Hi ha un gran nombre de produccions audiovisuals fetes a Catalunya que per alguna raó o altra no entren a la llista dels Gaudí. Probablement, el cas més flagrant ha estat “La societat de la neu” que només té una candidatura als grans premis del cinema català, en la categoria de “millor pel·lícula europea”. Ho deia Salvador Llopart al inici de la setmana a una columna de La Vanguardia, fent referència a la pel·lícula de Bayona “Alguna cosa no quadra, alguna cosa no va bé, alguna cosa està equivocada en uns Gaudí tan miops envers el talent català”….
“La societat de la neu” amb 13 nominacions a les Goya, entre molts altres premis, i en la línia per arribar al màxim pedestal, als Oscars, no entra a “la terna” catalana…Seguint l’argumentació de Llopart, ens explica que “Senzillament els acadèmics i acadèmiques no han pogut votar la pel·lícula de Bayona, perquè s’ha eliminat la categoria de “talent català”, concebuda al seu moment per premiar els professionals més enllà de qui pagués la factura del film. I en el cas de “La societat de la neu” la factura -la producció- ha anat a càrrec de Netflix…”
L’eliminació de l’apartat “talent català”, dels temps de Joel Joan, donava a l’Acadèmia l’oportunitat de premiar els professionals catalans. Paradoxalment en l’edició dels Gaudí de fa deu anys que nominava Blancaneus, de Pablo Berger -pel·lícula muda- en la categoria de millor pel·lícula parlada en català, es premiava també a “Lo imposible”, de Bayona, com a millor pel·lícula europea, i gràcies a l’apartat desprès suprimit de “talent català”, se’n va endur a més cinc Gaudís…
El que va passar amb “Lo imposible” fa deu anys, valgui la redundància ara serà impossible, com acaba dient Salva Llopart “per la incapacitat confessa de l’Acadèmia catalana per reconèixer el talent català, vinga d’on vinga…” Segur que el diumenge en l’entrega dels Gaudí -enmig de les llargues i esgotadores esperes- els acadèmics hi podran reflexionar…
