El Festival de Cinema Jueu arriba enguany a la 25a edició i tindrà lloc del 4 al 19 d’octubre a la Filmoteca de Catalunya i diferents indrets de Catalunya d’especial rellevància històrica per la comunitat jueva.
Aixi les projeccions del Festival de Cinema Jueu al Born Centre de Cultura i Memòria seran els dies 7, 24 i 31 d’octubre al Born Centre Cultural i Memòria (Barcelona) i les projeccions del Festival de Cinema Jueu a Gironaseran del 9 i 16 de novembre als Cinema Truffaut (Girona) i a la Filmoteca de Catalunya (del 4 al 19 d’octubre)
El festival selecciona obres cinematogràfiques de referència, provinents de la indústria independent, que no solen arribar a les pantalles comercials i convida directors i/o especialistes per comentar els films. Un esdeveniment consolidat com una oferta cultural integrada i continuada de les ciutats de Barcelona i Girona.
Enguany que s’arriba als vint-i-cinc anys de Cinema Jueu, expliquen els organitzadors que “han estat vint-i-cinc anys d’un Festival que defensa la diversitat cultural des de la identitat. Un quart de segle fent difusió del cinema de temàtica jueva, amb l’ànim de promoure l’entesa i el diàleg per desmuntar prejudicis”.
La pel·lícula inaugural serà Rest un peu, de Gad Elmaleh, un film sobre la identitat en el sentit més ampli. Amb un repartiment format pels pares i amics del director, aborda la cultura jueva sefardita, amb els seus costums i tradicions. Elmaleh està fascinat per la verge Maria, i en el seu intent de fer-ho entendre als demés toca temes tan delicats com la idolatria, una greu transgressió de la religió jueva.
El projecte klezmer, de Leandro Koch i Paloma Schachmann, Millor Òpera Prima a la Berlinale 2023, ens porta a l’Europa de l’Est, on va néixer la música klezmer com a part de la cultura ídix, que va estar a punt d’extingir-se com a conseqüència de l’Holocaust, però també perquè no tenia cabuda en la nova “identitat jueva” associada al nou estat d’Israel. El film és una ficció, però aviat esdevé una recerca dels últims intèrprets no jueus que van preservar la música klezmer fins que va esclatar la guerra d’Ucraïna.
Als films de la directora Michale Boganim la història s’abat sobre els individus, sovint afectant a diverses generacions. Enmig del conflicte israelià-libanès que va començar el 1982, a Tel Aviv-Beirut dues dones reneguen de la guerra i se salten les fronteres físiques i ideològiques, duent-nos a reflexionar sobre el potencial de la societat civil, i més en concret de les dones, per crear nous horitzons compartits.
De l’illa de Mallorca arriben dues produccions que exploren l’antisemitisme. L’alemany de la botiga de fotos, de Luis Pérez Bordoy, reconstrueix les desventures de Leo Frischer, un de tants jueus europeus que van cercar refugi a l’illa, fins que la desfeta de la Guerra Civil va obligar-los a fugir de nou, enfrontant-los a la hostilitat provocada per la II Guerra Mundial.
I Illa xueta, de Felipe Wolokita i Ofer Lazewicki, revisa la discriminació que han patit els jueus conversos a Mallorca, els anomenats xuetes, i planteja preguntes sobre el futur d’aquesta comunitat.
Adolf Eichmann va ser protagonista d’un judici sonat que inclús va inspirar a la filòsofa Hannah Arendt la teoria sobre la banalitat del mal. Però heus ací que La confessió del diable ens deixa astorats en sentir la veu del propi Eichmann desdient-se del que va declarar davant del tribunal, tot mostrant la seva veritable personalitat, que no era la d’un simple funcionari.
El polonès Marek Edelman, líder juvenil del Bund (Unió General Laboral Jueva) i també un dels comandants de la Organització Jueva de Combat, va tenir un paper destacat a l’alçament del gueto de Varsòvia l’abril de 1943, ara fa 80 anys. A primers de la dècada de 1980 va afiliar-se al sindicat independent Solidaritat, i el 1999 va impulsar una crida per aturar els bombardejos sobre Sarajevo. Edelman sempre va preguntar-se per què mai li preguntaven si hi havia hagut amor al gueto, I va haver-hi amor al gueto va mostrar la intimitat entre persones abocades a la mort, l’amor que nodreix l’esperança i crea bellesa per sobreviure en l’adversitat.
L’art du silence no és només un retrat de Marcel Marceau, sinó també un estudi de la mímica i les raons de la seva existència. Però, sobretot, aquest film és fruit de l’experiència personal del seu director, Maurizius Staerkle, fill del també mim Christoph Staerkle, que era sord. I amb aquesta absència de paraules reivindica l’expressivitat gestual d’un art que diu en silenci allò que la llengua mai no podrà transmetre, tot transcendint les cultures i trencant les barreres lingüístiques.
ENQUADRAT EN LA JORNADA EUROPEA DE LA CULTURA JUEVA Aquest any a més el Festival s’enquadra en les iniciatives de la programació de la Jornada Europea de la Cultura Jueva 2023, que se celebra de manera descentralitzada, plural i oberta a diferents espais de Catalunya entre els mesos de setembre i novembre de 2023. L’objectiu fonamental d’aquest esdeveniment d’àmbit europeu, que s’organitza des de l’any 1999, és posar en valor la diversitat i riquesa del judaisme i la seva importància històrica local, regional i nacional, amb la ferma voluntat de promoure el diàleg, el reconeixement i l’intercanvi a través d’un ampli programa d’activitats que s’organitzen simultàniament a tota Europa. La Jornada Europea de la Cultura Jueva se celebra cada any entorn d’un tema central que serveix d’inspiració per a totes les activitats que es desenvolupen. El tema per a l’edició 2023 és Memòria. L’Associació Europea per a la Preservació i Promoció de la Cultura i el Patrimoni Jueus (AEPJ) ha coordinat aquest esdeveniment des dels seus inicis al conjunt d’Europa, donant cohesió, visibilitat i rellevància a les activitats organitzades. Enguany compta amb el finançament de la Unió Europea a través del programa CERV (Ciutadans, Igualtat, Drets i Valors), i el reconeixement de la UNESCO a més de l’esforç col·lectiu de ciutats i entitats participants de tot Catalunya fet que permet ampliar les activitats programades i augmentar la participació en nombre i qualitat. |
| A Catalunya aquest programa es posa en marxa el mateix any 1999 per iniciativa del Patronat Call de Girona, i des d’aleshores es porta a terme cada any de forma coordinada amb altres ciutats del territori. I el mateix any 1999, a Barcelona comença a celebrar-se el Festival de Cinema Jueu. L’any 2016, a aquests dos esdeveniments pioners en la divulgació de la cultura jueva a Espanya, s’hi suma Séfer, el festival del llibre jueu.Aquestes activitats, ja consolidades, constitueixen la base ideal per ampliar aquest marc de referència, integrar-hi més entitats i crear el projecte “Jornada Europea de la Cultura Jueva” durant els mesos de setembre a novembre de 2023, on confluiran diferents disciplines artístiques, conferències i activitats al voltant de la cultura i la història jueves.És inqüestionable que la cultura jueva és un dels eixos vertebradors de la civilització occidental, un dels seus orígens constituents les declinacions del qual arriben fins al nostre present. En aquest sentit, entenem que és una part fonamental del llegat i l’herència de l’Europa contemporània. Constitutives de la cultura jueva són la diversitat -de llengües, de territoris, de tradicions, d’expressions artístiques- i l’experiència de l’alteritat.El cinema, la literatura, la música, el teatre i totes les expressions artístiques són mitjans imprescindibles per transmetre idees, maneres d’interpretar la vida i, fonamentalment, per exposar la diversitat cultural. Vivim en una societat complexa on coexisteixen diferents identitats culturals i creences que contribueixen al patrimoni europeu comú. Ens interessa la sorprenent capacitat de l a cultura de renéixer i florir. Retem homenatge al passat mirant el futur, donant lloc a les noves generacions |
