amics i col·laboradors que resideixen al seu espai per a opinar de Pedro Burruezo… Així trobem a crítics de cinema com Oti Rodriguez Marchante o Fernando Ruiz de Villalobos, o persones més vinculades a la música com Oriol Perez Treviño o Lluis Cabrera… També ens ha semblat reconèixer a Pere Vall… Tots plegats ofereixen una visió calidoscòpica del Pedro, en aquest segon documental que com dèiem es centra més en la visió del món del personatge mentre la primera era més focalitzada a la música. Un suggeriment seria, per tant, veure un documental darrera l’altra, d’aquests “amics i residents a Nosolocine…”